QUANTUM

ACCIONS FORMATIVES QUANTUM 2012

2012-01-27T00:10:00.000-08:00

Des de Quantum, us informen de les nostres properes accions formatives que realitzarem durant primer trimestre del 2012.

Associació M3 Serveis Socials
Apoderament de la pròpia vida amb autoestima
a càrrec dels psicòlegs Soledad Calle i Daniel Borrell

Centre ITAE
Formació d'Anàlisi Transaccional i Psicoteràpia
a càrrec del psicòleg Daniel Borrell

Casa Elizalde
Introducció a l'Eneagrama
Dimarts 10:30 a 12:00h
a càrrec de les psicòlogues Roser Rodríguez i Soledad Calle
més informació a www.casaelizalde.com
TALLER PLE

Casa Elizalde
Desenganxa't del teu jo
Divendres 18:30 a 20:00h
a càrrec dels psicòlegs Soledad Calle i Daniel Borrell
més informació a www.casaelizalde.com
TALLER PLE

Institut Superior d'Estudis Psicològics
Seminari sobre Focusing: gestió corporal de les emocions
13, 20 i 22 de març del 2012
a càrrec de la psicòloga i coach Soledad Calle
més informació a www.isep.es

En aquest primer trimestre del 2012, oferim accions formatives en el nostre centre:

Allibera el teu malestar emocional
Dissabte 28 i diumenge 29 de gener del 2012
a càrrec de la psicòloga Lola Guerra

Millora la teva autoestima
Dissabte 4 de febrer del 2012
a càrrec dels psicòlegs Roser Rodríguez i Daniel Borrell

Equip de Quantum

ELS CONFLICTES FORMEN PART DE LA VIDA

2012-01-22T14:04:00.000-08:00

El conflicte és inherent i necessari a la naturalesa humana.

En els joves afavoreix la construcció de la pròpia personalitat, sense dificultat no hi ha maduració, la pressa de decissions afavoreix el desenvolupament de persones responsables. El conflicte és un signe d´alarma que ens indica la necessitat de millorar un aspecte de la vida i una oportunitat per a optimitzar la convivència. Els conflictes sovint són el motor del canvi que ens permet avançar.

És important posicionar-se davant d´un conflicte de manera positiva, sols així no ens ofuscarà. De vegades, el conflicte es viu de manera negativa i des de la competitivitat: guanyar o perdre. El conflicte esdevé sovint una eina molt útil per potenciar el diàleg i la cohesió. Si pensem en conflictes que hem tingut al llarg de la nostra vida, els que s´han sol·lucionat, moltes vegades han fet que la relació amb aquella persona o grup hagi estat més madura i més estreta.El conflicte és aquella situació que es dóna quan en un grup o persones apareixen relacions com:

- Buscar diferents camins.
- Establir comunicacions divergents.
- Convenciment de que els objectius de les diferents parts no es poden assolir simultàniament.

- Trobar-se en situacions límits.

- Una dinàmica grupal competitiva.
- Diferents líders en un mateix grup.
- Contraposició (real o aparent) d´interessos en relació amb un mateix tema.

Els conflictes són intrínsecs a l´ésser humà, per tant permanents i continus. L´actitud que aporta més beneficis a totes les parts és la cooperació. Les dues parts guanyen, un cop resolt el conflicte, que els beneficia per igual. Arribar a la cooperació significa saber escoltar, posar-se en el lloc de l´altre, no jutjar, saber-se expressar...

Posar-se en el lloc de l'altre és una actitud necessària per resoldre el conflicte, moltes vegades quan estem en conflicte amb alguna persona ens situem només en la nostra visió de la situació i no podem veure més enllà... Fer l'esforç per possar-se a la pell de l`altre, veure amb "els seus ulls" el conflicte ens ajuda a tenir una visió molt més àmplia de la situació. Entendre com és l´altre, com veu aquesta persona la situació, com la sent, que vol aconseguir..

Una part important i dificil d´entendre (a vegades) és que cada persona en un conflicte contribueix i participa perque l'altre reaccioni com ho fa, i les dues parts tenen una intenció positiva davant del conflicte. Positiva en el sentit que la conducta que adopta cada persona té la intenció d´aconseguir alguna cosa bona per aquella persona. Davant de qualsevol conflicte podem reflexionar sobre com és l'altra persona, que sent, com participa en el conflicte, quina intenció positiva té davant la situació i d´altra banda també reflexionar sobre com ens sentim nosaltres, com contribuim al conflicte, que volem aconseguir de positiu de tot això... Aquesta visió més àmplia del conflicte ens fa entendre-ho d´una altra manera i ens fa sortir de la nostra visió unilateral de la situació.

Cadascú de nosaltres tenim una visió de la realitat segons la nostra manera de veure i viure, moltes vegades pensem o volem que l´altra persona també tingui la mateixa manera que nosaltres. Moltes vegades en aquesta situació sorgeix el conflicte quan volem que l'altra persona pensi i actuï tal com ho fariem nosaltres perque pensem que és la unica manera i la més raonable. Intentem convèncer a l'altre perque vegi les coses des del nostre prisme i així ens anem distanciant de l´altre ja que no ens parem a veure que l´altra persona pot tenir una altra visió de la situació perque en definitiva és diferent a nosaltres. El no moure´ns ni un pas per aproximar-nos a l´altre fa que ens encasillem només en la nostra visió dificultant la resolució de conflictes.

Per poder resoldre els conflictes és necessari:

- Utilitzar missatges "jo" sense acusar a l'altre, poder parlar desde els sentiments, com m´afecta a mi el que està passant. Per ex. Em sento trista perque no parlem. Aquests missatges fan que l´altra persona ens escolti d´una altra manera ja que no es sent acusada.

"Les paraules que surten de la boca arriben a l'orella.
Les paraules que surten del cor arriben al cor"
- Escoltar activament: repetir el que ens diu l´altre per poder entendre realment el que ens vol transmetre sense fer interpretacions nostres.
- Preguntar directament i concretament per entendre l'altre: poder concretar realment que ens vol dir, moltes vegades els conflictes sorgeixen perque no hem entés realment el missatge que ens volen transmetre.

- Coses positives de l'altre. Poder veure que malgrat el conflicte hi havien coses positives a la relació i continuar valorant-les.

- Ajornar la conversa: Hem de poder ajornar el moment de parlar d´aquell tema si veiem que tant nosaltres com l´altra persona no ens trobem en la millor predisposició per parlar-hi. Poder pactar un altre moment per tractar el conflicte ens pot ajudar perque cada persona pogui tenir el temps necessari per reflexionar i veure en perspectiva la situació. Forçar el conflicte fa que moltes vegades es faci més gran.

- Acceptar que l'altra té una part de raó. Tots tenim una part de raó en allò que diem o fem ja que ho fem des de la nostra perspectiva de viure. Poder donar una part de la raó a l´altre sempre ens aproxima a l'altre i afavoreix la resolució del conflicte.

Com va dir Albert Einstein "Un conflicte no pot ser resol en el mateix nivell de pensament en què fou creat".

Lola Guerra Ruiz
Psicòloga
Nº Col. 11389

PSICOTERÀPIA AMB ADOLESCENTS: QUAN ÉS NECESSARI CONSULTAR

2012-01-15T14:27:00.000-08:00

L’adolescència és una etapa de transició entre la infantesa i l’edat adulta, i que ve acompanyada de grans canvis físics, psicològics i socials. Aquest moment de la vida es caracteritza per la crisi, el desconcert i el desequilibri. És habitual que el o l’adolescent se sentin confosos, angoixats i estranys, amb fortes emocions, amb ambivalència i dolor. Moltes persones adolescents no saben determinar ni expressar què necessiten i què els hi passa. Per això és important la presencia no invasiva de les figures materna i paterna, intentant comprendre i acaptar els canvis que estan succeint en la vida del seu fill o filla.

En el terreny psicològic, els canvis que experimenten estan relacionats amb la pròpia identitat, a la relació amb la família i l’entorn i amb qui volen ser. És un moment d’una major afirmació en les seves idees i qüestionament del món dels adults, especialment el representant pels pares i el professorat. En la recerca de la pròpia identitat, els adolescents es mouen entre l’impulso cap a la vida adulta i l’abandó dels privilegis de la vida infantil. Aquest dilema, s’expressa sovint en forma d’una independència desafiant i una dependència infantil de manera alterna i és una de les raons més freqüents de discussió amb els adults del seu entorn. Les persones adolescents comencen a pensar en el seu futur, en el que volen fer i aconseguir, primer d’una forma utòpica i mica en mica, més realista, donant resposta a les preguntes de qui sóc i qui vull ser.

No tots els adolescent viuen aquests processos de la mateixa manera, factors com la seva personalitat, les seves experiències, las característiques de la seva família i del grup al que pertanyen tindran també la seva influència. No és una època fàcil, ni per als propis adolescents, ni per a la família ni per al professorat.

De vegades, tant els pares com l’adolescent, poden necessitar recolzament i orientació psicològica. En ocasions els pares sen senten sobrepassats i desbordats, o es perceben com ineficients i impotents, amb dificultats per adaptar-se al canvi de relació que els hi proposen els seus fills, més crítics i rebels. És important recordar, com a mares i pares, les pròpies vivències adolescents i els conflictes que van viure en aquell moment. Pot ser que el o l’adolescent es senti massa confós i incomprès o necessiti a algú que no sigui de la família per poder parlar de les seves coses. En aquesta etapa, la separació amb els pares és necessària per poder-se individualitzar i a molts el resulta complicat parlar dels seus problemes amb els seus pares; això pot resultar dolorós per al pare i la mare. De forma orientativa, podem assenyalar una sèrie d’indicadors per aclarir quan pot resultar necessari demanar ajuda psicològica:

• L’estat d’ànim afecta negativament el rendiment escolar, familiar o social.

• Té episodis d’ira i mal humor i canvis sobtats en l’estat d’ànim.

• Baixa autoestima, conductes autodestructives.

• Alteracions en els hàbits d’alimentació i/o de la son.

• Abandó de certes activitats, amistats o familiars, aïllament, sentiments de solitud, timidesa, dificultat per incorporar-se a grups.

• Conflictes de relació amb els seus iguals.

• Canvis en el rendiment escolar.

• Conductes adicctives en relació a l’alcohol, les drogues, el sexe, l’ús d’internet.

• Conducta desafiant als adults.

• Dificultats importants en la relació amb la mare, el pare, o tots dos.

• Idees persistents sobre la mort.

• Processos de dol en l’entorn familiar que afecten a l’adolescent.

• Manca d’habilitats socials.

Amb la psicoteràpia es treballa per a què el o l’adolescent tingui un espai de reflexió sobre sí mateix, les seves relacions, sentiments, conductes i pensaments, que l’ajudi a definir la construcció de la seva identitat, de les seves relacions, i del seu projecte de futur de forma positiva.

Soledad Calle Fernández
Psicòloga i Coach
Tel. 639.366.105

Taller MILLORA LA TEVA AUTOESTIMA

2012-01-09T07:14:00.000-08:00

Taller de desenvolupament personal

MILLORA LA TEVA AUTOESTIMA

Quin tipus de carícies dones habitualment? S'enténper carícia qualsevol estímul gestual, escrit, verbal, físic i simbòlic queimpliqui el reconeixement de la presència de l'altre. Sé que existeixes és elmissatge implícit del reconeixement. Quèsents quan reps una carícia? L'acceptes? La rebutges quan no la necessites? Etdones carícies a tu mateix/a? Aprendrea regular les carícies que dones, reps, demanes, acceptes i rebutges és una maneraeficient de millorar la teva autoestima. Com que la necessitat de ser reconeguts/desper les altres persones és inherent a l’ésser humà, es pot aprendre a regular elpropi reconeixement d’una manera assertiva.

En aquest tallerpràctic i vivencial, l’objectiu és aprendre noves maneres de tractar-se a un/amateix/a i tractar als demés mitjançant les carícies de l’Anàlisi Transaccional.

Taller a càrrecdels psicòlegs Roser Rodríguez i Daniel Borrell. El taller inclou un dossier ons’ofereixen estratègies internes per millorar l’autoestima.

DATA: Dissabte 4 de febrer del 2012

HORARI: 10:00 – 14:00 i 16:00 – 20:00h

LLOC: Quantum C/ Casp, 69, 1r 1a 08010Barcelona

Data límit d’inscripcions i pagament:27 de gener del 2012

PREU: 90€.
10% descompte persones titulars delCarnet Jove i persones en situació d’atur.

La inscripcióhaurà d’anar acompanyada del resguard de la transferència o d’ingrés bancari,al número de compte BANC SABADELL ATLÁNTICO o al correu quantumdf@gmail.com. La matrícula es consideraràformalitzada un cop rebuts el comprovant de pagament escanejat i la inscripció,abans del 27 de gener.
Us enviarem un correu amb la confirmació de lainscripció.

BANC DESABADELL
0081-7013 - 96 – 0001310637

PLACES LIMITADES

Pera més informació i inscripcions:

Contacte:Soledad Calle

93.414.38.95

quantumdf@gmail.com

www.blocquantum.com

ACONSEGUIR EL CANVI PERSONAL

2012-01-05T10:21:00.000-08:00

Quan i perquè és necessari un canvi?

'Canvi'és el concepte que denota la transició que succeeix quan estransita d'un estat a un altre. L'evolució humana, i l'animal engeneral, està basada en processos adaptatius que s'ajusten a lesnecessitats de l'entorn. Donat que l'entorn és alhora canviant,l'adaptació de l'espècie està constantment en desenvolupament icanvia al llarg de les generacions; tot allò que deixa de seradaptatiu i funcional a l'entorn desapareix o es transforma.

D'unamanera molt similar, existeix un procés de canvi dins del ciclevital humà. Poden succeir aconteixements externs que inevitablementcanvien la nostra ruta de vida o canvis procedents del nostreinterior que ens fan evolucionar i canviar la nostra manera de veureles coses.

A vegades, hi ha circumstàncies que ens dificulten el canvi:

Seguir fent allò que sempre hem fet, encara que ens funcioni malament. Enmagatzemem a la nostra memòria algunes situacions que hem viscut amb les respostes que van realitzar (siguin adequades o inadequades). El nostre cervell, així, funciona programat. Reprogramar aquestes situacions requereix un esforç per part nostra, on haurem de crear nous hàbits per programar noves memòries més funcionals.

Por al canvi. El canvi implica el pas d'un estat conegut a un altre de desconegut, obre la incertesa a comportar-se d'una manera desconeguda.

No aprendre dels errors. Molts cops tendim a culpabilitzar-nos quan ens equivoquem. D'aquesta manera, ens inunden missatges negatius que ens impedeixen aprendre dels errors. L'error és propi de l'aprenentatge i pot ser una gran font de coneixement, però hem d'aprendre a equivocar-nos!

Creences i valors irracionals, inflexibles. Implica no prendre noves informacions que poden ser vàlides per nosaltres, seguint creences rígides i irracionals que no s'adecuen bé a la nostra vida. Moltes d'aquestes són decisions programades quan erem petits i no s'ajusten a les necessitats que tenim d'adults.

Beneficis secundaris. No canviar i quedar-se com uno està, per un costat, ens manté en el patiment, però per l'altre ens aporta algun tipus de benefici. Aquest és secundari i no tan important però és el que coneixem, amb el que ens sentim segurs i del qual a vegades no volem prescindir.

Distinció entre queixa i problema. Molts cops, un necessita queixar-se, però no té predisposició per canviar; a vegades, els altres intentaran donar-nos solucions però si un no vol canviar, cap d'aquestes serà acceptada ja que en el fons, només es vol queixar.

Posar el control fora d'un mateix. Fenomen associat al que es diu en psicologia la 'indefensió apresa'. Es tracta de no defensar-se sistemàticament donat que es pensa que un no pot intervenir en allò que li passa. Si un creu que no té cap control, no farà res per canviar-ho.

Guión de vida après. Des de que naixem anem conformant la nostra vida com si fos una pel·lícula, de mode que cada dia que passa hem de seguir les pautes que hem delimitat en el nostre 'guió de vida'. A vegades, aquest guió ens ve donat per missatges que hem escoltat com 'ets dolent', 'tu sempre has estat una bona nena', programant-nos el que som i serem en un futur negant així qualsevol tipus de canvi.

Jo soc així, no puc canviar. Si un defineix el seu ésser d'una determinada manera, sense canviar d'actitut seguirà evidentment sense fer canvis, per molt que ho necessiti. El 'ser' és diferent del 'fer', si comencem a fer coses diferents, el nostre ésser per tant es definirà d'una altra manera. Tot depen de com volguem ser.

Laveritable llibertat personal està en que poguem sentir-nos bé ambnosaltres mateixos, sent congruents amb els nostres valors,raonaments i emocions. La única fòrmula magistral està dins denosaltres mateixos, i hem d'aprendre a escoltar-nos per a poderdescobrir-la. Aquest procés implica un acte de sinceritat personalque ens permet conèixe'ns millor.

MartaTarrida Tinoco

PsicòlogaCol. Núm. 15811

mtarrida@copc.es

FELIÇ QUANTUM 2012

2011-12-18T07:12:00.000-08:00

Tot l'equip de Quantum us volem fer arribar la nostra felicitació pel 2012 plena de color taronja i de l'arbre dels desitjos que està a la nostra sala d'espera!

Taller ALLIBERA EL TEU MALESTAR EMOCIONAL

2011-12-13T14:43:00.000-08:00

Taller de desenvolupament personal i professional

ALLIBERA EL TEU MALESTAR EMOCIONAL

T´agradaria alliberar-te d´emocions bloquejades? Tens creences que et limiten i voldries canviar-les? En aquest taller us proposem aconseguir aquests objectius a través d´una tècnica de la Psicologia Energètica.

EFT Emotional Freedom Technique és un mètode per eliminar el malestar emocional. És una forma d´acupuntura emocional que es basa en estimular una sèrie de puntsd´acupuntura sense agulles donant copets amb la punta dels dits (fer tapping). Al fer "tapping" sobre aquests punts d´acupuntura el que fem és alliberar el bloqueig emocional que permet una millora o recuperació de lasalut. EFT ens ajuda a canviar i superar emocions negatives, creences que ens limiten i el malestar físic que ens impedeix de viure de forma lliure i saludable. En aquest taller explicarem la tècnica del EFT, com estimular elspunts d´acupuntura per aconseguir millorar l´estat emocional. Aprendràs i practicaràs amb aquesta tècnica que podràs autoaplicar-te o aplicar-la a altres persones.

1. Definició de EFT

Tècniques d'Alliberament Emocional o en anglès Emotional Freedom Techniques (EFT), forma part del grup de les Teràpies d'Energia que integren conceptes i procediments de l'acupuntura, la psicologia i la kinesología aplicada, i treballen directament amb el cos, d'aquesta forma pot accedir-se als sistemes d'autorregulació corporals sense passar pel pensament racional. És una forma d'acupuntura emocional i es basa en els mateixos principis que aquesta mil•lenària disciplina. El mètode consisteix a estimular una sèrie de punts d'acupuntura donant copets amb la gemma dels dits (fer “tapping”) mentre ens mantenim emocionalment enfocats en l'assumpte concret que volem tractar. En fer “tapping” sobre els punts d'acupuntura mentre estem experimentant un malestar emocional el que estem fent és equilibrar aquest bloqueig energètic per a aquest malestar emocional en concret. El resultat és el reestableciment de l'equilibri energètic del propi cos, que permetrà una millora o recuperació de la salut en molts casos.
EFT està orientat per a la salut ment-cervell-cos i el desenvolupament personal, que ens ajudarà a canviar i superar les emocions negatives, les creences que ens limiten i el malestar físic que ens impedeixen viure d'una forma saludable.

2. Per a què s'utilitza EFT?

EFT es pot aplicar a qualsevol emoció dolorosa o malestar emocional i físic. A manera d'exemple exposem algunes emocions i estats que poden ser tractats amb EFT:
• Mal de cap
• Component psicosomàtic de les malalties
• Millora del rendiment professional
• Millora de la sensació de control de la nostra vida
• Estrès
• Culpa
• Rencor
• Pors
• Inseguretat
• Autoestima baixa
• Millora del benestar vital en general

3. Nivells d'intervenció d’ EFT

Nivell físic
EFT contribueix a la millora de la salut, tractant símptomes i dolors físics. Els dolors físics amb un important component emocional, que alguns criden psicosomàtics, responen molt bé al tractament amb aquesta tècnica. A causa de la connexió cos- ment, ment-cos, resulta eficaç per tractar nombroses dolències i malalties físiques, especialment, aquelles que tenen com a causa principal problemes emocionals no resolts.

Nivell energètic
EFT ens ajuda a regular la nostra energia, augmentant-la o disminuint-la segons el cas. Eliminar els bloquejos en els meridians energètics i allibera l'energia emocional de les experiències del passat que s'han quedat “bloquejades”.

Nivell emocional
EFT ens permet alliberar el dolor emocional i d'aquesta forma ens ajuda a equilibrar el nostre estat interior, regulant l'excés o defecte d'emoció. És aplicable a qualsevol emoció perturbadora o dolorosa que afecti el nostre equilibri.

Nivell mental
Tots tenim unes creences sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món en general que van formant el nostre guió de vida. Anem vivint segons aquestes creences que es van instaurar en nosaltres en edats primerenques. Les creences limitadores són aquelles que ens priven d'aconseguir els nostres objectius i que ens mantenen bloquejats sense deixar-nos avançar. EFT treballa sobre aquestes creences limitadores permetent que noves creences motivadores s'estableixin i comencem a actuar a partir d'elles. En aquest sentit, EFT és una eina de canvi.

Nivell conductual
EFT treballa sobre conductes inadequades o poc útils que desitgem canviar.

4. Beneficis d’EFT

• Redueix l'estrès creant estats de relaxació que proporcionen beneficis a curt, mitjà i llarg termini sobre la salut.
• Augmenta la capacitat per fer front a reptes de la vida, amb serenitat i claredat.
• Millora les funcions cognitives i augmenta la capacitat d'aprenentatge, contribuint a una major creativitat, intuïció, atenció, concentració i memòria.
• Allibera problemes emocionals no resolts en els nivells més profunds, incloent ansietat, depressió, culpa, ira, ressentiment, por i molts altres sentiments disfuncionals.
• En tenir els beneficis de l'acupuntura, encara que no utilitzem agulles, s'influeix en l'alliberament en el nostre cos, de tota una varietat de substàncies químiques beneficioses, tals com certs neurotransmisors i hormones com les endorfines que augmenten el benestar.

DATES:
Dissabte 28 de gener de 10 a 14 i de 16 a 20h
Diumenge 29 de gener de 10 a 14 h

DOCENT: Lola Guerra, psicòloga

LLOC: Quantum C/ Casp, 69, 1r 1a 08010 Barcelona

PREU: 120€
10% descompte persones titulars del Carnet Jove i persones en situació d’atur.

Data límit d’inscripcions i pagament: 23 de gener del 2012

Per a més informació i inscripcions

Contacte: Soledad Calle
93.414.38.95 o quantumdf@gmail.com
www.blocquantum.com

SENSE TEMPS

2011-12-12T02:49:00.001-08:00

Sempre vaig creure saber què volia, cap a on em dirigia, què era l'important en la meva vida, fins que et canvien les regles del joc. Solament llavors t'adones del petits que som i dels paranys que ens tendim i tendim als altres, això sí, pel seu propi bé. La meva vida no era el somni americà, però s'apropava. Tenia família, dos nens, un home al meu costat, un pis en propietat i un treball al que li dedicava caps de setmana i festes de guardar. El lloc que havia anat aconseguint ocupar en l'empresa era el resultat del meu esforç i tenacitat, bé, no solament meu, també de la meva família a la qual sacrificava amb horaris inhumans i als que relegava a compartir retalls del meu escàs temps. Però de tot això em vaig adonar més tard.

Sempre havia tingut la sensació de que el temps se m'escapava, que no tenia temps per fer tot allò que volia, i llavors em trobava en ocasions invocant a algun ésser superior a veure si aconseguia augmentar el nombre d'hores de les quals disposava. Així i tot, vaig seguir durant molts anys per aquest camí. Em vaig perdre la infància dels meus fills, als que dedicava petits moments d'escolta distreta; la seva adolescència la vaig sofrir, com la majoria de pares, i la va sofrir el meu company doblement, suportant la metamorfosi d'ells i el meu empipament perenne. Però d'això tampoc em vaig adonar.

Seguia ascendint en l'empresa, tant que amb el pas dels anys vaig aconseguir convertir-me en sòcia del negoci, tot un èxit. Ho vàrem celebrar com festa major. Estava orgullosa de fins a on havia arribat, treballant dur per aconseguir un espai prou folgat perquè hi cabés el meu ego. En la meva carrera cap a la meta que m'havia proposat havia deixat enrere amics i amigues, gent que en el seu moment van ocupar i van compartir el temps al meu costat, persones que no em van seguir perquè no van entendre la meva cerca incessant de l'èxit, de la recompensa –els deia–, al meu gran esforç i sacrifici. Ara ho havia aconseguit, tenia el meu propi negoci. Una casa més gran, un cotxe més gran, uns fills als quals no coneixia i un home amb qui solament compartia un espai més ampli. I d'això tampoc em vaig adonar.

No obstant, la vida t'ensenya si vols aprendre i ets a temps, i pot arribar a ser una mestra dura i cruel. Així que un dia, amb cinquanta-tres anys, em vaig trobar prostrada en un llit esperant que m'arribés l'hora. Van dir que havia sofert un ictus del que no em podria recuperar ... D'això sí em vaig adonar. I també em vaig adonar que si haguessin de dir unes paraules sobre mi en el dia del meu funeral els que em volien o em coneixien, no m'agradaria estar-hi per sentir-les. Segurament dirien, tots sense excepció que era una treballadora esforçada i incansable, responsable amb els seus deures i obligacions, un puntal de l'empresa. Això aparentment no és negatiu, pensaran, el patètic és que ho dirien els meus fills, el meu company, els meus pocs amics. Sí, també dirien que sóc bona persona, que els he donat als meus fills els millors col·legis i que hem viatjat molt, però és això el que m'agradaria sentir-los dir sobre mi?

En la nostra cega carrera anem devorant el temps i amb ell els nostres dies, la nostra vida i la dels que amb nosaltres caminen. No ens parem a reflexionar perquè no tenim temps, i si ens parem a pensar, en moltes ocasions ens adonem que estem fent i responent a les demandes i necessitats dels altres, o de la societat o del sistema en el que vivim, convertint-nos en serfs voluntaris de tot això.

Així que, no sé si serà una solució, però els recomano que facin el següent exercici, vagi a un lloc tranquil, que li agradi, sol o sola, respiri profundament, tanqui els ulls i visualitzi el dia del seu enterrament que, posem, serà imminent, pensi en el que dirien de vostè, la seva família més propera, els seus amics i els seus companys de treball. Pensi en el que li agradaria que diguessin de vostè, com li agradaria ser recordat o recordada. Després, pregunti's: qui és; què fa en la seva vida; quines coses considera que són realment importants per a vostè; com li agradaria viure; com li agradaria ser… potser, li ajudarà a escriure el seu guió de vida i a donar-li sentit, i a esbrinar què és allò realment important: el treball, els diners, la família, els seus fills, vostè mateix…Vostè tria... Això que els dic no és meu, alguna cosa similar demanava Covey en un llibre sobre com fer ús del nostre temps, llàstima que jo no ho portés a la pràctica.

I pregunti's finalment, i això sí que és meu, a qui pertany el seu temps?

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica i Antropòloga Social
Núm. Col. 7688

QUANTUM

2011-12-11T08:43:00.001-08:00

Qui forma part de l'equip de Quantum? Qui confia en nosaltres? Quines són les intervencions que hem fet en diferents mitjans de comunicació? Aquestes i altres preguntes són contestades en aquet video sobre la història de Quantum que ens ha fet la Susana Guerra especialment per nosaltres.

FER POSSIBLE EL TREBALL EN EQUIP

2011-12-06T15:26:00.001-08:00

Què és necessari per a que el treball en equip sigui possible? Quins elements afavoreixen un equip d’alt rendiment? Què facilita que una feina sigui produïda amb bons resultats? Una resposta plausible és que els seus integrants estiguin formats per a la tasca encomanada; aquesta és una condició necessària però no suficient. Sovint podem observar grups de persones, altament qualificades tècnicament, que no creen sinergies entre elles i que quan comparteixen temps,com ara les reunions d’equip, aquestes es converteixen en espais plens de tensió. Un altre ingredient que podem citar es definir un objectius compartits, que cohesionen el grup entorn a una finalitat. És el que anomenem la missió, o allò que dota de sentit i propòsit la feina quotidiana. Pot succeir que els objectius no estiguin clarament definits i que les persones de l’equip funcionin amb supòsits o objectius implícits, que generen confusió entre el grup.

Cal doncs, un treball d’explicitar el propòsit de l’equip de treball i alinear-se conjuntament amb aquesta finalitat. Però moltes vegades el que podem observar que dificulta el treball conjunt és el com ho fem, la manera d’organitzar, distribuir i avaluar el treball. Aquí és quan el coneixement, i l’aprenentatge tradicional es queden curts. Per treballar en equip hem d’aprendre a SER, ja no és una qüestió de tenir (tenir feina, tenir coneixements, tenir beneficis...), és una qüestió de desenvolupar qui som.

Seguint a Stephen Covey, una primera habilitat a desenvolupar es la proactivitat. Segons aquest autor és l’habilitat que farà possible el desenvolupament de la resta de competències. Podem descriure la proactivitat com l’elecció del nostre comportament més enllà de la situació. És un exercici de llibertat en el que no reaccionem als esdeveniments de forma automàtica, sinó en el què triem la nostra resposta des del nostre interior. No es tracta únicament de prendre l’iniciativa, sinó que como a éssers humans som responsables de la nostra vida. En les persones proactives la seva conducta és una elecció conscient, basada en els valors i no és producte de les circumstàncies ni està basada en el sentiment. La força que impulsa a les persones proactives són els valors i si el seu valor es fer un treball de bona qualitat no dependrà de la conducta dels altres, de les condicions, o de l’ambient. La proactivitat està lligada a prendre la iniciativa, entesa com la responsabilitat de fer que les coses succeixin. Però quantes vegades podem escoltar-nos fent queixes que no van acompanyades de cap acció, i ens trobem amb persones que esperen que algú es faci càrrec “de les feines”. Aquesta postura fa que d’altres membres de l’equip es sobrecarreguin de treball, perquè d’altres no es fan corresponsables.

L’altre cara de la moneda és la reactivitat, que podem definir com deixar que els altres o les circumstàncies actuïn per nosaltres. És quan neguem la nostra responsabilitat, per exemple quan hem assumit un encàrrec de l’equip, no ho portem a terme i ho neguem amb frases com “es que a mi això no em toca”, o “que ho faci un altre”. Podem descobrir la nostra reactivitat en frases com: És que jo sóc així, per tant no puc fer res, o la meva vida està fora del meu control, o bé, no puc fer-ho, no tinc temps, o bé si el meu company de feina fos més efectiu...En totes aquestes frases trobem la creença de "no soc responsable i no puc triar la meva resposta". Quan estem amb una actitud reactiva, centrem l’ energia, les paraules i el temps en coses que estan fora de la nostra influència, sobre les que no tenim cap control, per exemple fixar-nos en els errors dels demés, en els problemes del medi, o en els problemes d’altres parts de l’organització.

Per tant, una altre resposta per fer possible el treball en equip és treballar des de la proactivitat.

De quina manera pots ser més proactiu amb el teu equip de treball?

Soledad Calle

Psicòloga i Coach

VIDEO INAUGURACIÓ DE QUANTUM

2011-12-01T14:34:00.001-08:00

El passat 19 de Novembre l'equip de Quantum acompanyat d'amics/gues i familiars va celebrar la seva festa d'inauguració per aquest projecte de psicoteràpia, desenvolupament i formació amb nova seu al Carrer Casp, 69 de Barcelona. Aquí teniu una mostra amb les fotografies que formen part d'aquesta data gràcies a la Tere Carrasco que ha creat especialment per nosaltres.

REFLEXIONS SOBRE EL PRIMER TALLER VIVENCIAL AL NOU ESPAI DE QUANTUM!

2011-11-23T02:55:00.001-08:00

El dissabte 12 de Novembre vam fer el primer taller al nou espai de Quantum. Rere una enquesta als nostres usuaris, uns dels tallers més votats va ser el de Dependència Emocional. A tot l’equip de Quantum ens feia molta il·lusió inaugurar la formació al nou despatx de Quantum, ja que ara disposem d’una sala àmplia per poder fer tallers.

En la preparació d’aquest, ens inquietava la idea de que el taller es veiés com un taller per a persones amb un problema de Dependència greu, ja que pot arribar a ser una patologia en el seu extrem, molt dolorosa. Però també hi ha moltes persones que tenen trets de Dependència i que pateixen en les relacions de parella sense tenir un trastorn greu. Aquest curs anava dirigit a tots ells.

Teníem molt clar que volíem combinar teoria i pràctica i que seria un taller dinàmic. Estem convençudes de que s’aprèn a partir de la experiència i això ho volíem transmetre als participants. Al dossier vam posar els punts teòrics que crèiem més importants i interessants, així que al taller podríem fer dinàmiques més pràctiques i vivencials per a la seva integració.

I va arribar el gran moment, el dia del curs! Des del principi, els assistents es van mostrar molt atents i col·laboradors, així que de seguida es va crear un clima de confiança, el qual va propiciar que tothom se sentís en llibertat per explicar allò que volgués compartir de la seva experiència. Van compartir vivències i van arribar a punts en comú. Un aspecte molt habitual és que ens pensem que només ens passen a nosaltres determinades coses, i que quan ho compartim veiem que a altres persones també els hi passa el mateix, pel qual els altres et poden entendre perfectament.

El temps va anar passant, tot en un ambient de fluïdesa i gràcies a la implicació de tots: amb els seus comentaris i reflexions durant la teoria i en els exercicis realitzats. Va ser una experiència que, a banda de voler ensenyar i guiar als participants en els seus processos personals, a nosaltres també ens va aportar. Cadascú afegeix quelcom amb la seva experiència, donat que són les vivències particulars les que conformen les grans teories sobre la conducta humana. A més a més, els alumnes van aportar un gran sentit de l’humor, aprendre i riure van molt lligats!

Escrivim aquest article per agrair la participació i la implicació de tots i totes que veu venir al primer taller. La vostra confiança en nosaltres i en el grup va fer que hi hagués un clima molt positiu. En un taller les formadores fem una part del treball, però és imprescindible per a aconseguir l’objectiu de transmetre la relació que s’estableix entre els participants i la que estableixen amb les formadores. Per la nostra part, vam sentir en tot moment el vostre gran interès pel tema, una confiança en nosaltres i en la resta del grup. Això ens anima a seguir amb la nostra tasca formativa!

Alhora, volem agrair a tot l’equip de Quantum el recolzament pel taller, ja que nosaltres vam ser les formadores però aquest taller va ser possible gràcies a la implicació de tot l’equip.

Moltes gràcies!!

Seguim aprenent, seguim ensenyant!

Lola Guerra i Marta Tarrida
Psicòlogues

QUÈ SÓN ELS ESTATS DEL JO?

2011-11-14T04:05:00.001-08:00

Què són els Estats del Jo? Els Estats del Jo pertanyen a la teoria de personalitat elaborada per l'Anàlisi Transaccional. Segons Eric Berne, el creador de l'AT, "dins de cada persona, hi ha una part Adulta, Nen i Pare". Doncs, estem parlant de tres estats del jo: Estat Pare, Estat Adult i Estat Nen. A continuació, exposo les funcions de cada un dels estats del jo:

ESTAT PARE
Crec que... Haig de...

Representa l'enregistrament educacional, la transmissió de valors i la cultura rebuts durant la infància. Aquest nivell comença a formar-se al voltant dels 8 anys i finalitza als 18. Està conformat per aquelles persones que hagin tingut funcions parentales en relació al nen/a. Aquestes figures poden ser positives o negatives. Les funcions del Pare són: protegir, educar, controlar, dirigir, modelar i educar. Pel que fa al Pare Crític, conté les normes, tradicions de la família i la societat. És la part que permet posar límits, argumentar crítiques constructives i mantenir tradicions. Té una part positiva (fermesa, ordre, posar límits de manera sana) i negativa (rigidesa, prejudicis, poca flexibilitat i autoritari). El Pare Nutritiu s'encarrega de protegir, alleujar angoixes del fill/a, commoure pels altres i resoldre problemes aliens. Té una part positiva (comportaments afectius, d'ajuda, llibertat i tolerància) i negativa (sobreprotecció, oblit de les seves pròpies necessitats).

ESTAT ADULT
Penso... Decideixo...
És part racional de cada persona. Aquest nivell es comença a formar al voltant dels 3-4 anys i pot continuar desenvolupant-se al llarg de tota la vida. Està format per tot el que sigui raonament. Amb l'Adult, es pensa, es contabilitza, es decideix, es reflexiona, etc. Les funcions de l'Adult són resoldre situacions o problemes, prendre decisions, pensar les coses i analitzar les situacions objectivament.

ESTAT NEN
Necessito... Sento...

És la part infantil de cada persona, més enllà de l'edat. És l'únic Estat del Jo que hi ha al néixer i s'acaba de formar al voltant dels 8 anys. Es regeix pel plaer i la seva funció és sentir les emocions autèntiques. També li pertany la creativitat. El Nen només sent, no raona. Això vol dir que no s'han de prendre decisions amb el Nen. Les funcions del Nen són obtenir plaer, sentir les emocions, divertir-se i mantenir relacions sexuals, entre d'altres. El Nen Lliure espontaneïtat, instints, emocions, emocions sense control, innocència, sexualitat, creativitat, etc. És l'estat que ens acosta més a la felicitat. El Nen Adaptat pot ser submís o rebel. El Nen Submís té la seva part positiva (disciplina, respecte cap als altres) i negativa (confusió i retret). Un excés de NAS pot desenvolupar una personalitat depenent i/o evitativa. El Nen Rebel té la seva part positiva (defensa davant una agressió) i negativa (hostil, opositor). Un excés de NAR pot desenvolupar una personalitat asocial.

La piràmide dels Estats del Jo de J. Jolovi permet observar les càrregues de cadascun d'ells. No hi ha estats del Jo bons o dolents. Els tres són necessaris per a un equilibri personal. La clau és utilitzar els tres en el moment adequat i oportú. Per saber com són els teus estats del jo, pots fer un exercici pràctic que consisteix en descriure't a través de les funcions de cada estat. Quina és el teu Estat del Jo més desenvolupat? Hi ha algun Estat del Jo que impedeix el teu creixement personal?

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

LA BONA NENA

2011-11-04T15:44:00.000-07:00

Sempre li han dit el que està bé i el que està malament, no es podia enfadar, havia de complaure als altres, no podia discutir i no podia alçar la veu.
Per descomptat, no podia fer res que pogués molestar a ningú i havia d'estar sempre disposada a ajudar.
No podia dir que NO, sempre que SÍ a allò que li deïen i per a allò que la necessitessin.
La bona nena havia de procurar no molestar ningú ni dir res que pogués desbaratar les decisions dels altres.

Actuant així tothom la estimava, feia la vida fàcil als altres, sempre complint obligacions que no volia però no sabia dir que NO. No l´havien ensenyat, no estava bé, no s´ho podia permetre...

Arribava a estar convençuda que era el que s´havia de fer, que no passava res, que no li costava res cedir a totes les peticions . Sense adonar-se s´estava oblidant d´ella mateixa, de les seves il.lusions, de les seves preferències, del seu espai... No estava vivint la seva vida sino la dels altres.

Si alguna vegada dubtava sempre li deien "jo per tu ho faria", " no et costa res", " que més et dóna una cosa o una altra"...Amb això no podia lluitar, la seva veu interior li repetia aquestes frases i feia que s´esfumés el dubte com per art de màgia. Era cert no li costava res fer tot el que li demanaven...

En definitiva, la nena existia sense existir, sense deixar empremta ... i així facilitava la vida a tothom.


Va arribar un dia que es va sentir cansada, plena de ràbia i de tedi, no podia més. En aquest moment, la bona nena s'adona que ha llençat la tovallola masses vegades, que ha deixat que moltes de les seves il · lusions s'anessin morint i que ja no sap el que vol perquè en la seva vida ha estat una titella dels altres .Se sent perduda però desitja alliberar-se de les cordes que ella mateixa ha anat construïnt.
Amb molta por comença a decidir el que vol, comença a dir que NO, les primeres vegades li costen molt. Es sent culpable i pensa en donar un pas endarrera i tornar a ser la que era abans però sap que això tampoc és el que vol. Poc a poc continua decidint per ella mateixa, el cami té obstacles però hi ha alguna cosa al seu interior que està canviant i l´anima a continuar.  Els altres la noten "rara", "canviada" i segueixen actuant com fins ara, però la resposta que obtenen d´ella no és a la que estaven acostumats i per descomptat no els agrada el seu canvi.
Ara li toca suportar les crítiques que són traves al seu canvi però ella segueix amb força el seu camí. Ara ja no és una nena, s'ha convertit en una adulta que vol ser feliç i ja no interposa la seva vida a la dels altres.

Li ha costat,sap que els canvis no són fàcils però ara ja sap qui és i que és propietària de la seva vida. Per fi se´n adona que els altres si l´estimen  continuaran al seu costat i acceptaran de bon grat el seu creixement i, qui no estigui al seu costat, és que no la estima com ella es mereix. Tindrà força per acceptar que no pot agradar a tothom, de fet ja no li fa falta. A ella tampoc li agrada tothom i està convençuda del que li deia la seva àvia " si agrades a la meitat de les persones que coneixes et pots donar per satisfeta, de fet mig món critica a l´altre mig "...

El que té clar és que Ara ha decidit ser feliç ...

Lola Guerra Ruiz
Psicològa nºCol.11389

Taller RELACIONS QUE ENS FAN PATIR

2011-11-04T01:12:00.000-07:00

Quantum et presenta el Taller sobre dependència emocional que impartiran les psicòlogues Marta Tarrida i Lola Guerra el proper dissabte 12 de novembre del 2011.

RELACIONS QUE ENS FAN PATIR. Per què ens enganxen?
Últims dies d'inscripcions!

Pateixes més que guadeixes en la teva relació de parella? Sents que estàs o has estat en una relació que no et convé, però continues en ella i no saps per què? Si et sents identificat/da amb aquestes preguntes, podràs trobar respostes i pautes per canviar la teva posició davant dels altres a través d'aquest taller.

La dependència emocional crea dolor i frustració, per tant és bàsic reconèixer el que arrossega a una persona a buscar una relació destructiva. Treballarem per poder identificar i afrontar les relacions de dependència, les característiques de personalitat, les causes, els símptomes i les fases del cicle de la relació. Els objectius del taller són identificar com és una relació basada en la dependència emocional i aprendre eines d'afrontament. El taller és teòrico-vivencial aportant informació teòrica juntament amb exercicis de reflexió personal.

Realització a càrrer de les psicòlogues de Quantum:
Lola Guerra i Marta Tarrida

Dissabte 12 de novembre del 2011
10:00 - 14:00h i 16:00 - 20:00h
Lloc: Quantum C/Casp, 69, 1r 1a Barcelona
Preu: 90€
Data límit inscripció i pagament: 7 de novembre

Per a més informació i inscripcions, t'oferim el nostre correu electrònic quantumdf@gmail.com o el nostre telèfon de contacte 93.414.38.95.

PLACES LIMITADES
Us hi esperem!

Les petites grandeses quotidianes

2011-10-28T05:06:00.000-07:00

La Clara havia decidit actuar amb grandesa, encara que no sabia ben bé què volia dir aquest terme. Intuia que tenia a veure a sortir-se dels seus propis esquemes habituals i anar més enllà de les seves explicacions habituals, potser també implicava sobreposar-se a les seves emocions. Així que aquell dia va aixecar-se amb una clara intenció d'adquirir una nova perspectiva de les persones i esdeveniments.

La vida, sempre tan generosa, li va donar un grapat d'oportunitats i la Clara va començar a centrar-se en aquest objectiu amb entusiasme i intensitat ben d'hora. La primera situació es va donar durant l'esmorzar, quan la seva família no es va afegir a la seva idea de sortir el cap de setmana. De seguida va sentir dintre una veueta queixosa que deia coses com només pensen en ells, no tenen en compte les meves necessitats...Com seria pensar i sentir amb grandesa? -es va preguntar. Si no es quedava atrapada per aquesta veu, i es preguntava què era allò realment important per ella, podia adonar-se que el què més volia era passar una estona junts fent alguna cosa plegats. Malgrat sentia l'escalfor de la ràbia al seu estòmac i el regust de la decepció a la gola, no va permetre que fossin aquestes emocions les que prenguessin el comandament de la situació. I la Clara no va reaccionar a elles sinó que va recol·locar les seves prioritats, la necessitat era sortir de cap de setmana o era estar amb la parella i les criatures, aprofitant el poc temps per coincidir?

Satisfeta d'haver guanyat un espai de llibertat personal durant l'esmorzar, la Clara va arribar a la feina i va ensopegar amb el Joan. Entenguè que el seu propòsit no seria fàcil. En Joan és un especialista en la crítica, un expert en trobar pegues, defectes i errors en els demés, i que formula frases del tipus: aquí ningú hi pensa, tothom fa el que vol, amb un to i una mirada amb els que aconsegueix agriar l'ambient. En Joan va anar directe cap amb ella dient-li: aquesta proposta que has presentat és inassumible, no has pensat en les conseqüències que tindrà amb una veu plena de desaprobació. Va sentir com el seu diafragma es tancava i la respiració es detenia. Va agafar aire, mentre es preguntava: què intenta evitar el Joan, què li preocupa i una pregunta va sorgir: com podriem fer que fos més senzill i fàcil de posar en pràctica? El gest del Joan va canviar, semblava que estigués pensant, mentre la Clara li diguè: si pots, podem veuran's aquesta setmana per mirar de buscar alternatives.

La Clara estava satisfeta d'ella mateixa, s'havia adonat que ella també estava criticant al Joan i que havia aconseguit acallar aquesta veu al preguntar-se sobre quina era la intenció del Joan, que sostenia la seva crítica i sobretot, fer petit el seu ego, sempre tan disposat a sentir-se aludit en qualsevol història. En el treball es va preguntar com seria pensar en gran? Com seria sortir-se del camí trillat? Animada per aquesta curiositat va arribar a la reunió encomanant un esperit explorador.

Durant el dinar va pensar en la seva amiga Mercé, que últimament mai tenia temps per ella, i amb la que es donava una situació paradoxal. La Mercé la trucava i proposava cites i trobades que una vegada i una altre havien de ser posposades perquè finalment la seva amiga per una raó o una altre no podia. La Clara se sentia cansada d'aquesta situació, deixem-ho còrrer, es deia. I sentia una certa opresió al pit, un petit dolor que no marxava, una sensació de sentir-se abandonada. Encara no estava preparada per una nova trucada a la seva amiga, no volia respondre des del resentiment, volia trucar amb ganes de veure-la, no de fer retrets. I la Clara es va donar temps.

Soledad Calle

Psicòloga i Coach

COM AFRONTAR L'ESTRÉS

2011-10-19T02:27:00.000-07:00

L'estrés és un concepte conegut per tots nosaltres. Qui no té estrés avui en dia? Vivim a una societat competitiva plena d'estímuls on hem de reaccionar per adaptar-nos-hi. Però, què és l'estrés? La paraula prové del mot anglès stress que significa tensió, fatiga, pressió a la qual està sotmès un objecte o persona. L'estrés ens ajuda a poder exercir un rendiment superior al normal.

En condicions normals l'estrés hauria de servir-nos per reaccionar de manera defensiva, per afrontar un ambient desfavorable. Però que passa quan aquest ambient desfavorable és continuu? Doncs que estem constantment estressats, convertint-se en el nostre modus vivendi.

Com podem lluitar contra l'estrés? Trobem una infinitat de consells per internet on s'expliquen passos per combatre'l. Moltes d'elles són eines útils, recursos que podem tenir en compte en situacions on la sobreestimulació és innegociable. Són eines que podrem fer servir per reduir la tensió acumulada, destensar-nos i poder relaxar-nos. Trobar la calma rere la tempesta.

Però no ens hem d'oblidar que l'estrés ve causat per una sobreestimulació, per tant és adequat detenir-nos a identificar tots els estímuls als quals estem atenent i ens generen tensió. Els tipus d'estímuls:
- A vegades són factors fàcilment identificables: per exemple una situació laboral on apareixen urgències de manera constant.
- D'altres són factors que passen més inadvertits: Complaure petites demandes dels altres, voler caure bé a tothom, evitar dir la nostra perquè pot crear un conflicte amb els altres i moltes altres situacions quotidianes.

Per tant, pot haver-hi un problema de fons en la nostra manera d'adequar-nos a l'entorn, en els casos abans senyalats aquest problema podria ser: tendència a complaure a tothom, por a la crítica dels altres i por al conficte.

Quan hi ha un problema de fons és important treballar per canviar aquesta mala gestió dels estímuls. Es tracta d'anar a buscar solucions al problema en canvi de mitigar els efectes secundaris o símptomes.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga

Contacte: mtarrida@copc.cat

CURS MINDFULNESS I TERÀPIA

2011-10-17T07:44:00.000-07:00

Els propers 25, 26 i 27 de novembre, et convidem a participar d’un cap de setmana intensiu a fi d’ explorar i experimentar en primera persona els beneficis del “Mindfulness” així com el seu potencial d’aplicabilitat a la teva pràctica professional. Tot i no tenir traducció específica, Mindfulness es podria definir com l’acceptació i la consciència plena del moment present. La ciència ha demostrat que viure amb atenció plena millora la fisiologia, les funcions cognitives i les relacions interpersonals. “Mindfulness és prendre’t el temps per olorar les roses” “El regal més valuós que podem oferir als altres es la nostra presència” La Fundació Hospital organitza aquest curs adreçat a professionals de la salut mental i el desenvolupament personal per tal que puguin fer servir aquest enfocament en la seva praxis així com a la resta de persones compromeses amb el seu creixement. El Mindfulness ha influït en nombroses orientacions psicoterapèutiques i la investigació ha demostrat millories significatives tant en la reducció de símptomes com en la prevenció de recaigudes en trastorns depressius, trastorns obsessius-compulsius, trastorns de personalitat, trastorns de l’alimentació, trastorns de l’ansietat i trastorns d’estrès post-traumàtic.

PROGRAMA

1. Atenció plena
2. Dimensions generals de l’atenció plena
3. Cervell, ment i mindfulness
4. Atenció i consciència
5. Sintonia interna
6. Coherència reflexiva
7. Dissoldre els judicis
8. Pràctiques d’atenció plena
8.1. Meditació sedent
8.2. Meditació amb els sentits
8.3. Meditació en moviment
9. Mindfulness en psicoteràpia: fomentar la integració neural

DATES I HORARI
Divendres 25 de novembre, de 16 a 20 h
Dissabte 26 de novembre de 10 a 14 i de 16 a 20h
Diumenge 27 de novembre de 10 a 14 h
DOCENT: Soledad Calle, Psicòloga i Coach
LLOC: Fundacio Hospital C/ Sant Pelegrí 3 Mataró.

PREU: 150€
FORMA DE PAGAMENT: Ingrés al n. de conte 2100-0287-39-0200553375 (“LA CAIXA”)
INFORMACIÓ: Si voleu més informació podeu contactar per telèfon al 937419160 o per correu a plorite@fundaciohospital.org.

INSCRIPCIONS: Les persones interessades han de enviar un correu amb les seves dades personals (Nom i cognoms, telèfon, professió, etc) i el comprovant de la formalització de l’ingrés a plorite@fundaciohospital.org. Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la.

Quantum al Facebook

2011-10-09T11:50:00.000-07:00

Has vist la nova pàgina del Facebook de Quantum? Aquí hi trobaràs informació sobre els nostres serveis de psicoteràpia, els articles publicats en el nostre bloc, conferències i xerrades obertes al públic, notícies interessants sobre benestar personal i els cursos que oferim a partir d'aquest mes de novembre al nou espai de Quantum. Per entrar-hi, només has de clicar aquest link i posar Me gusta per estar connectat/da a les novetats de Quantum.

DORMIR PER SOMIAR

2011-10-07T00:57:00.000-07:00

En la festa d'aniversari del nou anys del Marc, la seva mare va decidir regalar-li un coixí. En el moment d'obrir el seu regal, el Marc li va preguntar:
- Per què m'has regalat un coixí si ja en tinc un?
- Marc, aquest coixí és molt especial. És tan especial que t'explica històries d'herois, aventures en illes desertes i viatges a l'espai, entre altres. L'únic que has de fer perquè aquest coixí t'expliqui tot això és tancar els ulls quan vagis a dormir. Si tanques els ulls i escoltes profundament el coixí, tindràs moltes coses per explicar quan et desperti l'endemà.
Acte seguit, el Marc va agafar el coixí i se'l va endur a la seva habitació impacient perquè arribés el moment d'anar a somiar.

Dormim per somiar. Aquesta idea és clau per entendre el regal de la mare del Marc en la festa del seu aniversari. Per què tenim somnis durant la nit? Quines funcions tenen els somnis? Per què no recordo els somnis quan em desperto? Què vol dir somiar que volo per sobre una ciutat? Aquestes i moltes altres preguntes ens desperten la curiositat per aprendre sobre el món dels somnis.

Hi ha somnis de molts tipus: somnis repetitius, premonitoris, recurrents, universals, telepàtics i lúcids. Els somnis serveixen per intentar resoldre o solucionar problemes que no es tanquen durant el dia. Un somni repetitiu pot ser indicador d'algun bloqueig o limitació personal que no s'ha pogut assumir, per tant el somni ofereix un cop de mà en aquest tipus de dificultats. Quan una persona està vivint una època de canvi o algun bloqueig emocional, és probable que hi hagi molta producció de somnis. Per tant, per què tenir-li por als somnis? Una persona pot actuar a la vida gràcies al que ha somiat. Els somnis poden permetre un moviment cap endavant en aquella relació que no funciona, aquell desig que no s'escolta, aquella necessitat que es nega o aquella por que ens informa d'un perill.

Tot el que passa en un somni sóc jo, afirmava el creador de la Gestalt Fritz Pearls. Aquest autor ens explica que tots els elements que formen part d'un somni són parts de la persona. Per exemple, una persona pot tenir un somni en forma de fantasia sexual amb el president del govern. Més enllà del desig sexual conscient, aquest personatge pot representar el desig cap al poder o l'ambició. Per tant, es pot entender aquest somni en relació amb el poder que necessita tenir en la seva vida i que potser li manca. Això ens demostra que la interpretació del somni no només es pot fer de manera objectiva analitzant els personatges, el contingut i el desenvolupament de la història, sinó també amb el que representa cada un dels elements que formen part de l'escenografia del somni. S'ha de tenir en compte el significat del somier, la seva història, el seu moment actual, etc. No es poden interpretar gratuïtament els somnis sense escoltar res més.

Tots hem tingut a les nostres mans algun diccionari sobre el significat dels somnis que ens ha despertat la curiositat. En aquest diccionari, podem trobar que somiar amb un ascensor pot connectar amb els instints de la persona o un estancament amb qüestions mentals. Aquells aspectes de mi que no vull reconèixer i que no m'agraden apareixen en els somnis de persecució. Somiar amb la capacitat de volar pot ser un somni compensatori quan una persona s'està sentint atrapada. De totes maneres, el record del somni és fràgil. Per aquest motiu, les persones oblidem els somnis al cap de pocs minuts de despertar si no s'utilitza una llibreta per descriure el somni. Segons Freud, es pot entendre l'oblit com un mecanisme de defensa per treure fora el que s'ha somiat i equilibrar a la persona. És important aturar-te un moment per permetre apuntar el record del somni en un full en blanc.

Recorda que, quan vas a dormir, vas a somiar. Dóna-li la benvinguda al teu inconscient abans d'anar a dormir pensant en el que et ve de gust que t'expliqui aquesta nit quan tanquis els ulls. L'endemà sempre et poden preguntar què t'ha explicat el coixí aquesta nit, tal i com li pregunta la mare del Marc cada matí quan el desperta. Aprofitant la intervenció del psicòleg expert en la matèria Jordi Borràs en el programa "Divendres" de TV3, et deixo amb el video per continuar-hi reflexionant!

Bon cap de setmana ple de somnis!

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col. núm. 12.866

Taller RELACIONS QUE ENS FAN PATIR. Per què ens enganxen?

2011-10-03T05:04:00.000-07:00

Primer taller a Quantum!

RELACIONS QUE ENS FAN PATIR. Per què ens enganxen?

Pateixes més que guadeixes en la teva relació de parella? Sents que estàs o has estat en una relació que no et convé, però continues en ella i no saps per què? Si et sents identificat/da amb aquestes preguntes, podràs trobar respostes i pautes per canviar la teva posició davant dels altres a través d'aquest taller.

La dependència emocional crea dolor i frustració, per tant és bàsic reconèixer el que arrossega a una persona a buscar una relació destructiva. Treballarem per poder identificar i afrontar les relacions de dependència, les característiques de personalitat, les causes, els símptomes i les fases del cicle de la relació. Els objectius del taller són identificar com és una relació basada en la dependència emocional i aprendre eines d'afrontament. El taller és teòrico-vivencial aportant informació teòrica juntament amb exercicis de reflexió personal.

Realització a càrrer de les psicòlogues de Quantum:
Lola Guerra i Marta Tarrida

Dissabte 12 de novembre del 2011
10:00 - 14:00h i 16:00 - 20:00h
Lloc: Quantum C/Casp, 69, 1r 1a Barcelona
Preu: 90€
Data límit inscripció i pagament: 5 de novembre
Per a més informació i inscripcions, t'oferim el nostre correu electrònic quantumdf@gmail.com o el nostre telèfon de contacte 93.414.38.95.

PLACES LIMITADES
Us hi esperem!

Nou logo de QUANTUM

2011-09-29T13:17:00.000-07:00

Us presentem el nou logo de Quantum en el que hem integrat tots els nostres serveis relacionats amb la psicoteràpia - teràpia individual, teràpia sexual, teràpia de parella, teràpia familiar i processos de coaching, així com el desenvolupament i la formació a nivell personal i professional. Aquest nou logo ens l'ha creat la nostra dissenyadora Maria Naranjo.

ENFRONTA´T A LES TEVES QUEIXES

2011-09-25T14:58:00.000-07:00

Quina mala sort que tinc

Perquè m´ha passat a mi?
No em surt res bé
Segur que tothom ens hem dit aquestes paraules davant de determinades situacions. Fins i tot, les persones més optimistes es queixen, sense ser conscients.

Però que hi ha darrera d´una queixa? Les queixes contenen sentiments d´ennuig, ira, desesperació, resignació i autocompasió. Les persones que constantment s´autocompadeixen estan convençudes que són les uniques que pateixen “desgràcies” a la vida, que el seu destí no els depara res bó i davant de la mínima dificultat reaccionen amb tota una sèrie de lamentacions. És l´abstracció selectiva, davant de tota una diversitat de successos positius i negatius d´un dia qualsevol, aquestes persones només es queden amb una petita porció de la realitat que correspon als fets negatius oblidant la resta.

La persona que acostuma a queixar-se de tot, té l´habilitat de negativitzar fins i tot les coses positives dient: “això va bé, però…” La queixa no és operativa, no resol res, no aporta solucions, és el recurs dels pessimistes que no s´atreveixen a canviar allò que no els agrada, ni acceptar el que no poden canviar ni a les persones com són.La persona que es queixa no actua e intenta que amb la queixa desapareguin els seus malestars. També tenen un benefici secundari, poden obtenir respostes compassives dels altres i evitar fer tasques que no desitgen. Però com a contrapartida, les persones s´acaben cansant d´elles i amb el temps les eviten. En molts casos, també es tracta d´un joc de poder. Qui es queixa adopta el paper de victima i preten dominar als altres. Llavors responsabilitza a la seva parella, als seus fills o als seus companys de feina de les seves dificultats. A vegades, intenta que els altres es sentin culpables i d´aquesta forma aconseguir que facin el que ella vol. Si estem amb persones que es queixen constantment hem de sortir del joc psicològic, hem d´estar atents de no caure en la trampa. Al no mostrar-nos col.laboradors, poc a poc la persona que es queixa ho anirà deixant al comprobar que ja no funciona.

Què podem fer enlloc de queixar-nos? Darrera d´una queixa normalment hi ha una evitació, la persona s´ha de fer propietària del seu futur i a partir d´aquí decidir si accepta els revessos que li dóna la vida amb passivitat o bé si s´enfronta a ells amb la força de la seva reflexió. És important aprendre a demanar allò que volem de forma adequada. Intentem no queixar-nos ja que allò que no ens agrada només s´agreuja amb la queixa. Hem de decidir: queixar-nos o enfrontar-nos.

Lola Guerra Ruiz

Psicòloga Col.11.389

2011-09-22T03:27:00.000-07:00

Volem informar-vos de la celebració de la II Jornada de l'Art del Bon acompanyar en la vida i en la mort que es portarà a terme el pròxim 19 d’octubre de 2011 a les instal•lacions de la Fundació Hospital de Mataró. Aquest any l’eix de la Jornada girarà al voltant del sentit de la dignitat humana, i a continuació us presentem el contingut d'aquesta II Jornada:

PROGRAMA

Dimecres, 19 d’octubre

08.45 - 09.15 h. Acreditació i recollida de documentació.

09.15 - 09.45 h. INAUGURACIÓ

- Sr. Pere Galbany. President de la Fundació Hospital St. Jaume i

Sta. Magdalena.

- Sra. Montserrat Buisan. Sots-directora de l’Àrea d’Integració

Social de l’Obra Social “la Caixa”.

09.45 - 10.30 h. CONFERÈNCIA INAUGURAL

Dignitat. Una constel·lació de significats.

Sr. Francesc Torralba. Director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull.

10.30 - 11.30 h. TAULA RODONA I

Vivència i significat de la dignitat en la malaltia.

Moderador: Dr. J. M. Picaza. Metge. Coordinador del PADES de Mataró.

- Sra. Marta Allué. Doctora en Antropologia Social i Cultural.

- Sr. Ramon Bayés. Professor emèrit de la Universitat Autònoma

de Barcelona.

- Sr. Jordi Royo. Psicòleg EAPS cures pal·liatives de la Fundació

Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró.

11.30 - 12.00 h. Pausa cafè. (Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena).

12.00 - 13.00 h. TAULA RODONA II

Sobre la vulneració i preservació del sentit de la dignitat.

Moderadora: Dra. Esther Cabrera. Directora de l’Escola Superior de Ciències de la Salut (UPF) del TecnoCampus Mataró-Maresme.

- Sr. Joan Canimas. Doctor en Filosofia. Coordinador científic de l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social (OEAIS) de la Fundació Campus Arnau d’Escala.

- Sra. M. Carmen Gutiérrez. Auxiliar d’Infermeria de la Unitat de Pal·liatius de la FSSB Hospital Duran i Reynals.

- Sr. Jorge Maté. Especialista en Psicología Clínica. Unitat de Psicooncologia - Hospital Duran i Reynals. Institut Català d’Oncologia.

13.00 - 14.30 h. TALLERS SIMULTANIS D’EXPERIÈNCIA

• Sobre el model de la preservació de la dignitat: De la teoria a la pràctica.

Sr. Jordi Royo. Psicòleg EAPS cures pal·liatives de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró.

• Taller autobiogràfic: La teràpia de la dignitat.

Sra. Cristina Llagostera. Psicòloga i coordinadora EAPS cures pal·liatives de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró.

• El propi sentit de la dignitat.

Sra. Ainhoa Videgain. Psicòloga EAPS cures pal·liatives de la Fundació Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró.

• Companys de viatge en una travessia espiritual. Acompanyants o guies turístics?

Dr. Julio Gómez. Metge Màster en cures pal·liatives.

• Acceptació, sentit i autotranscendència claus per a l’acompanyament logoterapèutic en cures pal·liatives.

Sr. Roberto Álvarez. Psicòleg Unitat cures pal·liatives i dany cerebral. Fundación Instituto San José. Orden Hospitalaria San Juan de Dios.

• Guarir les relacions al final de la vida.

Sra. Alba Payàs. Psicoterapeuta. Creadora del model integratiu-relacional en pèrdues, dol i trauma.

• Preservar la dignitat: identitat i horitzontalitat.

Sra. Marta Allué. Doctora en Antropologia Social i Cultural.

14.30 - 16.00 h. Pausa Dinar.

16.00 - 17.30 h. TALLERS SIMULTANIS D’EXPERIÈNCIA

(Es realitzen els mateixos tallers que al matí).

17.30 - 18.30 h. TAULA RODONA III

Els límits de la intimitat.

Moderador: Dr. Xavier de Balanzó. Director mèdic Hospital de Mataró (CSdM).

- Sra. Núria Codorniu. Infermera clínica.

- Dr. Antonio Pascual. Director Serveis cures pal·liatives Hos-

pital de la Sta. Creu i Sant Pau de Barcelona.

- Sra. Isabel Roig. Periodista.

18.30 - 18.50 h. Taller conjunt de cloenda

Mirar més enllà, obrir els sentits a l’espiritualitat.

Sr. Julio Gómez. Metge Màster en cures pal·liatives.

18.50 - 19.00 h. CLOENDA

- Il·lustríssim Sr. Joan Mora. Alcalde de l’Ajuntament de Mataró

Podeu accedir a la pàgina web de la Fundació per fer les inscripcions:

http://www.fundaciohospital.org/

REFRESCA EL TEU JO

2011-09-19T04:17:00.000-07:00

Reinventa’t i atreveix-te a dissenyar un nou concepte de felicitat.
Tots posseïm el potencial per a ser feliços.

Amb aquesta premissa arrenca aquesta segona edició del taller pràctic que vam estrenar el passat mes de juliol a la Casa Elizalde amb l’objectiu d’ajudar als participants a redescobrir-se a través dels recursos que ens deixen nous instruments usats en psicoteràpia, com el Mindfulness, Artteràpia, Focusing, Anàlisi Transaccional i l’Eneagrama, entre d’altres.

Inici: 7 d'octubre del 2011
Professorat: Soledad Calle i Daniel Borrell de Quantum
Del 7 d'octubre al 16 de desembre del 2011
Centre Cívic de la Casa Elizalde de Barcelona
Divendres de 18:30 a 20:00h
Places limitades!

ÉS POSSIBLE CANVIAR LA FORMA DE SER?

2011-09-18T11:03:00.000-07:00

Moltes persones arriben a la consulta perquè hi ha elements en la seva manera de ser que no els hi agraden, no volen ser tan tímides, tan ansioses, tan irritables o tan pessimistes, per exemple. I pregunten al professional si aquest estat o tret de la seva personalitat és susceptible de ser canviat, moltes vegades amb la idea o creença de que la personalitat és quelcom immutable, rígid i permanent. Durant molts anys la psicologia ha mantingut també aquest concepte, i en els estudis evolutius es reflectia la concepció de que els éssers humans desenvolupaven la seva forma de ser i d’estar fins a una certa edat, a partir de la qual es mantenia invariable.

Però les ultimes investigacions sobre el cervell demostren la seva plasticitat, la seva capacitat de reorganització constant i els seus esforços per integrar la nova informació de la que disposa. Podem citar la investigació que, al 2003, l’equip de la universitat de Berkeley, liderat per doctor Sanjay Srivastava va portar a terme amb una mostra de més de 132.000 adults entre els 21 i els 60 anys. En aquesta investigació es va comprovar que determinats factors com ara la responsabilitat, l’extraversió, o el neuroticisme, variaven en funció de l’edat, qüestionant els postulats que afirmen que la personalitat és quelcom permanent. Els resultats suggereixen que les tasques i situacions a les que accedim en determinades edats ajuden a configurar i desenvolupar determinats trets de la nostra manera de ser i relacionar-nos.

Si hi ha un tret que és des adaptatiu, és a dir, no és funcional per a la situació en la que l’individu està en aquell moment és moment de revisar-ho. Els nostres trets són fruit de l’aprenentatge vital, sobretot en la infantesa. Per exemple, hi ha persones amb trets narcisistes, perquè en la seva infància van aprendre a cridar l’atenció. Aquest comportament a la infància pot estar bé, però una persona adulta sap que no és el centre d’atenció.

Però, llavors com es pot canviar? El canvi no significa únicament reprimir el tret que ens fa patir, no és deixar de ser ansiós, tímid, irritable o pessimista. Sobretot consisteix en preguntar-se en com em vull construir, de quina manera vull estar en el món i relacionar-me amb els demès. I després cal passar a l’acció. És a dir, cal un compromís amb la nostra voluntat de canvi. Quins passos em portarien a ser més tranquil, obert, amable, u optimista? Com en tot nou aprenentatge, cal practicar, practicar i practicar el nou hàbit; la constància, la perseverança i la paciència són les nostres aliades en el camí de la transformació. Si, per exemple, imaginem una persona que vol desenvolupar el seu optimisme, primer li cal conèixer quines creences sustenten la seva forma actual, per exemple, si aquesta persona considera que l’optimisme és ingenu i creu en el “pensa malament i encertaràs”, li caldrà revisar aquestes creences per poder donar-se permís d’explorar una resposta diferent. I li caldrà desenvolupar accions concretes davant dels esdeveniments que hi viu. Continuant amb l’exemple de l’optimisme, aquesta persona pot preguntar-se de forma sistemàtica i conscient, quins són els aspectes positius d’aquesta determinada situació. Això requereix disciplina, i estar atent a quan torna a sorgir la mirada habitual, es a dir, aquella especialitzada en descobrir els aspectes negatius de les situacions. Pot fixar-se en què fan les persones que són més alegres o més positives amb la seva vida i imitar-les. La imitació és un mecanisme d’aprenentatge molt important. Pot també investigar, que ha fet aquesta persona quan s’ha mostrat més optimista i aplicar-ho de forma intencionada. La intencionalitat en l’aprenentatge és el fruit de la motivació pel canvi.

Hi ha gent que diu que vol canviar però no pot. En aquesta situació, hem de entendre quins són els beneficis secundaris de determinat trets, i també, de forma honesta, valorar què hem fet per aconseguir el canvi. Si convertim les nostres queixes en problemes que podem abordar, sempre trobarem una alternativa. Canviar tendències de personalitat, implica sortir del lloc conegut, i explorar noves formes de viure; sortir de la comoditat i de la inèrcia del “jo sóc així” per endinsar-se en l’incert camí del “jo puc ser així”.

Soledad Calle Fernández

Psicòloga i Coach

DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS SOCIALS

2011-09-14T04:42:00.000-07:00

El proper dimarts 4 d'octubre iniciem la quarta edició del curs de desenvolupament Desenvolupa les teves habilitats socials al Centre Cívic Casa Elizalde. L'objectiu és desenvolupar les habilitats necessàries per a una bona comunicació interpersonal a través de l'empatia, escolta activa, assertivitat, saber fer-se escoltar, la gestió emocional i la comunicació no verbal. En definitiva, aprendre a fer-te sentir bé fent sentir bé els demés. L'horari del curs és els dimarts de 20:00 a 21:30h durant deu sessions. En aquesta nova edició, els docents del curs són les psicòlogues Lola Guerra i Marta Tarrida de Quantum.

Qui no coneix algú que cau bé a tothom i que es mostra sempre tolerant i no fa mal a ningú malgrat que acostuma a dir el que pensa? A més, aquesta persona admirada per gairebé tothom resulta sensata, convincent i persuasiva sense per això pecar d'autoritarisme ni mostrar indiferència davant les opinions o emocions dels altres. Aquests superdotats de les relacions humanes desperten la nostra enveja i de vegades ens agradaria imitar-los, però no ho sabem fer: o ens quedem curts i pequem de tous, o ens passem i resultem excessivament durs. Algunes persones afortunades tenen aquestes habilitats socials de forma natural, gairebé innata i les apliquen quotidianament sense cap esforç. Però això no ens ha de desanimar, perquè el més comú dels mortals també pot aprendre a comunicar-se millor. Una vegada més, defensem aquí que tots podem canviar a millor sense que això signifiqui menysprear la nostra personalitat que, sens dubte, es veurà nítidament reflectida en els possibles canvis que introduïm en la nostra manera de comportar-nos amb els altres. Podem classificar les habilitats socials de la següent manera:

Habilitats elementals

• Escoltar l'altre
• Treballar la capacitat de comprendre el que m'estan comunicant
• Aprendre a formular preguntes
• Saber donar les gràcies
• Tenir cura de la imatge persona
• Saber presentar-nos a d'altres i presentar els altres
• Saber fer un compliment amb afecte

Habilitats avançades

• Aprendre a demanar ajuda
• Capacitar-nos per donar i seguir instruccions
• Saber demanar disculpes
• Aprendre a convèncer els altres, a ser persuasiu

Habilitats relacionades amb els sentiments

• Conèixer els nostres sentiments i emocions i saber-los expressar
• Comprendre, valorar i respectar els sentiments i les emocions dels altres
• Saber reaccionar davant de l'enuig de l’altre i gestionar bé la situació
• Resoldre les situacions de por.

Habilitats alternatives a l'agressivitat

• Demanar permís
• Compartir coses, sensacions i sentiments
• Ajudar els altres
• Aprendre a negociar, a consensuar, a arribar a acords
• Recórrer a l'autocontrol en les situacions difícils
• Defensar els nostres drets quan els vegem amenaçats
• Respondre a les bromes quan procedeixi
• Defugir les baralles, dialèctiques i de les altres

BÚSTIA DE SUGGERÈNCIES

2011-09-13T11:53:00.000-07:00

Gràcies a totes les persones que heu participat en la Bústia de suggerències sobre les accions formatives que teniu interès en realitzar en el nostre centre a partir d'aquesta tardor.

En les properes setmanes, us informarem del nostres calendari d'accions formatives que realitzarem dins i fora del nostre centre que ja està obert des del passat dilluns 5 de setembre, el nou logo de Quantum, imatges del nou centre situat al Carrer Casp i altres notícies que us farem arribar!

Equip de Quantum

La comunicació en la parella: o no m'explico, o no m'entens

2011-09-02T08:10:00.000-07:00

La paraula ‘comunicació’ etimològicament deriva del llatí communicare que significa “compartir quelcom, posar en comú”. Aquesta és una base inherent a la convivència humana mitjançant la qual podem intercanviar informació, sentiments, opinions, records i fantasies. El procés comunicatiu compta amb un emissor del missatge, un receptor i un canal (el mitjà físic mitjançant el qual es transmet la informació). Els humans compartim un codi verbal (llenguatge) i un codi no verbal (gestos, to de veus, senyals...).

Particularment, el món de la parella és un espai d’intimitat on un desitja compartir amb la persona estimada sentiments, desitjos, fantasies, expectatives de futur, pensaments i opinions sobre la vida. Però molts cops ens trobem un problema a l’hora de posar-nos d’acord, treballar en equip i conviure en una sinèrgia on l’energia flueixi amb un objectiu en comú.

La majoria dels conflictes humans, i especialment els de parella, venen determinats per una mala comunicació. Molts cop els missatge que un vol enviar no és rebut per l’altra persona com venia d’origen. L’explicació a això és senzilla: cadascú de nosaltres tenim un mapa intern, una representació del món configurat segons les experiències, vivències, cultura i fisiologia particular. Així, el marc de referència de cadascú de nosaltres és diferent, sent aquest subjectiu. Com diu la Programació Neurolingüística “el mapa no és el territori”, volent dir que el territori és la realitat (més objectiva) i on cadascú de nosaltres tenim un mapa d’aquest per viure-hi.

Potser heu escoltat algun cop la frase de que “si no m’has entès és perquè no m’he explicat bé”. Aquesta afirma que qui vol comunicar és el responsable en fer que el missatge arribi de la manera més semblant a com el volem enviar. Igual que si enviem una postal a un amic estant de vacances, serem nosaltres qui ens encarregarem de posar bé l’adreça i el nom de la persona, i de posar el segell adequat, per tal de que el missatge arribi a la persona. Per tant, quan volem que algú ens escolti hem de buscar les condicions més òptimes per fer-ho: ambient, moment del dia, to de veu, contingut...

Hi ha alguns errors típics segons el gènere, com que els homes tendeixen a evadir-se i no comunicar el que senten, o que les dones esperen a que siguin ells qui se n’adonin del que ella està necessitant. És important fer l’esforç de no caure en aquests, encarregant-nos de transmetre el que volem, per tal de que l’altra persona ens entengui i així poder intercanviar cadascuna de les impressions fins arribar a un acord.

Existeix l’alexitimia, tal i com la meva companya Roser Rodriguez va escriure en un article anterior, que és la incapacitat d’expressar o en alguns casos, de donar un significat a les emocions i sentiments que experimentem (per a més informació llegir l’article en aquest mateix bloc titulat “No puc explicar-te el que sento: l’alexitimia). És important poder desenvolupar aquesta facultat, donat que contra millor sapiguem interpretar les sensacions, emocions i pensaments interns més fàcil serà de poder comunicar-li a l’altre el que desitgem.

Quan la parella ha arribat a un bucle del qual no en pot sortir i que sempre acaba malament, aquesta pot acudir a una teràpia de parella per tal de desbloquejar els conflictes existents. A vegades també una teràpia individual ens ajudarà a entendre’ns millor i així, poder comunicar-li a l’altre com ens sentim i que és el que volem.

En el món de la parella es mouen moltes emocions i sentiments i és molt important poder comunicar-les, per tal de que aquesta pugui compartir el dia a dia i evolucionar conjuntament.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga col. 15811

Contacte: mtarrida@copc.cat

QUANTUM News

2011-08-05T02:13:00.000-07:00

Us volem comunicar que, a partir del 5 de setembre, Quantum es trasllada al C/Casp, 69, 1r 1a de Barcelona amb el mateix equip de persones per poder oferir un espai més ampli i una sala de formació pels nostres cursos que s'iniciaran patir de la tardor. Seguim creixent!

Aprofitem per desitjar-vos un feliç agost per totes les persones que confieu en nosaltres!

POSICIÓ EXISTENCIAL DAVANT LA VIDA

2011-08-01T01:05:00.000-07:00

14:15h
Avui dilluns el Joan i el Marc han quedat per dinar després d'un mes sense haver-se vist. Són bons amics des que anaven a l'institut, ara ja fa deu anys. Parlen sovint per telèfon i s'escriuen algun correu electrònic; però, en aquest últim mes, no ha estat possible aquesta comunicació perquè el Marc té últimament molta feina i el Joan acaba de ser pare per segona vegada. De totes maneres, sempre tenen el costum de fer un forat a les seves agendes i aquesta vegada no han volgut deixar escapar l'ocasió de veure's i parlar. En el trajecte cap al restaurant, el Joan comença a pensar en la trobada d'avui i es comença a fer les següents preguntes: com s'ho fa el Marc perquè tot li vagi bé? com és que sempre aconsegueix el que es proposa? per què és capaç de fer sentir bé als demés? i... per què em costa tant a mi que les coses em surtin bé?. Per més voltes que li dóna, no aconsegueix trobar una altra resposta: qüestió de sort. Per altra banda, després de sortir de la feina, el Marc se sent una persona afortunada per mantenir l'amistat amb el Joan. Malgrat tota la responsabilitat de la feina i l'estrés que està vivint, té ganes d'explicar-li el nou projecte que li han encarregat i sent curiositat per saber com el Joan està vivint aquesta segona paternitat.

Com se situa el Joan i el Marc davant del món? Hi ha diferències? Què ofereix de si mateix el Joan? I el Marc? Com es veuen a si mateixos i als demés? Quina és la seva posició davant la vida? Aquestes preguntes extretes de la vinyeta del dinar del Joan i del Marc ens porten a pensar en el concepte de la posició existencial de l'Anàlisis Transaccional. Segons Eric Berne, un nen petit té certes conviccions sobre si mateix i sobre la gent que l'envolta. Aquestes conviccions que probablement es quedaran amb ell durant tota la seva vida són les següents: Estic bé, No estic bé, Tu estàs bé i Tu no estàs bé. Quan unim aquests conceptes, obtenim quatre posicions existencials sobre un mateix i sobre els demés. Per tant, això ens pot ajudar a pensar en quina poden ser les diferents posicions davant la vida per part del Joan i del Marc.

Què és una posició existencial? Representa la posició fonamental que una persona adopta sobre el valor essencial que es percep en si mateix i en els altres. Està unida a la identitat personal, creences, valors i sentiments. És, en definitiva, una manera de situar-se davant la vida. Aquesta posició s'adopta a la infància per poder justificar una decisió basada en experiències primerenques: "No m'arriscaré a estimar algú perquè la mare em va ensenyar que no m'estimava" o "No puc confiar en els homes perquè el meu pare està malalt". La seva construcció es pot situar entre els tres i set primers anys de vida.

1. - Jo estic bé - Tu estàs bé
Qui té aquesta posició existencial, es veu a si mateix com una persona adorable i bona. Segurament construirà un guió de persona guanyadora. Aquesta posició pot ser realista si inclou situacions en les que una persona es pot sentir malament i els demés també. Quan una persona sempre està bé i els demés també, la posició s'anomena maníaca ja que hi ha una negació del dolor.

2. - Jo no estic bé - Tu estàs bé
Qui té aquesta posició existencial, es situa com una persona víctima i perdedora. S'anomena posició depressiva.

3. - Jo estic bé - Tu no estàs bé
Una persona amb aquesta posició existencial considera que s'ha de col·locar en una posició de superioritat davant dels altres per poder tractar als demés en condicions d'inferioritat. S'anomena posició paranoica.

4. - Jo no estic bé - Tu no estàs bé
El guió de vida d'una persona perdedora forma part d'aquesta posició existencial. Es situa en una posició d'inferioritat sense esperança que els altres el puguin ajudar perquè també estan malament. S'anomena posició nihilista.

15:30h
El Joan mira al rellotge i veu que se li està fent tard. Demana el compte al cambrer perquè té una reunió a la feina a les quatre. Se'n adona que s'ha passat bona part del dinar queixant-se de la segona paternitat; en canvi, el Marc no s'ha contagiat d'aquesta energia negativa i ha pogut compartir l'alegria del nou projecte que li han confiat. El Joan es pregunta: com és que no em sento tan afortunat com el Marc? Abans de reflexionar-hi, rep una trucada urgent i es despedeix ràpidament del Marc que es queda al restaurant pensant en les converses amb el Joan i es pregunta: com és que jo em sento tan afortunat? Mira al rellotge i marxa cap a casa perquè ha demanat la tarda lliure a la feina.

Malgrat la poca informació de que disposem sobre la vida d'aquests dos personatges, podem dir que el Joan probablement té una posició existencial de Jo no estic bé, Tu estàs bé; en canvi, el Marc se situa en un Jo estic bé, Tu estàs bé.

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

NO PUC EXPLICAR-TE EL QUE SENTO: L’ALEXITIMIA

2011-07-24T06:49:00.000-07:00

Sentim emocions i sentiments, els reconeixem i després els transmetem a través del llenguatge i dels gestos als altres establint amb ells un vincle afectiu. Un dèficit en el reconeixement i la comunicació de les emocions o dels sentiments ens allunya de l'altre i aquest, llavors, se sent desorientat i frustrat ja que no percep si senten alguna cosa per ell/ella o no. Això és especialment frustrant en una relació de parella quan un dels membres no pot transmetre les seves emocions i, per tant, intercanviar sentiments. No s'expressen ni els propis sentiments o emocions ni es empatitza amb els de l'altra persona, creant-se un abisme emocional que condueix en molts casos a la ruptura de la parella.

Aquest dèficit de comunicació emocional es denomina alexitimia. Aquest concepte va ser introduït en 1973 per Sifneos i significa l'absència de paraules per expressar les emocions (a-privatiu, lexis-paraula, thimos-afecte). Això no significa que aquestes persones no tinguin sentiments o emocions, que no sentin, sinó que no entenen el seu significat emocional. No són capaços d'identificar, comprendre o descriure el que senten.

L’alexitimia es caracteritza per:

• Dificultat per identificar emocions i sentiments. Es confonen les emocions, és a dir, la persona pot no saber amb seguretat que si el que senten és por o ira o ansietat. A més tampoc identifiquen les emocions en els altres si aquestes s'expressen a través dels gestos, l'expressió facial o el to de veu.

• Dificultat per parlar de les emocions, reconèixer-les i utilitzar-les com a senyals del seu món interior, dels seus afectes.

• Dificultat a localitzar en el seu propi cos les sensacions físiques que acompanyen a tota emoció o sentiment. Quan ens emocionem, el nostre cos ho reflecteix a través d'alteracions fisiològiques com a palpitacions, sudoració, tremolor, etc. i llavors quan això ho notem en el nostre cos podem entendre i parlar que sentim por, alegria, tristesa, etc, en funció del que sentim en el nostre cos. Les persones amb alexitimia ho atribueixen a manifestacions físiques vagues sense vincular-ho a l'emoció.

A nivell conductual i relacional se'ls percep:

• Poc expressius a nivell gestual i pobres en la comunicació.
• Com a parcs en el diàleg; de discurs monòton sense matisos emocionals que enriqueixi la comunicació i l'intercanvi amb l'altre.
• Poc amistosos o propers en presentar-se com excessivament lògics i freds.
• Poc o gens empàtics.
• Conformistes.
• Poc imaginatius o amb escassa fantasia.
• Amb escassa reacció emocional davant la música, l'art o la literatura. Els resulta difícil experimentar plaure.
• Freds i analítics a l'hora de prendre decisions, ja que es guien per dades objectives sense tenir en compte les emocions.

Les seves relacions interpersonals acostumar a ser estereotipades, de dependència o d'aïllament. Les persones que presenten alexitimia poden ser de dos tipus. Hi ha els qui no són capaços d'identificar en si mateixos el component afectiu de les emocions o poden sentir però no ser capaces d'expressar-se. L’alexitimia és més freqüent en els homes. Un 8% d'homes contra l'1.8% de les dones. Com hem dit al principi, aquestes persones no manquen d'emocions, sinó que no són conscients dels correlats fisiològics que tenen les emocions o no entenen el seu significat emocional. Per exemple, poden notar que el seu cor s'accelera i la seva boca s'asseca i no saber que està sentint ansietat. Quan l'emoció és intensa poden reaccionar de forma brusca o explosiva. Així, és freqüent que les persones del seu entorn les descriguin com a tancats en si mateixos i irascibles.

La pobresa expressiva i comunicativa condueix a la somatització. Les emocions que no es poden expressar o transmetre troben el cos com a vehicle de manifestació del que ens pertorba. D'aquesta manera, les persones amb alexitimia presenten dolors en diferents parts del cos, lumbàlgies, cefalees, etc., trastorns digestius, absència o disminució significativa de la libido o desig sexual, entre uns altres. L'ansietat crònica i la depressió és freqüent entre els alexitímics a causa de la seva dificultat per identificar i entendre les emocions correctament i a la seva incapacitat per prendre decisions ràpides basades en les emocions, la qual cosa li produeix una angoixa elevada davant les decisions vitals.

Les causes de l’alexitimia no estan molt clares, encara que segons les últimes investigacions podem classificar aquest trastorn com a primari o secundari. Es considera com alexitimia primària a aquella que presenta certes alteracions neurològiques des del naixement i que presenta una certa predisposició genètica. L’alexitimia secundària seria una seqüela d'algun trauma emocional greu, que pot procedir de la infància, o bé d'una situació d'estrès perllongada (síndrome per estrès postraumàtic).

A nivell cerebral les persones amb alexitimia, en la seva majoria com hem apuntat més amunt, homes, s'observa una connexió entre els hemisferis menor que en les dones i una subordinació de l'hemisferi dret (el nostre hemisferi “emocional”) a l'esquerre que controla el llenguatge i el pensament abstracte. TenHouten i col·laboradors (1988), van demostrar que pacients amb secció del cos callòs (fes de fibres neuronals que comunica tots dos hemiferis) tenen dificultats de simbolització en contemplar una pel·lícula amb tema de mort, això es correlaciona amb el registre electroencefalogràfic en el qual apareix una intensitat major de ritme alfa en el lòbul temporal dret, suggerint una pobra comprensió del film; una possible deficiència de llenguatge intern, per l'abundància de ritme alfa en lòbuls frontal i temporal esquerres, associat a desincronització en el lòbul parietal esquerre, i major coherència entre els lòbuls frontal dret i parietal esquerre i frontal esquerre i parietal esquerre pel que fa als controls, suggereixen inhibició interhemisfèrica de l'expressió verbal. Els subjectes amb secció del cos callòs van complir amb els criteris per al diagnòstic de alexitimia.

També s'han assenyalat factors socials i culturals associats a l’alexitimia. El professor Alonso-Fernández, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat Complutense de Madrid, apunta com a causes socioculturals la manques afectives en etapes primerenques del desenvolupament, falta de cures maternals i paternals en els primers anys de vida. Els adults ajuden al bebè o al nen/a a identificar i manejar adequadament les seves emocions, si això no es produeix, el nen/a creix escindit de les seves emocions. O traumàtiques com a traumes psicològics en la infància o en l'etapa adulta (trastorn per estrès postraumàtic).
Seguint al professor Alonso-Fernández no podem oblidar que la persona alexitímica és el subjecte “somatitzador per excel·lència”. Entre el 20% i el 40% presenten queixes o patologia física com a dolor crònic inespecífic, trastorns digestius, cefalees, lumbàlgia, absència o disminució del desig sexual, quadres ansiosos i depressius.

Els tractaments per l’alexitimia inclouen des de l'ús de la farmacologia fins a les tècniques reeducatives. No obstant això, en l'actualitat s'està posant l'accent en la forma més que en el contingut de la comunicació terapèutica, de manera que els pacients es percaten de com processen i viuen les emocions aprenent a reconèixer-les, diferenciar-les i manejar-les. L'essència de la teràpia se centraria a dirigir l'atenció de les persones alexitímiques cap a l'expressió conductual dels afectes (gestos i moviments) i potenciant la connexió entre cos i emoció.

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica. Núm. Col. 7688

BÚSTIA DE SUGGERIMENTS ACCIONS FORMATIVES

2011-07-21T00:31:00.000-07:00

Des de Quantum, us volem informar que oferirem Accions Formatives de Desenvolupament Personal en el nostre propi centre a partir de la tardor d'aquest any, a part de totes les accions formatives que realitzem en centres educatius, associcacions, personal de l'administració pública, centres cívics i empreses, entre d'altres. Com que ens interessa saber quina és la teva opinió sobre els teus principals interessos formatius, hem creat una enquesta on pots votar aquelles accions formatives que t'agradaria fer amb nosaltres. Et volem demanar que marquis aquelles opcions que t'agradaria realitzar tenint en compte que no hi ha límit alhora d'escollir les opcions de la bústia.

La Bústia de Suggeriments està ubicada en la part dreta del Bloc de Quantum i restarà activada fins a principis de setembre. També ens pots fer arribar les teves suggerències al nostre correu electrònic quantumdf@gmail.com.

LA RESILIÈNCIA

2011-07-18T13:55:00.000-07:00

La resiliència és la capacitat de les persones per sobreposar-se a períodes de patiment i traumes. Fins i tot, les persones resilients, poden sortir enfortides d´aquestes situacions.

La resiliència té a veure amb els vincles i en primer lloc amb l´aferrament(apego). La persona que ha passat per situacions doloroses a la seva infància i no ha tingut vincles afectius, perd la confiança en si mateixa i en els altres. La relació afectiva és fonamental i els tres primers anys de vida d´una persona són determinants pel seu desenvolupament però s´ha de destacar que sempre hi ha una oportunitat. De fet, això ho demostren les persones que s´han enfortit després d´haver viscut situacions molt destructives en la seva infantesa.

Com s´ aconsegueix ser resilient? És cert que no totes les persones surten enfortides i poden tenir una vida feliç. Depèn del recolçament de les relacions interpersonals que aquesta persona té al llarg de la seva vida. És a partir de l´afecte que els infants tornen a sentir-se estimats i compresos.

Els contextos de bons tractes afavoreixen la resiliència i permeten:

- El desenvolupament sa de la ment.

- La estimulació dels procesos d´auto-organització cerebral.
- La reparació i recreació de la ment

Les intervencions terapèutiques amb aquestes persones comporten:
- Vincles afectius empàtics i solidaris.
- Facilitació de procesos de recerca de sentit i pressa de consciència.
- Estimular el bon humor, el plaer i l´entreteniment. Està comprovat que el bon humor permet la supervivencia psíquica de moltes persones.
Les relacions entre pacient i psicòleg són protectores ja que són una vinculació sana que la persona necessita i ajuden a la elaboració dels traumes i a la seva ressolució. L´ambient terapèutic és respectuós, segur, càlid, predecible i també lúdic. El pacient necessita trobar-se en aquest ambient per poder reconstruir relacions sanes.

Les persones que han patit traumes infantils moltes vegades es senten culpables d´haver permés aquella situació (sigui quina sigui) és necessari donar-li una resignificació a aquest fet, no són culpables són afectats de les seves situacions. Arribar a aquesta resignificació els hi permet sortir.

Tots passem moments dolents a la nostra vida, si ens quedem encallats en la culpa no superarem la situació. La culpa pot tenir dos vessants: sentim que sóm nosaltres els que hem de tenir un càstig per la nostra conducta i la culpa envers els altres, són els altres culpables de la vida que tenim ara, podem pensar que les conseqüències de la nostra vida actual són per culpa dels nostres pares, parelles, familia… Sigui quina sigui la culpa no ens deixa avançar. Per poder ser resilients hem de treballar aquestes situacions, per arribar a superar-les i enfortir-nos.

En definitiva, ser feliç reconciliant-nos en el nostre passat i ser optimistes de cara al nostre futur.

Lola Guerra Ruiz
Psicòloga NºCol.11389

QUANTUM en el DIARI ARA i LA VANGUARDIA

2011-07-14T01:40:00.000-07:00

Avui 14 de juliol Quantum col·labora en el reportatge Ara que tinc temps: les vacances són ideals per refrescar la creativitat i posar-se en forma que apareix publicat en el suplement d'estiu del Diari ARA parlant dels cursos de creixement personal que realitzem en el Centre Cívic de la Casa Elizalde de Barcelona des de fa més de quatre anys.

Aquest dissabte 16 de juliol la psicòloga i actriu Monia Presta de Quantum col·labora en el reportatge Que la fama t'acompanyi del suplement ESTILS DE VIDA del Diari La Vanguardia parlant de la pèrdua de reconeixement que suposa deixar de ser una persona famosa.

Seguim aprenent!

VALORS, PRINCIPIS I LIDERATGE

2011-07-12T09:31:00.000-07:00

Els temps actuals ens mostren persones que lideren les seves vides, els seus projectes, equips o organitzacions des d’una ètica utilitarista en el sentit de buscar el màxim benefici per sí mateixes, encara que això signifiqui un dany per d’altres, perdent de vista la realitat de que som parts d’un sistema i que allò que faig dins del sistema em repercutirà finalment a mi. Sembla que hem convertit en un ideal a l’egoisme, entenent com a tal la recerca de la pròpia comoditat i benestar, desestimant les exigències de justícia i respecte que suposen la convivència amb d’altres persones. La personalitat es torna llavors insolidària, ignorant els aspectes relacionals i comunicatius dels éssers humans.

El paradigma actual es basa en el TENIR, tenir diners, vots, objectes, tenir una professió, propietats, tenir un cos determinat, o una aparença com manen els cànons, tenir resultats. Aquest paradigma considera, erròniament, que si tinc tal cotxe llavors vol dir que sóc tal altre, que si vesteixo amb una determinades marques o formes significa que sóc d’una manera. Hem perdut de vista el SER, saber qui sóc i qui vull ser.

Aquesta manera de veure el món i d’actuar sobre ell ens porta a greus conseqüències, les veiem diàriament, persones rellevants que han utilitzat als altres com un mitjà i no com un fi en si mateixos. Malauradament, aquestes persones només són la punta del iceberg d’aquesta creença molt estesa de fer servir als altres en benefici propi, i amb tristesa comproven com aquesta idea circula per tota la nostra societat, potser també dintre de nosaltres.

En els processos de coaching i de creixement personal observem reiteradament com quan les persones han traït els seus principis i valors es trenquen per dintre i mancades de coherència interna es fragmenten en parts, dividides entre el plaer hedonista (allò que desitjo) i actuar fent allò que consideren correcte (allò que vull).

Des de quins valors podem aportar com persones que lideren les seves vides? Gandhi deia “sigues tu el canvi que vols veure en el món”. Potser estem en un moment en el que ens cal redescobrir la integritat; ser íntegres implica ser d’una peça, integrar la informació de totes les experiències viscudes, implicar-se amb tot l’ésser i no només amb una de les nostres parts en allò que estem vivint, estar presents totalment, conscients i connectats amb els nostres pensaments, emocions i sensacions. Presents en el moment present, de quina forma podem actuar per avançar en el camí de la integritat? Un possible camí és guanyar coherència entre el què pensem, diem i fem.

Soledad Calle
Psicòloga i Coach

PRIMER: ESTIC JO

2011-07-03T12:33:00.000-07:00

Reflexions pels que pensen en els altres abans de sí mateixos

Tens tendència a posar per davant les necessitats de l'altre abans que les teves? A vegades penses que el que tu necessites no té espai? Et sap greu quan els altres no se n'adonen del que et passa?

L'avantposar els altres a un mateix, és un dels factors que més abaixen l'autoestima, ja que el missatge que ens autoenviem és que no som prou importants, que els altres ho són més. Pensar en els fills, la família, els amics, la feina, és molt important, inclús per conviure en societat en harmonia. El problema s'origina quan de tant pensar en els altres, oblidem 'escombrar cap a casa'. Nosaltres som els primers responsables de saber que tenim necessitats i de donar-les-hi importància. D'aquesta manera, podrem prestar millor ajuda als altres, perquè estarem ben coberts. Com exposa el meu gran professor George Escribano, quan ets a l'avió i l'hostessa ensenya que en cas d'emergència, primer ens hem de posar nosaltres la mascareta d'oxígen abans de posar-se-la al menor que ens acompanya. El símbol és ben clar: si poséssim primer la mascareta al nen, com podem donar ajuda si nosaltres ens estem ofegant?

Si bé som éssers racionals, també tenim una gran part emocional i sensitiva que no entén de raons i que té necessitats ineludibles: de descans, d'afecte, d'esbarjo, d'autocura... Si aquestes no són satisfetes entrem en estat de càrencia, el qual és innegociable; és com si anéssim en un cotxe i s'encén el testimoni de la benzina: podem prescindir de posar-ne si volem continuar el trajecte? La resposta és que no. Si el cotxe fóssim nosaltres, i la benzina quelcom que nosaltres podríem anar a buscar... Si no ho fem, on queda la nostra autoestima?

Els motius de posar els altres per endavant són diversos: ho hem vist fer als nostres pares amb nosaltres i copiem el model, pensem que si ens esforcem en donar alhora també rebrem o simplement ens sentim bé pensant en el bé dels demés que estimem.

Hi ha molts pensaments erronis comuns en la nostra cultura com són: “els altres se n'haurien d'adonar del que necessito”, o “pensar en un mateix és egoista i no s'ha de fer”, “m'agradaria tenir/fer X però no ho necessito”... Si ho parem a pensar, no té massa sentit, donat que a vegades ens fem els forts mostrant als altres que no necessitem res, o demanem en forma de queixa però després els nostres actes no són coherents amb allò que reclamem i els altres entenen que no és tant important el que reclamàvem, o bé pensem que no és necessari quelcom però tenim una actitud irritable o apàtica.

A la teràpia aquesta necessitat és un objectiu prioritari. Quins són els passos que seguim?

Adonar-se'n de la existència de les necessitats: quan un va al psicòleg ho fa amb un motiu, molts cops difús i poc clar però que sol anar acompanyat d'una angoixa, un conflicte intern o un malestar emocional. A partir d'aquest, busquem conjuntament quina és la necessitat que no està sent coberta i per tant, crea el conflicte.
Donar-li importància: aprenem a donar-li més valor pel benestar personal.
Planificar com podem abastir-la: mirar si la podem abastir nosaltres mateixos o si depèn de la relació amb els altres. En aquest últim cas, hem d'aprendre a demanar, comunicant adientment quina és la nostra necessitat als altres (el qual és digne d'un altre article, que ja oferirem en una altra ocasió, ja que molts cops no demanem o demanem malament).
Passar a l'acció i avaluar els resultats!

Pensar en un mateix és un indicador de que ens coneixem, sabem el que necessitem i ho sabem demanar i defensar. Tal i com ho fem amb els altres, ens hem d'entrenar amb nosaltres. Pensar en un mateix no és un capritx, sino que és una manera intel·ligent de poder conviure amb els altres.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga col·legiada núm. 15811

Més informació: mtarrida@copc.cat

REFRESCA EL TEU JO

2011-07-03T11:04:00.000-07:00

Reinventa’t i atreveix-te a dissenyar un nou concepte de felicitat.Tots posseïm el potencial per a ser feliços. Amb aquesta premissa arrenca aquest taller pràctic el dilluns 4 de juliol amb l’objectiu d’ajudar als participants a redescobrir-se, a través dels recursos que ens deixen nous instruments usats en psicoteràpia, com el mindfulness, el focusing i l’eneagrama, entre d’altres.
Dies: 4, 6, 11, 13, 18 i 20 de juliol de 17.30 a 19.30h
Professor/a: Soledad Calle i Daniel Borrell de Quantum
Del 4 al 20 de juliol al Centre Cívic de la Casa Elizalde de Barcelona
Dilluns i Dimecres de 17.30 a 19.30h

Us informem que el taller està ple, però hi haurà noves edicions d'aquest curs a la tardor així com el curs de "Desenvolupa les teves habilitats socials" que hem fet durant aquest trimestre.

LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL COM UN CAMÍ A L'ABISME

2011-06-30T01:57:00.000-07:00

Quan depenem a nivell emocional? Quan l'amor es converteix en malaltís i perillós per a la nostra salut psicofísica? Quan som drogoaddictes de l'amor? Hi ha persones que es desenvolupen en drogoaddictes quan no deixen espai a l'autonomia personal, quan confonen l'amor amb la dependència, quan la relació de parella anul·la les dues individualitats, produint una sensació d'ofec en absència de l'altre. Quan estem malament amb l'altre, però no podem viure sense l'altre. El malestar no existeix només en parella. De fet les persones que tenen relacions depenents solen ser depenents, necessiten la seva droga personal, amb o sense parella, siguin amics, pares o altres tipus de droga. Les pors i inseguretats les dominen. El mite de la mitjana taronja i no ser gens sense l'altre són creences que predominen. Aquestes pors repetitives a la solitud i a l'abandó poden portar els individus a deixar-se viure, perdent l'acte-respecte i l'amor propi. La dependència afectiva està relacionada amb la immaduresa emocional i és el major obstacle per al creixement personal.

Les pors actuen com a protectores perquè la persona depenent no entri en crisi. La separació és vista com alguna cosa horrible, però la inclinació malaltissa no deixa de passar a les persones per dins. L'autoconeixement és el camí que pot ajudar la persona a voler-se i a sortir de l'abisme del sofriment. Recordo una frase d'una pacient que no volia acceptar la separació després de 8 anys de matrimoni: “És la meva seguretat, no pot abandonar-me, viure no tindrà més sentit (M.Presta, 2010, Aplaudeix-te a tu mateix, cap. Ventafocs abandonada)”. Aquesta por davant el que és desconegut no li permetia afrontar sóla la seva vida amb els seus recursos. Fins que un dia va entendre que per superar aquest dolor havia d'acceptar la separació i entrar en crisi amb si mateixa enfrentant-se a les seves mancances, la seva història de vida i resoldre els seus assumptes personals per poder avançar. Conèixer i aprendre a estar en solitud sense morir, estimant-se és l'actitud necessària per responsabilitzar-se de la pròpia vida, actuant com a agent actiu.

L'autoconeixement genera una seguretat en un/a mateix/a que ajuda a perdre la por al desconegut. Les persones són fruit de les seves experiències afectives passades. Es pot créixer i promoure el canvi quan es coneixen els mecanismes que han originat la dependència. Si es pot conèixer l'origen es pot començar a veure la vida amb altres ulleres i reinscribir.la, donant-li un nou sentit. La vida mateixa és canvi, imprevist, moviment. Si un és conscient d'això, tindrà majors recursos per afrontar l'existència i estar més satisfet (en llatí satisfactum, vol dir bastant fet, format). Quan això no és possible per un mateix és aconsellable demanar ajuda a un professional expert. Demanar ajuda és un primer pas cap a la la sortida del camí de l'abisme. Els professionals poden donar eines i activar els recursos personals per promoure la independència afectiva i un camí cap a la autonomia.

Claus per a una aproximació a la independència afectiva:
• Entén les teves pors
• No evoquis el passat
• Centra't en l'aquí i ara
• Dedica't uns moments al dia per estar amb tu mateix
• Fes alguna cosa que et faci feliç: un passeig per la platja, llegir un llibre, etc.
• Desperta't amb un propòsit
• Decideix ser feliç
• Aplaudeix-te els teus objectius assolits

Bibliografia recomanada:

Erich Fromm(1998) L'art d'estimar. Paidós, Barcelona.
John Bowlby (1993). El vincle afectiu. Paidós, Barcelona.
Monia Presta (2010). Aplaudeix-te a tu mateix. Ed. Luciérnaga, Barcelona.
Robin Norwood (1999). Dones que estimen massa. S.A. Javier Vergara.

Monia Presta
Psicòloga de Quàntum. Autora del llibre Aplaudeix-te a tu mateix, Ed. Luciérnaga. Col·laboradora del programa l’Ofici de Viure de Catalunya Ràdio. Més informació: monia.presta@gmail.com

Quantum a "Divendres" de TV3

2011-06-27T12:01:00.000-07:00

Avui dilluns 27 de juny, els psicòlegs i psicoterapeutes de Quantum Lola Guerra i Daniel Borrell hem intervingut en el magazine de tarda de TV3 "Divendres" parlant sobre els petons, les encaixades de mans i les abraçades. Us deixem amb les dues parts de l'entrevista que ens han fet el seu presentador Xavi Coral i el Pere, un dels col·laboradors del programa.

PETONS I ABRAÇADES a "Divendres"

QUANTUM

2011-06-27T05:04:00.000-07:00

Quantum és un centre de psicoteràpia i formació que té la missió de facilitar el desenvolupament de nous talents, capacitats, habilitats, explorar els límits i expandir els recursos de les persones i organitzacions. Quantum és un projecte iniciat al gener del 2010 que consta de dues vessants:

Espai de Psicoteràpia que integra aportacions de la psicologia humanista i cognitiva. Part del nostre valor afegit és l'actualització formativa constant en tècniques i procediments de provada eficàcia (EFT, Integració del Cicle Vital, Tècniques d'Integració Cerebral i EMDR). La formació acadèmica, acreditada i reglada juntament amb una àmplia experiència clínica a nivell individual i grupal i la supervisió individual i d'equips ens avala amb la credibilitat, rigor i professionalitat.

Formació en desenvolupament personal i professional en empreses, associacions, centres culturals, centres educatius i personal de l'administració pública. Podeu consultar el nostre catàleg d'accions formatives en el nostre bloc o fer-nos arribar les vostres necessitats i demandes formatives per fer-vos una proposta a la carta. Entenem la formació com un procés de canvi útil i mesurable per desenvolupar els diferents sabers: saber, saber fer, saber ser i saber estar.

Soledad Calle, Roser Rodríguez, Lola Guerra, Marta Tarrida, Monia Presta i Daniel Borrell som l'equip de Quantum. Som un equip de sis professionals de la psicologia, psicoteràpia i formació. Si vols informació sobre la trajectòria de cadascú de nosaltres, ho pots consultar en la columna de la dreta del bloc.

ON ESTEM?
Quantum
C/ Guillem Tell, 42-44, esc. B, entl. 6a
08006 Barcelona
93.414.38.95.
http://www.blocquantum.com/
quantumdf@gmail.com

QUANTUM A L'OFICI DE VIURE

2011-06-23T01:26:00.000-07:00

Aquest dissabte 25 de juny del 2011 la psicòloga i actriu Monia Presta de Quantum participarà en la tertúlia del programa de ràdio de creixement personal, psicologia positiva i nova espiritualitat L'ofici de viure de Catalunya Ràdio dirigit i presentat pel periodista Gaspar Hernàndez. El tema del programa és Viure en un pis compartit. Diu Ferran Ramon Cortès, que a l’hora de viure en un pis compartit, cal que com més aviat millor, parlem i fixem unes normes, per no deixar les coses a l’atzar de les circumstàncies. També hi participarà en Ferran Ramon Cortès, especialista en comunicació interpersonal. Aquest dissabte a les 13:00h en directe des dels estudis de Catalunya Ràdio.

QUANTUM a TV3

2011-06-22T00:45:00.000-07:00

El proper dilluns 27 de juny del 2011 els psicòlegs i psicoterapeutes Daniel Borrell i Lola Guerra de Quantum participaran en el magazine de tarda Divendres de TV3 que s'emet en directe des dels estudis de Sant Joan Despí i que està presentat per Xavi Coral i l'Espartac Peran. El motiu de la trobada és parlar de la importància emocional del contacte físic, abraçades i carícies. Què ens passa a les persones quan ens sentim acariciades? Per què és tan important el contacte físic entre les persones? Et recordem que el programa s'emet de dilluns a divendres de 16:30 a 18:30h i l'entrevista s'emetrà a partir de les 16:30h. També pots seguir el programa en directe a través d'Internet.

EL TRIANGLE DRAMÀTIC

2011-06-19T14:54:00.000-07:00

El Triangle Dramàtic va ser creat per Stephen B. Karpman (1972). Consisteix en un joc psicològic consisteix en una sèrie de transaccions complementàries amb una motivació ulterior o oculta i que sol acabar de forma predictible amb dolents sentiments per a ambdós jugadors. Segons l'Anàlisi Transaccional, els jocs psicològics constitueixen una forma d'estructurar el temps de les persones. Analitzar els propis jocs psicològics és una eina terapèutica molt potent per entendre millor els conflictes interpersonals. Els jocs tenen unes regles concretes, una distribució de funcions, gairebé sempre juguen els mateixos/as jugadors/as i, al final, perden totes les persones implicades. A continuació, exposo les característiques de cada un dels tres rols implicats en aquest joc.

Salvador:
- Necessita que el necessitin
- Ofereixen una ajuda falsa amb l'objectiu d'aconseguir una dependència dels altres a través d'aquesta ajuda
- Menysprea les seves pròpies necessitats
- Menysprea les capacitats i el poder dels altres
- Sobrevalora les necessitats dels altres
- Sobrevalora les seves capacitats i poder

Víctima:
- Necessita que l'humiliïn o que li donin cures
- Menysprea les seves capacitats i el seu poder
- Menysprea les necessitats dels altres
- Sobrevalora les capacitats i el poder dels altres
- Sobrevalora les seves necessitats
- S'equivoca i comet errors perquè el persegueixin o salvin

Perseguidor:
- Necessita que li tinguin por
- Necessita tenir la raó
- No es pot responsabilitzar de si mateix, doncs culpa als altres
- Menysprea les necessitats, capacitats i el poder dels altres
- Sobrevalora les seves pròpies necessitats, capacitats i poder
- És la conseqüència inevitable dels rols de Salvador i Víctima

Encara que cada jugador se situa habitualment en un rol determinat, en un moment donat pot canviar a un altre facilitant així la continuïtat del joc. En termes d'Estats del Jo, la transacció es produeix entre un Estat Pare Nutritiu Negatiu (Salvador), Estat Pare Crític Negatiu (Perseguidor) i un Nen Adaptat Submís (Víctima). En cap moment de la transacció, apareix l'Estat del Jo Adult. Si això succeís, el joc psicològic desapareixeria.

Si et sents identificat/da en algunes de les característiques d'aquest joc psicològic, el primer pas per a sortir-ne és adonar-se del que succeïx, identificar el rol ocupat i entendre que un joc és una manera inadequada de demanar afecte. Altres estratègies terapèutiques són: evitar les desqualificacions, preguntar qui té el problema, evitar les respostes automàtiques, ser més directe/a i atrevir-se a demanar col·laboració de l'altra persona per a aconseguir sortir del joc psicològic.

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

I Jornada BENESTAR A LA FEINA del COPC

2011-06-18T02:04:00.000-07:00

Barcelona, divendres 10 de juny de 2011

I Jornada de Benestar a la Feina

“Potenciant les persones, potenciem les empreses”

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) va acollir el passat 10 de juny de 2011, la I Jornada de Benestar a la Feina. La Jornada, organitzada pel Grup de Treball de Benestar a la Feina de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball (SPOT) del COPC, ha comptat amb la presència de professionals de la psicologia, els recursos humans i la consultoria, que han compartit amb els i les assistents la seva visió, coneixements i experiència relacionats amb el treball del benestar a la feina.

L’acte inaugural ha estat presidit per Ricard Cayuela, vicedegà del COPC, Carmen Santos, presidenta de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball (SPOT), i Mati Segura, coordinadora del Grup de Treball de Benestar a la Feina.

Moment de la inauguració de la Jornada

Aquesta primera edició ha comptat amb la presència d’experts/es com la psicòloga Clotilde Nogareda, directora del Programa de Ergonomía y Psicosociología del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT), que ha definit les aportacions de la psicologia en la prevenció de riscos laborals; amb Herminia Gomà, psicòloga fundadora i directora de l’Institut Gomà, que ha parlat del benestar en les organitzacions des del punt de vista del Coaching; També hi ha estat present el professor i consultor Albert Fornieles, que ha explicat detalladament el procés d’elaboració d’enquestes de clima.

A més de les conferències, s’han realitzat tres tallers simultanis dirigits pels/per les psicòlegs/òlogues Patrícia Martí, Soledad Calle i Daniel Borrell. Els tallers han abordat el benestar en les organitzacions des de la musicoteràpia com una forma d’ajuda per a retrobar l’equilibri personal, el mindfulness com a eina per a desenvolupar l’atenció conscient, i el desenvolupament professional centrat en l’autocura emocional.

Pere Ejarque, pedagog especialista en recursos humans amb experiència en els àmbits de la selecció de personal, ha centrat la seva ponència en la recol·locació o l’outplacement; i el psicòleg, psicoterapeuta i psicosociònom, Georges Escribano, director del Centre d’Entrenament per a Psicoterapeutes Eric Berne, ha parlat de la psicosocionomia, un model de desenvolupament personal i organitzacional.

La Jornada ha finalitzat amb l’acte de cloenda on s’ha celebrat l’èxit d’aquesta primera edició i la importància de la necessitat de treballar en un entorn laboral amb emocions positives necessàries per a fer de l’empresa un entorn més eficaç i eficient.

COSSOS COLONITZATS

2011-06-10T07:08:00.000-07:00

La calor de l'estiu empeny als cossos a despullar-se de les peces hivernals que ho cobrien i a mostrar-se als altres obertament. Veiem cames senceres rematades amb minishorts o minifaldilles, pits embotits en grans escots, braços nus… les peces es redueixen en quantitat i en longitud, d'aquesta manera el nostre cos se significa, s'exposa com en un gran aparador. Per fi la calor, per fi ens desfem de les capes de peces, per fi més lleugers, per fi… o no. Per a moltes persones no és un alliberament, sinó l'inici d'un petit o gran calvari.

Des dels mitjans de comunicació els anuncis publicitaris ens recorden que l'estiu s'apropa i que hem d'estar preparades per a això, i utilitzo el femení perquè pràcticament la majoria dels missatges es dirigeixen a les dones. Preparades per a què? Per estar belles. I estar bella significa, segons aquests missatges publicitaris, estar prima, bronzejada, tenir la pell tersa i lliure de borrissol, les cuixes sense cel·lulitis, les panxes planes, els pits alçats, i el nostre cos tonificat sigui el que sigui la nostra edat. Això és important, semblar que l'edat no passa per nosaltres… si aconseguim tot això, no solament aconseguirem estar preparades per a l'estiu i per poder exhibir els nostres cossos sense temor sinó que tindrem èxit en qualsevol àmbit de la nostra vida. Èxit sexual, emocional, social i fins i tot laboral, perquè segons un estudi nord-americà, la primesa en les dones i un cert sobrepès en els homes està relacionat amb millors càrrecs en el treball. Tot això es reforça amb imatges que mostren l'ideal acceptable, l'adequat… En definitiva, com han de ser els nostres cossos.

Actuem sobre el nostre cos i desenvolupem actituds i comportaments que ho modifiquen. Podem engreixar-ho, aprimar-ho, tatuar-ho, perforar-ho per col·locar pírcings, implantar-li pròtesis, extirpar-li costelles, liposuccionar-ho, estirar la seva pell, retallar o allargar apèndixs, etc. Tot això perquè llueixi bell, perquè sigui valorat positivament en la societat i en el moment en què vivim. Així, el cos s'ha convertit en un capital sobre el qual invertir i al que mantenir.

La preocupació pel manteniment d'aquest capital corporal condueix cada vegada a més persones als quiròfans de les clíniques de cirurgia estètica assumint un risc que poques coneixen en realitat. En 2010 Espanya es trobava en el quart lloc del rànquing d'intervencions estètiques, solament per darrere d'Estats Units, Mèxic i Argentina, amb 400.000 operacions estètiques i es preveu que les “multioperaciones” (intervenir en més de dues zones corporals alhora) vagin a l'alça. Segons la SECPRE, el 60% de les dones que se sotmeten a intervencions estètiques, tant invasives com no, tenen entre 21 i 50 anys. El desig per aconseguir l'ideal de bellesa imperant que se'ns marca es patologitza i ens arriba a emmalaltir. Dismorfofobia, anorèxia, bulímia, vigorexia …són conceptes cada vegada més familiars i per desgràcia trastorns mentals massa freqüents.

El mercat i el consum s'ha apoderat del nostre cos, perquè el nostre cos cobra sentit amb la mirada cultural de l'altre (Le Breton, 1990). El cos, segons aquest autor, ja no forma part de la naturalesa, del cosmos, sinó que les concepcions que tenim d'aquest estan vinculades amb l'ascens de l'individualisme com a estructura social. No obstant això aquesta concepció no és igual per a totes les societats, per als habitants de Melanèsia el cos es defineix en funció de les relacions socials i espirituals de la comunitat. Per a nosaltres això és difícil d'entendre ja que el nostre atomisme personal i el nostre individualisme ens fa considerar-ho com una entitat purament biològica dins d'una lògica de comprat capitalista.

Les diferents formes d'entendre el cos per les diferents societats humanes han conduït a ser considerat pels antropòlegs com l'efecte d'una elaboració social i cultural (Le Breton, 2002), ja que el cos s'entén i es defineix en funció del mig humà que ens embolica. D'aquesta manera, com a individus tenim una idea concreta de com volem que els altres ens vegin i alhora els sistemes socials modelen la forma en què presentem els nostres cossos.

El control sobre el cos de la dona exercit pel sistema patriarcal que se suposava superat gràcies a les conquestes feministes, ha donat pas a un nou tipus de control o de colonització, el de l'estètica, més subtil però igual de perillós que l'anterior ja que el que produeix són dones de totes les edats, insatisfetes amb els seus cossos, amb baixa autoestima, insegures, lligades a la disciplina de les dietes, al consum de tot tipus de cosmètics i píndoles, i a intervencions quirúrgiques que modifiquen el seu cos per semblar-se al model imperant. Són els cànons estrictes de bellesa imposats els que promouen aquesta disciplina sobre el cos femení i ho entrena en la docilitat i en l'obediència a les demandes culturals exteriors, que no són més que experiències de control i de poder que àdhuc persisteixen sobre les dones. Les dones no hem d'oblidar que som molt més que un cos, que l'important és l'Ésser i no el Tenir (o Aparentar).

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica
Nº Col 7688

I Jornada de Benestar a la Feina del COPC

2011-06-06T03:57:00.000-07:00

“Potenciant les persones, potenciem les empreses”

Descripció:
Les empreses són persones. L’empresa augmenta el seu rendiment quan les persones viuen el seu entorn laboral amb emocions positives necessàries per lliurar la creativitat, la intuïció i estimular la cooperació i la col·laboració. Sumar potencials individuals que faran l’empresa més eficaç i eficient.

Objectiu:Impulsar la participació i el desenvolupament de les persones en l’organització mitjançant tècniques i estratègies per millorar les habilitats tècniques i emocionals.

Data: Divendres, 10 de juny de 2011.

Durada: 8 hores

Horari: De 9-13:30h y de 15:30-19h.

Lloc: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) C/ Rocafort, 129 - 08015 Barcelona

Organitzat per:
GT Benestar a la Feina, de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball (COPC).

Dirigit a:
- Psicòlegs i psicòlogues.
- Especialistes en recursos humans.
- Professionals interessats en la gestió de les persones en l’organització.
- Persones interessades en el benestar i la salut en l’entorn laboral.
- Tècnics/iques de prevenció de riscos laborals.

Tarifes:

- Membres de l’SPOT: 30 €
- Psicòlegs/ogues col·legiats/ades i membres de les empreses col•laboradores (*): 35 €
(*) Cecot, C.E. Pedraforca, Pinea3, Institut Gomà, Quantum
- Psicòlegs/ogues no col·legiats/ades i tècnics/iques de prevenció de riscos laborals: 50 €
- Altres professionals: 100 €

EQUIP DOCENT:

HERMINIA GOMÀ QUINTILLÀ: Coach personal i executiu. Psicòloga. Mestra. Fundadora y Directora de INSTITUT GOMÀ, Serveis Terapèutics Integrals. Co-directora del Màster en Coaching i Lideratge Personal por la UB (V promoció). Tutora del PRACTICUM de la Facultat de Psicología de la UB i Blanquerna. Supervisora de Coachs en la seva pràctica professional. Especialista en Regulació Emocional y desenvolupament de Competències Directives. Creadora y coordinadora de diversos Seminaris pel Desenvolupament de les Competències del Coach. Autora del Blog www.coachingparadirectivos.com

CLOTILDE NOGAREDA CUIXART: Directora del Programa de Ergonomía y Psicosociología del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT).

ALBERT FORNIELES: Professor de la UAB (1992), consultor de la UOC (1995), tutor de la UNED (1992). Consultor de RRHH en ICSA (1990) i col·laborador durant 19 anys amb CEINSA.

XAVIER TARRÉ (PINEA 3): Enginyer d’organitzacions. Ha estudiat sostenibilitat, Coaching i PNL a Suïssa. Consultoria per la gestió del canvi i tècniques bioenergètiques a Espanya. Ha estat el primer Director de l’oficina del Govern de Catalunya a Honkong. Té més de 20 anys d’experiència en consultoria estratègica en operacions i desenvolupament del negoci a Àsia. Ha viscut i treballat a Finlàndia, Holanda, Xina, Índia i Espanya.

PATRICIA MARTÍ AUGÉ: Psicòloga-oncòloga i musicoterapeuta de la Fundació Oncolliga. Musicoterapeuta del Centre Clínic de Musicoteràpia. Professora del Postgrau-Màster en Musicoteràpia de la Universitat Pompeu Fabra.

SOLEDAD CALLE FERNÁNDEZ: Treballadora Social. Psicòloga de Quantum. Postgrau en Coaching i Lideratge personal. Formació en nivell I i II d’EMDR. Supervisora d’equips de treball en l’àmbit socio-sanitari. Coach a nivell executiu. Membre del Grup de treball de “Benestar a la Feina” (COPC-SPOT). Formadora. Coordinadora del Programa Bons Tractes de prevenció de la violència contra les dones. Coordinadora del Servei d’Atenció Psicològica de la Fundació Hospital de Mataró.

DANIEL BORRELL GIRÓ: Psicòleg de Quantum. Postgrau d’Artteràpia (UdG). Màster en Teràpia Sexual i de Parella (UB). Formació en Anàlisi Transaccional i nivell I d’EMDR. Tècnic en promoció de salut mental. Experiència clínica amb persones afectades de dolor crònic a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Membre del Grup de treball de “Dolor Crònic” (COPC-Secció de Psicologia Clínica i de la Salut). Formador en cursos, conferències i tallers de creixement personal.

PERE EJARQUE GUILLAMAT: Especialista en Recursos Humans amb experiència en els àmbits de la selecció de personal, la recol·locació (outplacement), l'orientació laboral, la responsabilitat social corporativa, la creació, el desenvolupament i el seguiment de projectes de l'àmbit ocupacional (públics, privats, nacionals i internacionals), les competències professionals, la docència en diferents disciplines i la prevenció de riscos laborals. Desenvolupa l’activitat professional a la CECOT de Terrassa

GEORGE ESCRIBANO: Psicòleg, psicoterapeuta i psicosocionomo Fundador de la Psicoeconomia. Autor, juntament amb Àlex Rovira, del llibre “El Benefici”.

ESTRUCTURA I CONTINGUTS:

08:30 Entrega d’acreditacions

09:00 Acte inaugural

09:30 EL COACHING COM A POTENCIADOR DEL BENESTAR A LES ORGANITZACIONS
Hermínia Gomà

10:30 Pausa-esmorzar

11:00 APORTACIONS DE LA PSICOLOGIA A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
Clotilde Nogareda

11:45 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ D’ENQUESTES DE CLIMA

Albert Fornieles

12:30 Pausa

12:45 EL BENESTAR ORGANITZACIONAL: UNA VISIÓ ENERGÈTICA
Xavier Tarré

13:30 Pausa-dinar

15:30 TALLERS SIMULTANIS

Taller 1:
MUSICOTERÀPIA: UNA AJUDA PER A RETROBAR L'EQUILIBRI PERSONAL A LA FEINA. Patricia Martí

Taller 2:
MINDFULNESS: UNA EINA PER DESENVOLUPAR L’ATENCIÓ CONSCIENT.
Soledad Calle

Taller 3
DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL: AUTOCURA EMOCIONAL
.Daniel Borrell

17:00 LA RECOL.LOCACIÓ (Outplacement): OPURTUNITATS I RISCOS
Pere Ejarque

17:45 Pausa

18:00 LA PSICOSOCIONOMIA, UN MODELO DE DESARROLLO PERSONAL Y ORGANIZACIONAL
George Escribano

19:00 Conclusions i cloenda

US HI ESPEREM!!

QUIN ÉS EL TEU LLENGUATGE D´AMOR?

2011-06-01T15:01:00.000-07:00

L´amor i l´afecte són necessitats emocionals molt importants. No tothom tenim la mateixa manera d´expressar afecte a les persones que estimem i cada persona li agrada rebre la estima d´una manera. Coneixem persones que no els hi agrada el contacte físic que no són d´abraçades i petons que prefereixen que els hi mostrin i demostrar la estima d´altra manera. Hi han persones molt detallistes que els hi agrada sorprendre els altres amb regalets i sorpreses i d´altres persones que no hi són. Els conflictes poden estar originats moltes vegades en les diferències que tenim en aquesta manera d´expressar i rebre.

Necessitem ser efectius alhora de poder satisfer als altres, d´omplir les seves necessitats i de que ens omplin. Moltes vegades, intentem comunicar-nos i no ens entenen o bé nosaltres no entenem el que ens demanen. Sentim dir “jo ho he donat tot en aquesta relació, ja no sé que fer perque entengui el que necessito…” És molt possible que aquestes situacions derivin de que no tenim el mateix llenguatge de l´amor.

Segons el Dr. Gary Chapman, autor del llibre Els 5 llenguatges de l´amor, existeixen 5 llenguatges bàsics que les persones parlen i entenen de l´amor. Els llenguatges poden ser diferents en cada persona, per això és important saber quin és el nostre i quin és el de les persones que estimem ja sigui la nostra parella, fills, amics… Al seu llibre Gary Chapman ens descriu aquest tipus de llenguatge:

1. LES PARAULES D´AFIRMACIÓ: El donar paraules d´ànim és donar-li valor a la persona. Hi han persones que necessiten que els afirmin amb paraules això els hi dóna seguretat.

2. TEMPS DE QUALITAT: És tenir temps per conversar, per fer un café, per fer alguna activitat amb les persones que estimem…

3. REBRE REGALS: Els regals els associem a la estima, als detalls. No han de ser costosos, l´amor està en el detall de donar-los.

4. ACTES DE SERVEI: Fer serveis a l´altra persona, en el sentit de fer aquelles coses que sap que li agrada que facis com potser cuinar, portar l´esmorçar… Un exemple d´aquest tipus de llenguatge serien les mares que ens fan els tuppers amb dinars , serien totes aquelles persones que són servicials per naturalesa.

5. EL CONTACTE FÍSIC: Abraçades, caricies, petons… tot allò que signifiqui contacte físic amb l´altra persona. Per les persones que tenen aquest tipus de llenguatge és necessari sentir el contacte a nivell físic.

Podem conèixer el nostre llenguatge pensant “ Quines són les meves queixes?” o “Què és el que més demano?” Caricies? Paraules d´afirmació per sentir-me que m´estimen? O vull que em dediquin més temps?... En el llibre Els 5 Llenguatges de l´amor podem descobrir quin és el nostre llenguatge d´amor i també poder identificar el de les persones que ens estimem. Moltes vegades els nostres conflictes s´originen de la nostra diferència en el llenguatge.

Possiblement si ens agrada rebre caricies és el que més donem pensant que als altres també els hi agrada, potser el que volem és temps de qualitat i aixi no ens entenem. Al igual que el xinés i el català són dos idiomes diferents, l´amor també té diferents llenguatges.

Us recomano la lectura d´aquest llibre per entendre aquests llenguatges d´amor i poder veure quin és el nostre llenguatge.

Lola Guerra
Psicològa Col. 11389

HABLAMOS

2011-05-30T14:25:00.000-07:00

Aquest dijous 2 de juny el psicòleg i terapeuta sexual de Quantum Daniel Borrell participarà en el programa de ràdio Hablamos de Ràdio Kanal Barcelona 106,9 FM a les 22:30h. El motiu de l'entrevista és parlar sobre el desig sexual i, sobretot, parlar del què passa quan aquest desapareix o disminueix."Hablamos" és un programa setmanal que neix amb la voluntat de cobrir un espai per apropar el psicoanàlisi al públic. Fabian Oritz és el presentador i director del programa que s'emet tots els dijous de 22:00 a 24:00h en directe. També es pot escoltar l'emissió del programa a través de la pàgina web http://www.radiokanalbarcelona.com.

COACHING PER A MARES I PARES AMB FILLS I FILLES ADOLESCENTS

2011-05-29T03:22:00.000-07:00

Avui la neurociència ens mostra la importància del vincle mare-pare-fill en la configuració del cervell i la creació de xarxes neuronals, i de sinapsis entre neurones. També sabem que el cervell és d’una gran plasticitat i canvia en cada nou aprenentatge. Conscients d’aquesta possibilitat, com a mares i pares hem de conrear espais de relació, de comunicació, de recolzament dels seus somnis i projectes i això és una tasca per a tota la vida.

Quan els fills i les filles arriben a l’adolescència tenen una edat en les quals ja són responsables de la seva conducta: decideixen si estudien o no, si surten o no, quan veuen els amics i els seus hàbits. Quin és el paper com a mares i pares en aquest moment de la seva vida? Com a mares i pares, hem de ser conscients que serem models en les seves vides, ja sigui per imitar o per rebutjar i per tant, els nostres actes amb ells han de tenir un propòsit educatiu.

En algunes ocasions podem victimitzar-nos per les conductes dels adolescents: no han seguit les nostres indicacions, ens volen desafiar o ens volen fer mal, però també podem atribuir un significat diferent a les conductes dels fills: han fet uns aprenentatges determinats, necessiten fer-ne d’altres, ells tracen ara el seu camí i fan els seus errors i equivocacions, que formen part del seu recorregut. I nosaltres podem ser els seus entrenadors en la vida.

La decepció i frustració que sentim com a mares i pares és una responsabilitat nostra. Té a veure amb les nostres expectatives, el que esperem d’ells i d’elles que a vegades ens impossibilita per veure les seves. També les nostres pors són responsabilitat nostra. La gestió de les nostres emocions passa per nosaltres com adults.

És important veure també els seus talents, les seves potencialitats, conèixer com s’imaginen el seu futur i acompanyar-los; en definitiva què en pensen d’ells i d’elles, ajudar a que descobreixin quin és el seu projecte personal i afavorir el seu desenvolupament.

La comunicació basada en l’assertivitat, en la nostra, ens ajudarà en el camí. Parleu amb ells des de la primera persona (jo en aquesta situació em sento d’aquesta manera). A vegades com a mares i pares confonem les peticions amb les exigències i les ordres.

Per mantenir una bona relació, cal parlar, i sobretot cal escoltar-los, ensenyar a escoltar i crear un clima a favor de la relació. Sempre és positiu expressar la nostra estimació cap amb ells, abraçar-los, donar-los petons i deixar-nos estimar també. Cal que acceptem com es senten i les seves emocions i observar què volen comunicar-nos, atenen de forma especial a la comunicació no verbal: els seus gestos, el to de veu, la seva postura corporal.

Hem de predicar amb l’exemple, mantenir les decisions que hem pres, poder rectificar quan ens equivoquem, demanar perdó i expressar-nos sense agressivitat front els disgustos i l’enuig i mostrar la nostra paciència.

És convenient mantenir alguna activitat comuna entre mares, pares i fills, del tipus que sigui, esportiva, domèstica o lúdica, això ens servirà per crear el context de la relació.

De igual manera ens hem de mantenir ferms en els criteris educatius, els límits són igual de necessaris, límits a les conductes violentes, a la presència de drogues a casa, als robatoris. Cal seriositat i plantejar accions reparadores quan s’han traspassat els límits fixats. De vegades, la millor solució és una modificació en la convivència. Heu de posar el límit en el que penseu tolerar i les conseqüències per a ells si ho fan.

En Quantum hem acompanyat a mares i pares en aquest procés mitjançant sessions de coaching ajudant canviar la perspectiva familiar. Podem centrar-nos únicament en les seves conductes, i també podem fer-ho en la relació, conscients de que l’aprenentatge és una conversa entre ments.

Soledad Calle
Psicòloga i Coach

MONIA PRESTA a BTV

2011-05-27T07:33:00.000-07:00

El passat 5 d'abril del 2011 la nostra companya de Quantum Monia Presta va intervenir en el programa "Connexió Barcelona" de BTV per parlar del seu llibre "Apláudete a ti mismo" d'Ed. Luciérnaga. Et deixem amb el link del programa perquè el puguis gaudir.

BARCELONA TV
Connexió Barcelona

APLÁUDETE A TI MISMO

2011-05-23T01:24:00.000-07:00

Quantum et recomana la presentació de l'excel·lent llibre Apláudete a ti mismo Ed. Luciérnaga de la psicòloga i actriu Monia Presta que es realitzarà el proper dimarts 7 de juny a les 19:15h a la Llibreria Excellence gràcies Els Amics de l'Ofici de Viure. La llibreria Excellence està ubicada al Carrer Balmes, 191 de Barcelona. No t'ho pots perdre!

Apláudete a ti mismo és el resultat d’unir les arts i la teràpia amb la intenció d’ajudar les persones a superar els obstacles de manera profunda i alhora divertida. Aquest és un llibre de no ficció amb el qual tothom pot sentir-se identificat. Son casos reals, històries de vida que s'entrelliguen al despatx d'una psicòloga gens convencional. Molts dels desequilibris que pateixen tenen l’origen en una manca d'amor en la infantesa o bé en un amor insà. Per curar-se han de reparar aquesta ferida d'amor. Els personatges del llibre han estat durant molt de temps espectadors de les pròpies vides, inermes, desesperats i convençuts que no hi havia remei. Es deixaven viure per la pel.licula de la seva vida fins al dia que van arribar a consulta... Alguna cosa va canviar, la dramatúrgia del destí va capgirar de dalt a baix les seves vides donant-los una nova llum. L’art i la teràpia els van ajudar a trobar la clau per solucionar els seus problemes.

Com poden l'art i la teràpia reinventar la vida?

Les arts ja eren utilitzades com a teràpia a l’antiga Grècia. Per als pares de la nostra cultura, l’equilibri entre raó i emoció era fonamental. Els grecs consideraven que els problemes es generen per un desequilibri entre el cos i la ment. És a dir, que l'harmonia s'havia de donar entre raó i emoció; el que ara ha saltat a la palestra com a “intel·ligència emocional" és el més antic i savi en el món. En els set casos es poden trobar eines per superar els problemes que són d’un i de tothom, i que qui més qui menys tots hem viscut una hora o altra. Cap de les persones implicades és artísta. Però recuperar el contacte amb la seva part creativa els ha fet superar els problemes i reactivar el recursos vitals que, com tothom, tenien.

Apláudete a ti mismo, doncs, és un llibre que transmet missatge: “valora't i estima't”. I, per si el títol no quedés prou clar, la foto de coberta és d'allò més explícita. Un gat que es mira al mirall i es veu com un tigre.

TÈCNIQUES D'INTEGRACIÓ CEREBRAL® (TIC)

2011-05-16T02:23:00.000-07:00

A la recerca constant de noves formes d'abordar el problemes psicològics i emocionals, els dies 5, 6 i 7 de maig Quantum va assitir a la formació sobre Tècniques d'Integració Cerebral® realitzada a La Fundació Hospital de Mataró i impartida per la facilitadora Maruxa Hernando.

Introducció

Els nostres hemisferis cerebrals perceben de forma diferent la realitat i aquesta diferència s'intensifica davant situacions perturbadores o traumàtiques.
Els dos hemisferis cerebrals estan connectats a través del cos callòs que és com un pont de fibres nervioses pel qual transita la informació captada per un i un altre hemisferi. Quan es produeix una bona comunicació entre tots dos es dóna un pensament integrat.

Els hemisferis cerebrals són estructural i bioquímicament diferents i posseeixen funcions diferents. L'hemisferis dret (HD) processa la informació nova i l'hemisferi esquerre (HE) processa la informació familiar o coneguda. Això explicaria perquè un trauma o una fòbia mai es torna familiar ja que es processen per l'HD. Cada hemisferi emmagatzema, processa i evoca la informació d'una manera específica. L'HE és el responsable de registrar el pensament lògic i lineal, de la seqüència temporal dels esdeveniments, les emocions i records positius i, els recursos. L'HD processa les relacions espacials, les emocions i records negatius. Segons Van Der Kolk en pensar en un trauma o un esdeveniment perturbador s'activa l'HD i s'inactiva l'Haig de forma que la persona no pot accedir als recursos, les habilitats, els pensaments positius, els sentiments positius, a la familiaritat, la qual cosa alleujaria l'esdeveniment traumàtic passat.

Se sap que els nostres hemisferis s'activen, aproximadament cada 90 minuts. Aquests canvis es deuen als ritmes ultradians que són naturals i són importants en la forma com arxivem i evoquem la informació. Així, una imatge “vista” per un hemisferi o per l'altre va a ser processada de forma independent i diferent. Aquestes troballes demostren que podem estimular per separat i voluntàriament cada hemisferi i una de les formes en què podem fer-ho és tapant-nos un ull o un altre. Si ens tapem l'ull dret és el nostre hemisferi esquerre el que s'estimula en rebre la llum en diferents zones de la retina, mentre que si tapem l'ull esquerre és l'hemisferi dret el que s'activa. Això condueix al fet que la imatge o record percebut per un o un altre hemisferi sigui viscuda diferent. Percebem dues realitats diferents. L'HD percebrà l'escena perturbadora del passat com si estigués ocorrent ara, sentint àdhuc el dolor o malestar, mentre que si l'hemisferi que s'activa és l'esquerre, la imatge apareixerà llunyana, sense emocions i es percebrà més objectiva.

El model d'integració hemisfèrica postula que les emocions negatives produirien una alteració en la sincronia dels dos hemisferis cerebrals, amb una significativa lateralització dreta, per tant una percepció negativa de l'esdeveniment.

Com actuen les Tècniques d'Integració Cerebral?

Aquestes tècniques actuen activant de forma alternada i seqüencial cada hemisferi de tal forma que es produeix una activació ràpida i seqüencial d'aquests el que facilitaria l'intercanvi d'informació a través del cos callòs. Això és, si l'HD conté els traumes o ho records perturbadores, la novetat, els sentiments, les emocions i creences negatius i l'HE emmagatzema els recursos, les emocions, sentiments i creences positives, i el familiar, quan estimulem cada hemisferi alternadament, la informació circularà d'un costat a l'altre, com en una autopista, a través del cos callòs que connecta tots dos hemisferis a través d'uns 50 milions de fibres nervioses, es lligaran les emocions i creences negatives de l'HD amb els recursos i la visió més objectiva que ens proporciona l'HE fins a aconseguir la integració de la informació o de les dues lectures. Amb això s'aconsegueix que es percebi d'una manera més adaptativa i objectiva la realitat.

Quan una persona es troba sota un estat d'estrès, xoc o incredulitat la comunicació entre hemisferis es bloqueja total o parcialment, per exemple, quan es produeix la pèrdua inesperada d'un ser estimat, ja sigui per separació, defunció, la persona pot entrar en estat de xoc o d'incredulitat (“No pot ser cert”, “no m'ho puc creure, no puc creure que això m'estigui succeint a mi”), que impedeix que es “digereixi” l'experiència amb el que apareixerà la patologia (fòbies, trastorn d'estrès postraumàtic, dol complicat, trastorn d'ansietat, depressió, etc).

Quines són les Tècniques d'Integració cerebral?

Pertanyen a les TIC:
- EMDR
- Tècnica de les Ulleres Hemisfèriques.
- Tècnica d'un ull per vegada.

Sobre EMDR no parlarem ja que vàrem comentar la tècnica en el nostre blog amb anterioritat.

Quant a la Tècnica de les Ulleres Hemisfèriques aquesta va ser desenvolupada per Solvey i Ferrazzano de Solvey en 2000, basant-se en les investigacions de F. Schiffer. Consisteix a col·locar unes ulleres especials que permeten entrar la llum en una part de la retina, la part nasal de l'hemisferi oposat al que es vol estimular, la qual cosa permet l'activació per separat de tots dos hemisferis. D'aquesta forma s'aconsegueix que la persona pugui “veure” el problema des de dos punts de vista diferents, el que ens proporciona cada hemisferi, sent tots dos reals.

A mesura que el problema és observat diverses vegades amb un hemisferi i l'altre, seqüencialment es van integrant les diferents percepcions disminuint la pertorbació tant emocional com a corporal que se sentia a l'inici, fins a desaparèixer. Es produeix una desensibilització i reprocessament de la informació perturbadora (traumes, fòbies, creences negatives, obsessions, etc.).

La Tècnica d'un ull per vegada va ser desenvolupada per Autrey Cook i Richard Bradshaw l'any 2000. Consisteix a tapar-se un ull de forma alternada i observar el problema amb un sol ull, aconseguint-se també d'aquesta manera l'activació hemisfèrica per separat. Amb aquesta tècnica es busca el xoc o la incredulitat sobre l'ocorregut, altament habitual en els esdeveniments traumàtics i la presència d'emocions altament disfuncionals lligades a pertorbacions corporals, denominades “nusos” i que es troben el camp visual.

Aquestes tècniques corregeixen la neurofisiologia alterada, el bloqueig total o parcial de la comunicació interhemisfèrica, que són la causa de la simptomatologia, i alhora es corregeixen els pensaments i les emocions negatives. Ens permetran una visió més realista del problema en facilitar la comunicació entre els hemisferis i produir-se una reestructuració cognitiva profunda.

Els canvis que s'obtenen són duradors i la simptomatologia o patologia no torna a aparèixer.
Aquestes tècniques proporcionen un canvi ràpid, eficaç i durador del quadre clínic a resoldre el que “estalvia” molts mesos de teràpia convencional i de sofriment o malestar.

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica col·legiada núm.7688

BONS TRACTES

2011-05-16T00:33:00.000-07:00

Quantum s'encarrega de la realització del projecte Bons Tractes del Programa Municipal de la Dona de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. És un projecte de prevenció de violència contra les dones adreçat a la població adolescent i jove a través d'accions formatives que realitzem a 1r i 2n cicle d'ESO dels Instituts d'Educació Secundària inciat en el curs 2007-08. El programa recull una sèrie d'accions que fan referència a visibilitzar la violència contra les dones, qüestionar creences que ajuden a perpetuar, promoure factors de protecció i donar elements des de l'eduació emocional, resolució de conflictes per potenciar relacions basades en el respecte i la llibertat.

Aquest és part l'equip humà del programa Bons Tractes en la reunió de la setmana passada. Aquest equip està format per Ana González, Alejo Sanfeliu, Vanesa Morales, Gerard Domingo, Noemí Águila, Sergi Mampel, Helena Paredes, Aroa Talavera, Soledad Calle i Daniel Borrell. En el present curs escolar 2010-11, s'han realitzat més de 50 tallers anomenats "Química Emocional" i "Barallar-se sense perdre els nervis" en nou centres educatius de l'Hospitalet de Llobregat. Més de 1.200 persones adolescents i joves han participat en aquest programa de prevenció de violència contra les dones durant l'últim curs.

Naixem prínceps i princeses

2011-05-09T09:15:00.000-07:00

És comú la frase de “jo soc així, no puc canviar”. Si ens agrada com som i ens sentim bé amb nosaltres mateixos i en les relacions amb els altres, no tenim conflicte però si hi ha aspectes de la nostra manera de ser que ens fan mal o que minen les nostres relacions interpersonals llavors podem trobar-nos amb un malestar emocional. Ens hem parat mai a pensar com ens hem fet ‘així’? El procés de creixement d’una persona està influenciat per molts aspectes: per una banda hi ha aspectes biològics i genètics i per l’altra influències de l’entorn on hem crescut.

Respecte a la part apresa de l’entorn, Eric Berne, creador de la teoria humanista de l’Anàlisi Transaccional, deia que “tots naixem prínceps i princeses i el procés de civilització ens converteix en gripaus”. Si parem a pensar la quantitat d’hores que passem durant el nostre creixement escoltant, copiant i reaccionant en funció del que ens diuen els familiars, professors i/o amics podem advertir aquesta influència de l’entorn. També ho podem veure si mirem a un nen de dos anys i observem que sembla una esponja que absorbeix tota la informació que li arriba de l’entorn: “no toquis això”, “això es fa així”, etc.

Així doncs, durant tota la nostra vida anem programant-nos, com si fóssim un programa informàtic, per a poder respondre a les demandes de l’entorn. Aquest aprenentatge és en gran part inconscient i ens serveix per a poder sobreviure en edats on depenem dels adults ja que com a nens no tenim suficient autonomia ni maduració. El resultat és que la nostra manera de ser queda influenciada per aquests missatges, sense que siguem molts cops conscients d’aquest procés.

Aquest aprenentatge és vital i inherent pel nostre procés maduratiu. Si el que aprenem és saludable i acord amb les nostres necessitats, madurarem positivament. Però, què passa quan aprenem missatges negatius, en tant que no estan acord amb les nostres necessitats i valors? Llavors tenim conflictes interns, que es mostren en alguns casos com a depressions, ansietat i altres malalties més greus i en altres casos com a apatia i/o certa angoixa davant la vida.

Si bé aquest procés és après, també podem aprendre coses noves un cop ja som adults i tenim la suficient maduresa per ser autònoms. Per millorar la nostra qualitat de vida és important que puguem, de manera conscient, triar com viure-la. Si bé les circumstàncies ens delimiten aquesta tria (economia, factors familiars, esdeveniments vitals no triats...), altres cops són les pròpies limitacions apreses inconscients que ens imposem nosaltres mateixos i que ens fan ser infeliços.
Passos per a canviar:

El primer pas per canviar aquests limitacions és e fer-les conscients. Com sempre s’ha dit “la informació és poder”.
Rere a aquesta identificació, haurem d’acceptar que aquesta ha estat la millor manera de sobreviure en el moment en que ho vam aprendre, així com serà a vegades necessari tancar assumptes no resolts del passat.
Per últim, triar noves decisions més actualitzades i nodridores.

Un pot fer aquest procés per sí sol introspectivament com a evolució personal o acompanyat d’un terapeuta en un procés terapèutic.

La nostra vida depèn dels successos que ens passen i de les decisions que prenem davant d’aquests esdeveniments. Val la pena poder triar amb decisions més adultes i no aquelles que ens són limitants i estan desactualitzades. Com decideixes continuar vivint la teva vida?

Marta Tarrida Tinoco
Psicòloga col·legiada núm. 15811

QUANTUM A LA JORNADA DE BENESTAR A LA FEINA

2011-05-08T14:03:00.000-07:00

I Jornada de Benestar a la Feina

“Potenciant les persones, potenciem les empreses”

Descripció:
Les empreses són persones. L’empresa augmenta el seu rendiment quan les persones viuen el seu entorn laboral amb emocions positives necessàries per lliurar la creativitat, la intuïció i estimular la cooperació i la col·laboració. Sumar potencials individuals que faran l’empresa més eficaç i eficient.

Objectiu:Impulsar la participació i el desenvolupament de les persones en l’organització mitjançant tècniques i estratègies per millorar les habilitats tècniques i emocionals.

Data: Divendres, 10 de juny de 2011.

Durada: 8 hores

Horari: De 9-13:30h y de 15:30-19h.

Lloc: Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC) C/ Rocafort, 129 - 08015 Barcelona

Organitzat per:
GT Benestar a la Feina, de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball (COPC).

Dirigit a:
- Psicòlegs i psicòlogues.
- Especialistes en recursos humans.
- Professionals interessats en la gestió de les persones en l’organització.
- Persones interessades en el benestar i la salut en l’entorn laboral.
- Tècnics/iques de prevenció de riscos laborals.

Tarifes:

- Membres de l’SPOT: 30 €
- Psicòlegs/ogues col·legiats/ades i membres de les empreses col•laboradores (*): 35 €
(*) Cecot, C.E. Pedraforca, Pinea3, Institut Gomà, Quantum
- Psicòlegs/ogues no col·legiats/ades i tècnics/iques de prevenció de riscos laborals: 50 €
- Altres professionals: 100 €

EQUIP DOCENT:

HERMINIA GOMÀ QUINTILLÀ: Coach personal i executiu. Psicòloga. Mestra. Fundadora y Directora de INSTITUT GOMÀ, Serveis Terapèutics Integrals. Co-directora del Màster en Coaching i Lideratge Personal por la UB (V promoció). Tutora del PRACTICUM de la Facultat de Psicología de la UB i Blanquerna. Supervisora de Coachs en la seva pràctica professional. Especialista en Regulació Emocional y desenvolupament de Competències Directives. Creadora y coordinadora de diversos Seminaris pel Desenvolupament de les Competències del Coach. Autora del Blog www.coachingparadirectivos.com

CLOTILDE NOGAREDA CUIXART: Directora del Programa de Ergonomía y Psicosociología del Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT).

ALBERT FORNIELES: Professor de la UAB (1992), consultor de la UOC (1995), tutor de la UNED (1992). Consultor de RRHH en ICSA (1990) i col·laborador durant 19 anys amb CEINSA.

XAVIER TARRÉ (PINEA 3): Enginyer d’organitzacions. Ha estudiat sostenibilitat, Coaching i PNL a Suïssa. Consultoria per la gestió del canvi i tècniques bioenergètiques a Espanya. Ha estat el primer Director de l’oficina del Govern de Catalunya a Honkong. Té més de 20 anys d’experiència en consultoria estratègica en operacions i desenvolupament del negoci a Àsia. Ha viscut i treballat a Finlàndia, Holanda, Xina, Índia i Espanya.

PATRICIA MARTÍ AUGÉ: Psicòloga-oncòloga i musicoterapeuta de la Fundació Oncolliga. Musicoterapeuta del Centre Clínic de Musicoteràpia. Professora del Postgrau-Màster en Musicoteràpia de la Universitat Pompeu Fabra.

SOLEDAD CALLE FERNÁNDEZ: Treballadora Social. Psicòloga. Postgrau en Coaching i Lideratge personal. Formació en nivell I i II d’EMDR. Supervisora d’equips de treball en l’àmbit socio-sanitari. Coach a nivell executiu. Membre del Grup de treball de “Benestar a la Feina” (COPC-SPOT). Formadora. Coordinadora del Programa Bons Tractes de prevenció de la violència contra les dones. Coordinadora del Servei d’Atenció Psicològica de la Fundació Hospital de Mataró.

DANIEL BORRELL GIRÓ: Psicòleg (UB). Postgrau d’Artteràpia (UdG). Màster en Teràpia Sexual i de Parella (UB). Formació en Anàlisi Transaccional i nivell I d’EMDR. Tècnic en promoció de salut mental. Experiència clínica amb persones afectades de dolor crònic a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Membre del Grup de treball de “Dolor Crònic” (COPC-Secció de Psicologia Clínica i de la Salut). Formador en cursos, conferències i tallers de creixement personal.

PERE EJARQUE GUILLAMAT: Especialista en Recursos Humans amb experiència en els àmbits de la selecció de personal, la recol·locació (outplacement), l'orientació laboral, la responsabilitat social corporativa, la creació, el desenvolupament i el seguiment de projectes de l'àmbit ocupacional (públics, privats, nacionals i internacionals), les competències professionals, la docència en diferents disciplines i la prevenció de riscos laborals. Desenvolupa l’activitat professional a la CECOT de Terrassa

GEORGE ESCRIBANO: Psicòleg, psicoterapeuta i psicosocionomo Fundador de la Psicoeconomia. Autor, juntament amb Àlex Rovira, del llibre “El Benefici”.

ESTRUCTURA I CONTINGUTS:

08:30 Entrega d’acreditacions

09:00 Acte inaugural

09:30 EL COACHING COM A POTENCIADOR DEL BENESTAR A LES ORGANITZACIONS

Hermínia Gomà

10:30 Pausa-esmorzar

11:00 APORTACIONS DE LA PSICOLOGIA A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Clotilde Nogareda

11:45 METODOLOGIA D’ELABORACIÓ D’ENQUESTES DE CLIMA

Albert Fornieles

12:30 Pausa

12:45 EL BENESTAR ORGANITZACIONAL: UNA VISIÓ ENERGÈTICA

Xavier Tarré

13:30 Pausa-dinar

15:30 TALLERS SIMULTANIS

Taller 1:

MUSICOTERÀPIA: UNA AJUDA PER A RETROBAR L'EQUILIBRI PERSONAL A LA FEINA. Patricia Martí

Taller 2:

MINDFULNESS: UNA EINA PER DESENVOLUPAR L’ATENCIÓ CONSCIENT.

Soledad Calle

Taller 3 DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL: AUTOCURA EMOCIONAL

.Daniel Borrell

17:00 LA RECOL.LOCACIÓ (Outplacement): OPURTUNITATS I RISCOS

Pere Ejarque

17:45 Pausa

18:00 LA PSICOSOCIONOMIA, UN MODELO DE DESARROLLO PERSONAL Y ORGANIZACIONAL

George Escribano

19:00 Conclusions i cloenda

US HI ESPEREM!!

ASSOCIACIÓ M3 SERVEIS SOCIALS

2011-05-04T01:13:00.000-07:00

Des del passat mes de gener fins el mes d'abril, els psicòlegs Soledad Calle i Daniel Borrell hem estat impartint quinzenalment una acció formativa de desenvolupament personal sobre Assertivitat: com fomentar l'assertivitat en les relacions interpersonals? amb les persones de l'Associació M3 Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat. Volem aprofitar per agraïr a les persones que han assistir regularment a les sessions del curs amb alguna de les imatges que han format part d'aquest recorregut personal.

EN TERAPIA

2011-05-02T03:09:00.000-07:00

Quantum et recomana la sèrie En Terapia (In Treatment) sobre un psiconalista, Dr. Paul Weston (interpretat per l'actor Gabriel Byrne) i les seves sessions setmanals amb els seus pacients. En la primera temporada, els dilluns visita a Laura, una jove sensual i metge anestesiòloga que té conflictes amb els homes. Els dimarts visita a Àlex, un pilot de la força aèria que es resisteix a la teràpia amb conflictes amb el seu pare i la seva definició sexual. Els dimecres arriba a la seva consulta Sophie, una adolescent amb problemes familiars que atravessa una crisi de creixement amb pulsions autodestructives. Els dijous hi ha una teràpia de parella amb Jake i Amy que no tener clar si volen tenir un segon fill. Finalment, els divendres Paul fa teràpia amb la psicoanalista Gina (interpretat per l'actriu Diane Wiest) amb qui li uneix històries del passat personal i professionals dels dos.

Cada capítol té una durada de trenta minuts, amb una excel·lent interpretació dels actors i actrius protagonistes, un bon guió i està estructurada de dilluns a divendres durant nou setmanes. Aquesta producció nord-amerciana està escrita i realitzada per Rodrigo García, el fill del Nobel colombià Gabriel García Márquez i director de pel·lícules Madres y hijas (2009) i Cosas que diría con sólo mirarla (2000). La crítica nord-americana ha rebut amb elogis aquesta sèrie que té en el seu currículum tres premis Emy pels seus actors principals. Des del passat 9 d'abril del 2011, s'ha estrenat la tercera temporada al canal Fox tots els dissabtes a partir de les 00:10h.

EL PODER D'UNA CARÍCIA

2011-04-27T01:24:00.000-07:00

- Ostres, Marta quin jersey més bonic que portes avui! - li diu la Sònia a la Marta quan la veu entrar per la porta de l'hospital.
- Realment, ets una persona amb qui es pot confiar plenament - li expressa l'Arnau al seu germà Pau després d'haver-li cuidat el seu gos durant la setmana que ha estat de vacances a Praga.
Una senyora de 85 anys li somriu a un adolescent de 14 anys després de cedir-li el seu seient a l'autobus.
- Avui estàs castigat sense sortir al carrer perquè la senyoreta m'ha dit que t'has portat malament a l'hora del pati! - li diu enfadada la Stephanie al seu fill Anthony.

Aquests exemples de la vida quotidiana de moltes persones ens parlen d'un concepte que pertany a l'Anàlisi Transaccional anomenat carícies. S'entén per carícia qualsevol estímul gestual, escrit, verbal, físic i simbòlic que impliqui el reconeixement de la presència de l'altre.

Qualsevol ésser humà té una sèrie de fams bàsiques que necessita cobrir. Segons l'Anàlisi Transaccional, les principals fams del ser humà són les fams d'estímul, reconeixement i estructuració del temps. La fam d'estímul és la necessitat de ser tocats físicament durant la infància. Acariciar i xuclar el pit matern durant la lactància, estar ben alimentat/da, sentir la calor d'un ésser humà o rebre una abraçada després d'haver menjat són necessitats primàries d'un nounat. La fam de reconeixement és la necessitat humana de ser reconeguts pels altres. A mesura que el nen creix, es substitueix la fam d'estímul o de contacte físic per la fam de reconeixement. Un aplaudiment, un càstig, un somriure, un elogi... reemplacen a les carícies físiques i serveixen perquè la persona se senti alimentada.

La necessitat de reconeixement implica reconèixer l'existència d'un ésser humà. Sé que existeixes és el missatge implícit del reconeixement. El procés de transformació de la fam d'estímuls al de reconeixement és el següent: si el nen es troba en un ambient adequat on els pares i la resta del grup familiar tenen el que necessita, aquest aprendrà a estar bé i percebrà que els seus pares també ho estan. Si el nen no rep reconeixement, anticiparà conductes que siguin susceptibles de premi com ésser obedient, respectuós o ordenat per a complaure als pares. Per tant, aprendrà a estar bé quan realitza el que volen els altres. Si aquesta conducta adaptativa tampoc duu a la satisfacció de la seva fam, el nen anticiparà conductes susceptibles de càstig per a aconseguir reconeixement negatiu que, almenys, serveixen per a alimentar la seva fam bàsica. Si això tampoc succeeix, llavors és possible que emmalalteixi somatitzant així el seu desassossec interior per a aconseguir, almenys, carícies de llàstima o de rebot. Aprendrà així a estar malament perquè és d'aquesta manera aconsegueix ser reconegut pels altres. La necessitat de carícies ve de la fam de reconeixement. Un insult, una abraçada, un somriure o una crítica són actes que reconeixen l'existència d'una persona. És tan necessària aquesta fam que és millor qualsevol carícia que cap.

Existeixen diferents tipus de carícies:

1- Pel mitjà de transmissió
Físiques: un petó, una encaixada, una palmellada, etc.
Gestuals: mirades, gestos, un somriure, una inclinació de cap, etc.
Verbals: ús del llenguatge oral
Escrites: una postal de record, un correu electrònic, un sms, etc.

2- Per l'emoció o sensació que conviden a viure
Positives: produeixen emocions o sensacions agradables
Negatives: provoquen emocions o sensacions desagradables

3- Per les condicions per a donar-les o rebre-les
Incondicionals: es donen o reben pel fet d'existir o d’ésser
Condicionals: es donen o reben per conductes objectives
Atributives: s'ofereixen per les qualitats o característiques de la persona

4- Per la sinceritat
Autèntiques: neixen de sentiments reals del que les dóna
Falses: són les aduladores o agressives encobertes que oculten hostilitat
Mecàniques: són reconeixements rutinaris i ritualistes

5- Per la seva influència en el benestar
Adequades (o sanes): augmenten el benestar a llarg termini
Inadequades (o malsanes): provoquen el malestar a curt o llarg termini

Abans d'acabar l'article d'avui, deixa'm que t'acaricïï una mica més amb aquestes preguntes: Quin tipus de carícies dones habitualment? Què sents quan reps una carícia? L'acceptes? La rebutges? Jutges la seva autenticitat? Demanes carícies quan les necessites? Les rebutges quan no les necessites? Et dones carícies a tu mateix/a?
Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

MONIA PRESTA

2011-04-21T01:56:00.000-07:00

La última incorporació a l'Equip de Psicoteràpia de Quantum és la psicòloga, teatreterapeuta i actriu Monia Presta (Torí, 1977). Compta amb una llarga trajectòria professional com a psicoterapeuta i teatreterapeuta. S’ha format a Itàlia i Catalunya. Acaba de publicar el llibre Apláudete a ti mismo (Edicions Luciérnaga). “Apláudete a ti mismo” és el resultat d’ajuntar les arts i la psicologia amb la intenció d’ajudar les persones a superar els obstacles de manera profunda i alhora divertida.

És pionera a Espanya en la introducció de la Teatreteràpia. Dirigeix el Postgrau de Teatreteràpia a l’Institut Superior d’Estudis Psicològics. És professora en diversos programes de Màster i Postgraus: professora al Màster en Sexologia Clínica i Teràpia de parella d’Isep Formació. Professora de cursos i seminaris de Teatreteràpia en diferents programes de Màster i Postgraus (Universitat de Girona, IESP). També és especialista en Counseling, teràpia sexual i teràpia de parella, psicofisiologia clínica i teràpia grupal. Alterna la professió de psicòloga amb la seva passió teatral. Actualment té consulta privada a Barcelona a Quantum i al centre de Psicologia clínica Rocafort. Atén adults, adolescents i nens i tracta trastorns de tota mena: estrès, ansietat, depressius, emocionals, alimentaris, de la conducta, sexuals i de parella i temes relacionats amb el dol i l’adaptació transcultural.

Dirigeix diferents seminaris a Catalunya i a Itàlia. Professora de cursos de Teatreteràpia per a adults, nens i adolescents en diferents centres gestionats per l’Ajuntament de Barcelona. Col.labora amb el programa de Catalunya Ràdio L’ofici de viure amb Gaspar Hernàndez. També ha col.laborat al programa de ràdio Cel obert de RNE- Ràdio 4 i participa en diferents mitjans de comunicació.

Autora del manual Arteterapias con pacientes psicóticos y autistas (ed. Isep). Ha treballat com a psicòloga clínica als centres Isep Barcelona i Girona, Estel i Cepi, i anteriorment en clíniques de psicologia, escoles i centres de dies a Roma (Itàlia). Ha estat fundadora de l’Associazione Gaia, promotora del benestar, la salut i la integració social, en col.laboració amb els districtes VIè i VIIè de l’Ajuntament de Roma.

Ha estat directora i professora al Màster d’Art-Counseling A.S.P.I.C Pescara (Itàlia), els anys acadèmics 2005-2006-2007. Ha coordinat el projecte de rehabilitació d’Art-teràpia al centre de dia per a psicòtics Tagaste (Roma 2003-2004). Ha treballat com a actriu a les companyies teatrals I commedianti Teatro Potabile i Teatro CUST (Itàlia), aixi com al Teatre Estable de Pescara. Teatreterapeuta i art-terapeuta per l’Acadèmia Europea d’Art-teràpies Expressives (Roma). Diplomada en Teatre al Centre Teatral Experimental per la Universitat d’Urbino (Marche, Itàlia). Màster en Teràpia Sexual i Teràpia de Parella per la Universitat de Barcelona. Llicenciada en Psicologia clínica i de comunitat per la Universitat La Sapienza de Roma.

Si necessites contactar amb la psicòloga Monia Presta, et deixem les seves dades de contacte:
Telèfon: 678 892 362
Correu electrònic: monia.presta@gmail.com

T´ESTIMO O ET NECESSITO?

2011-04-17T13:25:00.000-07:00

Si et necessito és perquè t'estimo, perquè no puc viure sense tu, perquè la meva vida no té sentit si no estàs al meu costat, m'és igual tota la resta si no estàs tu… Si m'estimes així, realment no m'estimes com a mi m'agradaria perquè em necessites. No és el mateix estimar que necessitar, encara que ens hagin fet creure que era així.

Què és estimar? Quan formes part d'una relació entre dues persones, on existeix la reciprocitat ( tu em dónes-jo et dono). S'accepta i es desitja rebre amor. Si estàs amb una persona, comparteixes amb ella la teva vida, expliques el que et succeeix i el que desitges. Les dues persones són responsables de la seva relació, de les coses bones i de les dolentes. Cadascun està bé amb si mateix/a o cerca estar bé amb la seva vida, lluita per aconseguir les seves pròpies metes, la parella li acompanya però cada persona fa el seu camí. Si la relació es trenca passem per un període de dol, trobant a faltar a l´altra persona però tard o d'hora acabem sortint d'aquest estat.

I si et necessito? Si et necessito només m'importes tu, distorsiono la meva realitat i la teva perquè encaixin amb la idea del que ha de ser una relació. Tinc por a desagradar, per això em conformo amb tot el que tu vols arribant a sentir-me culpable de tot el negatiu de la relació. Deixo de fer la meva vida, abandono les meves il·lusions i les meves metes perquè només m'importes tu. De tal manera, que si un dia la nostra relació es trenca sento que deixo d'existir i buscaré a una altra persona per poder sentir-me complet.

Per això no és el mateix estimar que necessitar, si et necessito no som dos companys de viatge que ens fem la vida més agradable, no hi ha un som, hi ha només un. Aquella persona de la qual depenem, si necessitem acabem anul·lant-nos llavors si tu no estàs res té sentit.

“No cal morir per l'altre, sinó viure per gaudir junts”
Jorge Bucay

Lola Guerra
Psicòloga Col. Num.11389

DESENVOLUPA LES TEVES HABILITATS SOCIALS

2011-04-15T02:49:00.000-07:00

El proper divendres 6 de maig iniciem la tercera edició del curs de desenvolupament Desenvolupa les teves habilitats socials al Centre Cívic Casa Elizalde. L'objectiu és desenvolupar les habilitats necessàries per a una bona comunicació interpersonal a través de l'empatia, escolta activa, assertivitat, saber fer-se escoltar, la gestió emocional i la comunicació no verbal. En definitiva, aprendre a fer-te sentir bé fent sentir bé els demés. L'horari del curs és de 18:30 a 20:00h totes els divendres fins l'1 de juliol. En aquesta nova edició, els docents del curs són els psicòlegs Lola Guerra i Daniel Borrell.

Qui no coneix algú que cau bé a tothom i que es mostra sempre tolerant i no fa mal a ningú malgrat que acostuma a dir el que pensa? A més, aquesta persona admirada per gairebé tothom resulta sensata, convincent i persuasiva sense per això pecar d'autoritarisme ni mostrar indiferència davant les opinions o emocions dels altres. Aquests superdotats de les relacions humanes desperten la nostra enveja i de vegades ens agradaria imitar-los, però no ho sabem fer: o ens quedem curts i pequem de tous, o ens passem i resultem excessivament durs. Algunes persones afortunades tenen aquestes habilitats socials de forma natural, gairebé innata i les apliquen quotidianament sense cap esforç. Però això no ens ha de desanimar, perquè el més comú dels mortals també pot aprendre a comunicar-se millor. Una vegada més, defensem aquí que tots podem canviar a millor sense que això signifiqui menysprear la nostra personalitat que, sens dubte, es veurà nítidament reflectida en els possibles canvis que introduïm en la nostra manera de comportar-nos amb els altres.

Partim del fet que la nostra salut mental i l'equilibri personal estan molt relacionats amb la forma en què vivim les relacions interpersonals. La convivència, com ens sentim amb els altres, pot resultar reconfortant o convertir-se en un malson. Dependrà molt de nosaltres. Viure amb els altres és un art que es pot aprendre no només per caure bé, sinó perquè la integració social és un factor clau del benestar emocional. Les habilitats socials són una sèrie de conductes i gestos que expressen sentiments, actituds, desigs i drets de l'individu, sempre d'una manera adequada i de manera que resolguin satisfactòriament els problemes amb els altres. Si cultivem i dominem aquestes habilitats podrem aconseguir satisfaccions en l'àmbit de la família, de les amistats i en les relacions amoroses. Fins i tot ens ajudaran a l'hora d'aconseguir una feina, de relacionar-nos amb els nostres caps i companys/es de feina i de convèncer de les nostres actituds o dels nostres plantejaments. Podem definir les habilitats socials com aquelles conductes apreses que ponen en joc les persones en situacions interpersonals per obtenir o mantenir reforçament de l’entorn. Enteses d’aquesta manera les habilitats socials poden considerar-se vies o rutes cap els objectius d’un individu. Podem classificar les habilitats socials de la següent manera:

Habilitats elementals
• Escoltar l'altre
• Treballar la capacitat de comprendre el que m'estan comunicant
• Aprendre a iniciar una conversa i a mantenir-la
• Aprendre a formular preguntes
• Saber donar les gràcies
• Tenir cura de la imatge personal
• Saber presentar-nos a d'altres i presentar els altres
• Saber fer un compliment amb afecte

Habilitats avançades
• Aprendre a demanar ajuda
• Capacitar-nos per donar i seguir instruccions
• Saber demanar disculpes
• Aprendre a convèncer els altres, a ser persuasiu

Habilitats relacionades amb els sentiments
• Conèixer els nostres sentiments i emocions i saber-los expressar
• Comprendre, valorar i respectar els sentiments i les emocions dels altres
• Saber reaccionar davant de l'enuig de l’altre i gestionar bé la situació
• Resoldre les situacions de por.

Habilitats alternatives a l'agressivitat
• Demanar permís
• Compartir coses, sensacions i sentiments
• Ajudar els altres
• Aprendre a negociar, a consensuar, a arribar a acords
• Recórrer a l'autocontrol en les situacions difícils
• Defensar els nostres drets quan els vegem amenaçats
• Respondre a les bromes quan procedeixi
• Defugir les baralles, dialèctiques i de les altres

Us deixem amb la imatge de l'últim grup amb qui vam compartir la experiència de desenvolupar les habilitats socials des del gener fins a l'abril del 2011.

PARA TODOS LA 2 - Marta Tarrida

2011-04-13T01:00:00.000-07:00

El pasado 14 de mayo Marta Tarrida participó en el debate de "Para todos la 2". La Fibromialgia y la Fatiga crónica son dos enfermedades distintas, aunque haya quien las confunda. Claro que, a veces, se sufren a la vez, o se comparten síntomas. La Fibromialgia afecta sobre todo a mujeres y es tan frecuente que se estima que la padece un 2% de la población, aunque seguramente sean más. Las enfermas de Fibromialgia sienten mucho dolor, y las que padecen Fatiga crónica se quejan de un cansancio extremo sin una causa aparente. Hablamos de todo ello con el doctor Ferran García, Médico, Jefe del servicio de Reumatología de la Clínica Cima de Barcelona; Glòria Guardiola, enferma de Fibromialgia y Vicepresidenta de la Asociación catalana de afectados por esta enfermedad; y Marta Tarrida, Psicóloga de la sociedad Ammya y de la Fundación Hospital de Mataró.

XERRADA GRATUÏTA: ¿COM AFRONTAR ELS CANVIS DE LA VIDA?

2011-04-04T07:51:00.000-07:00

Aquesta setmana és la setmana de la Filosofia, hi hauran diferents activitats als centres cívics i biblioteques de Barcelona. Demà ,dimarts 5 d´Abril de 18h a 20h, farem la xerrada gratuïta ¿COM AFRONTAR ELS CANVIS DE LA VIDA? On parlarem dels canvis, actituts enfront els canvis, la por d´arriscar, com afrontar de forma possitiva els canvis...

La xerrada tindrà lloc al Centre Cívic El Sortidor situat a la Plaça del Sortidor nº 12 del Poble Sec. Esteu tots convidats, és una xerrada gratuïta qui volgui venir només ha d´apropar-se al centre cívic demà a les 18h.

US HI ESPEREM!!!

APRENDRE A VIURE SENSE ANSIETAT

2011-04-02T23:47:00.000-07:00

L’Anna va arribar a la consulta perquè patia d’una ansietat generalitzada des de feia anys. Aquesta situació li comportava un conjunt de sensacions físiques i de malestar emocional, des de tremolors, calfreds, tensió muscular, neguit, taquicàrdia, suors, sensació de tenir un nus a la gola, dificultats de concentració i irritabilitat. L’Anna havia desenvolupat una sèrie d’hàbits perjudicials per intentar evitar el seu patiment, com ara menjar quan no tenia gana, fumar cànnabis per relaxar-se, i negar sistemàticament els problemes.

El Miquel patia atacs de pànic, consistents en episodis de por intensa i fort malestar sense causa aparent, i diferents fòbies. La primera vegada que va tenir un atac de pànic va pensar que patia un atac de cor perquè va sentir forts dolors al pit, dificultat per a respirar i una forta sudoració. En Miquel pensava que es moria; quan va anar a l’hospital i li van diagnosticar l’atac de pànic, la por a morir-se va ser substituïda per la por a tornar-se boig i a la pèrdua de control. Llavors el Miquel va anar reduint i limitant els seus moviments per tal d’evitar els atacs de pànic. El resultat va ser una vida cada cop més empobrida i en la que cada vegada hi havia més situacions que es convertien en una amenaça.

La paraula ansietat prové del llatí anxietas, i significa angoixa i aflicció. En l’actualitat s’estima que més d’un 20% de la població pateix d’algun trastorn d’ansietat i és un dels símptomes que porten a les persones a iniciar una psicoteràpia. L’ansietat està relacionada amb les nostres pors i temors i com les gestionem. Tothom experimentem pors i neguits de diferents intensitats cada dia: por del dolor, de la malaltia, de la mort, de ser abandonats, de la solitud, podem tenir por del fracàs, de tenir èxit, de ser agredits, de sentir, dels canvis, de les pèrdues i podem tenir por de la por. Cadascú de nosaltres conviu amb les seves pors que surten a la superfície en determinades circumstàncies i les afrontem de formes diverses. Moltes vegades les ignorem i intentem ocultar-les als demés, en d’altres desenvolupem pautes de comportament que com en el cas de l’Anna i en Miquel resulten inadequades i afegeixen més problemes.

Si observem el desenvolupament del nostre pensament, podem adonar-nos de les diferent càrregues emocionals que suposa. Alguns pensaments són molt negatius i pessimistes, i ens generen ansietat, inseguretat, por, ens sentim perduts. D’altres són positius, optimistes, alegres, i oberts. Els pensaments que tenen un elevat contingut emocional acostumen a repetir-se una vegada i una altre. Quan arriben, capten tota la nostra atenció i arrosseguen la nostra ment. Quan podem veure els nostres pensaments com a simples pensaments, sense reaccionar al seu contingut ni a la seva càrrega emocional ens alliberem de la seva atracció o repulsió. Probablement no ens veurem absorbits per ells tan sovint ni amb tanta intensitat.

Una forma molt efectiva de disminuir l’ansietat i el grau de malestar associat amb ella, és observar els nostres pensaments i deixar-los anar sense reaccionar, i així aconseguim no alimentar la força dels pensaments que ens fan mal. Si els veiem com un producte més de la nostra ment, sense identificar-nos amb ells, els pensaments perden la seva força. Una manera que facilita no quedar-nos atrapats en el nostres pensaments és portar la nostra atenció a un altre focus, donar la nostra energia a un altre producte de la nostra ment, com per exemple portar la nostra atenció a la respiració, i a la informació del nostre cos. A vegades confonem qui som amb el què pensem. Però els pensaments, com les emocions i els sentiments estan contínuament canviant. Puc sentir tristesa però jo no sóc la tristesa, puc tenir pensaments plens de por, però jo no sóc aquests pensaments.

Si la nostra vida està pendolant entre fugir del que ens desagrada i perseguir el que ens agrada, tindrem pocs moments de pau i de felicitat. La manera de no ser esclaus dels nostres processos de pensament és observar-los sense judici i no reaccionar, deixar-los passar, com si estiguéssim veient les onades que trenquen a la platja.

Soledad Calle Fernández
Psicòloga Col. Núm. 13.541

10.000 VISITES

2011-03-30T01:35:00.000-07:00

Aquesta setmana continuem compartint alegries perquè hem superat les més de 10.000 visites en el Bloc de Quantum. Persones provinents de Terrassa, Barcelona, Mataró, Vilafranca del Penedès, Lleida, Masnou, Eivissa, Sabadell, L'Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Sant Sadurní d'Anoia, Girona i, fins i tot, de Madrid, Jérez, Granada, Vitoria... arribant d'altres països com Alemanya, EEUU i Andorra, entre d'altres, arriben al nostre bloc a través del nostre facebook, recomanacions d'altres persones o a través d'algun buscador. Us volem donar les gràcies per compartir amb nosaltres l'aventura i el plaer d'escriure!

MARTA TARRIDA TINOCO

2011-03-28T07:44:00.000-07:00

Des d'aquest mes de març, volem compartir amb tots/es vosaltres la nostra alegria perquè s'ha incorporat a l'equip de psicoteràpia de Quantum la psicòloga Marta Tarrida.

Us fem arribar una breu descripció de la seva trajectòria professional i acadèmica. La Marta Tarrida és psicòloga col·legiada núm. 15811. Postgrau en trastorns afectius i trastorns d'ansietat (UAB). Actualment, està en formació com a Analista Transaccional en el CEP Eric Berne de Barcelona. Nivell I EMDR. Nivell de Programador en PNL. Formació en resolució de conflictes i mediació familiar. Formació en el tractament d'estrés postraumàtic de veterans de guerra de les Malvinas a l'Argentina (2006). Té experiència clínica amb persones afectades de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica i experiència clínica amb persones que han patit maltractaments sent psicòloga del Centre de la Dona de l'Ajuntament de Mataró (2008). Formadora en programes d'intervenció per a la eliminació de conductes violentes de persones que han estat objecte d’una mesura penal perteneixent a la Direcció General d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.

Per contactar directament amb ella, el seu telèfon de contacte és el 654.696.972 o el seu correu electrònic mtarrida@copc.cat.

TALLER: GESTIÓ INTEL.LIGENT DE LES EMOCIONS

2011-03-24T09:37:00.000-07:00

El dimecres 27 d´Abril, de 19:30h a 21h començarem el taller GESTIÓ INTEL.LIGENT DE LES EMOCIONS al Centre Cívic El Sortidor. Situat a la Plaça del Sortidor,12. Poble Sec.
El taller consta de 10 sessions (dimecres de 19:30h a 21h). Les pre-inscripcions es faràn del 4 al 16 d´Abril al centre cívic. Per més informació podeu consultar www.bcn.cat/ccelsortidor. En aquest curs treballarem les emocions bàsiques: l´alegria, la tristesa, la ràbia i la por. A partir de dinàmiques aprendrem hàbits per viure amb més alegria, permetre´ns la tristesa, expressar de forma efectiva la ràbia i afrontar la por. També parlarem de l´estrés, perque ens afecta i farem tècniques de relaxació per poder combatre´l.

Com a metodologia: El curs té una part teòrica on s´explicarà les emocions bàsiques i una part més pràctica amb dinàmiques per treballar les habilitats necessàries per tenir una bona gestió d´aquestes emocions.
Objectius:

Coneixement de les emocions bàsiques
Aprenentatge d´habilitats per poder gestionar de forma saludable les emocions
Hàbits per viure amb més alegria

Requisits: No es requereixen coneixements previs per fer el curs només ganes de participar.

Us hi esperem!!!

INTERNET CANVIA LA NOSTRA MENT?

2011-03-21T15:04:00.000-07:00

“El que avui som descansa en el que ahir vàrem pensar, i els nostres actuals pensaments forgen la nostra vida futura” (Buda).

La tecnologia que ha desenvolupat l'ésser humà al llarg de la seva evolució ho ha modelat des del social fins al neurocerebral.

Per citar alguns exemples bàsics, el descobriment del foc va promoure nous hàbits alimentaris i noves formes de relació social entorn del menjar. Als països rics, en l'actualitat, l'elaboració dels aliments s'ha convertit en un objecte d'experimentació i de distinció, i no solament de supervivència.
La invenció de la roda va facilitar el transport de persones, animals i mercaderies, i amb això l'intercanvi de cultures (coneixements, valors, creences, ritus, formes de comerç, organització social…).

Els sumeris van inventar l'escriptura i es va establir una nova forma de transmetre els sabers que fins llavors es realitzaven via oral i es recolzava exclusivament en la nostra memòria a llarg termini. Se sap que la lectoescriptura ha produït canvis en el nostre cervell. Ha estat necessari crear noves connexions entre neurones per dur a terme aquestes destreses el que ha donat lloc a nous circuits neuronals entre les àrees del cervell relacionades amb la visió i la fonologia; el cos callòs (fes nerviós que connecta els dos hemisferis) i els cínguls angulars dret i esquerre, a més de les àrees relacionades amb la conceptualització, l'anàlisi espacial i la presa de decisions.

El nostre cervell, i per tant, el nostre comportament canvien davant la influència de la cultura i les noves tecnologies. Aquest procés es produeix gràcies a la neuroplasticitat o plasticitat neuronal, que és la capacitat que posseeixen les neurones d'establir noves connexions entre si, i per tant, crear rutes que conduiran a noves organitzacions corticals. Les connexions sinàptiques es creen i es destrueixen en funció de les experiències que vivim i sentim al llarg de la nostra vida, la qual cosa ens permet aprendre constantment.Així, el nostre pensament es produeix gràcies a les connexions entre neurones. Cada pensament nou crea una nova ruta neuronal i el canvi d'un pensament a un altre activa diferents connexions. El cervell està constantment organitzant-se i reorganitzant-se en funció de les exigències del mitjà. El naixement del primer ordinador, fa uns seixanta anys i el posterior desenvolupament d'Internet, les xarxes socials, la telefonia mòbil, etc. ha modificat significativament el nostre mapa econòmic, laboral, social-relacional, i com apunten ja alguns investigadors, també neurobiològic.

Nicholas G. Carr, expert en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i assessor de l'Enciclopèdia britànica planteja com Internet modifica el nostre cervell i el nostre comportament. Carr opina que les característiques pròpies de la Xarxa com la rapidesa amb la qual es presenta la informació, i la forma en què es presenta, en porcions, ens obliga a una lectura superficial el que contribuiria a disminuir la nostra capacitat de concentració, atenció, reflexió i contemplació que s'aconsegueix amb la lectura en profunditat. En el nostre procés de recerca d'informació a través de la Xarxa anem saltant d'un contingut a un altre el que incentiva la lectura ràpida i superficial. La vista passa pel text donant salts fins a donar amb el que busquem. En un assaig dirigit per experts del University College de Londres (UCL) sobre els hàbits de recerca d'informació en Internet, van trobar que els usuaris “miraven la informació per damunt” sense detenir-se en ella. Anaven d'un article a un altre, i no acostumaven a tornar enrere. Buscaven titulars, pàgines i resums per aconseguir una satisfacció immediata. I això no solament s'ha observat en els adolescents, que passen més hores en Internet i que ja neixen gairebé amb un ordinador sota el braç, sinó també en els adults que van incorporant aquest nou hàbit després de la introducció de les tecnologies digitals en la majoria dels seus treballs. Amb això, s'entrenaria la nostra intel·ligència visual-espacial i s'afebliria el processament més profund de la informació.

Carr assenyala que la lectura sostinguda i profunda permet el pensament profund, i aquest es trobaria compromès per la dinàmica de rapidesa i d'informació en porcions característica d'Internet, dels mòbils i de les xarxes socials, la qual cosa estaria modelant la nostra manera de pensar. D'altra banda, Maryanne Wolf, investigadora de la lectura i el llenguatge de Tufts University (EUA), planteja que la informació sense guia podria conduir-nos a creure que estem adquirint coneixements, quan en realitat per a això és necessari que es donin processos de pensament difícils i llargs que condueixen al coneixement autèntic, i això no s'aconseguiria amb la lectura a salts i superficial que no suposa un esforç de concentració ni atenció sostinguts…

El que estaria en joc és, segons Carr, són algunes de les nostres funcions cerebrals superiors com a “nostra capacitat de concentració, atenció i memoria, d'abstracció, reflexió i contemplació” que estimulen la creativitat i ens fa únics. La concentració en una tasca és clau per a l'establiment de la memòria a llarg termini, el pensament crític i conceptual, i la creativitat. Per una altra banda, i no menys important, les emocions i l'empatia també necessiten d'aquest temps per ser processades. Si no ens donem el temps necessari per prestar-nos una atenció plena i conscient què serà del nostre Jo? I del dels altres?. Com diu la nostra companya en el seu article sobre mindfulness: El repte és viure la vida com un verb, no com un substantiu.

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica Nº Col. 7688

EL MÓN INTERN DE LES FANTASIES SEXUALS

2011-03-16T05:39:00.000-07:00

Tenir relacions sexuals amb una persona desconeguda, observar a dues persones fent l'amor, practicar sexe en un ascensor, fer un trio, despullar-se amb la persiana descoberta perquè et mirin o ser infidel poden ser alguns exemples sobre el món de les fantasies sexuals.

Les fantasies sexuals són representacions mentals que recreen situacions sensuals, romàntiques o sexuals. Aquestes situacions poden ser reals o inventades. Estudis afirmen que el 90-95% de les persones tenen fantasies sexuals cada dia. Homes i dones en tenen al mateix nivell, encara que hi ha diferències de forma i contingut. Per altra banda, hi ha persones que senten vergonya, por o sentiment de culpa de les seves pròpies fantasies sexuals. Quan no existeix el permís, apareix el sofriment. Els motius? Alguns dels motius parteixen de la creença que tenir fantasies és símptoma d'una vida sexual insatisfactòria o, en cas de tenir parella, el desig de ser infidel. És probable que això afecti negativament a la sexualitat, doncs seria necessari consultar-ho amb un terapeuta sexual. Cal aclarir que tenir fantasies es sinònim d'una vida sexual gratificant.

S'ha de diferenciar la fantasia del desig sexual ja que és molt fàcil confondre aquests dos conceptes. Tenir una fantasia amb un company de feina o tenir una fantasia sàdica no significa que hi hagi un desig real de portar-ho a terme. Una fantasia no anticipa el que passarà en la vida real; en canvi, el desig sexual és el pas previ perquè sigui real.

De què serveix tenir fantasies sexuals? No només serveixen per trencar la rutina, sinó que ajuden a ser tenir més creativitat, augmentar la excitació sexual, fomentar el desig i disminuir alts nivells d'estrés i ansietat, entre d'altres. Cal destacar que les fantasies permeten transgredir les normes i valors d'una persona ja que, com que el pensament no és l'acte en si mateix, una persona es pot permetre realitzar una acció que no desenvoluparia en la seva realitat. Tenen algun inconvenient les fantasies? Quan una fantasia sexual és exclusiva i recurrent, es pot convertir en un pensament obsessiu. Si una persona només s'excita veient una pel·lícula pornogràfica o necessita utilitzar sempre joguines sexuals, estem parlant d'una parafília sexual (en parlarem més endavant d'aquest tema). Les persones amb problemes d'autoestima, manca de desig sexual o estrés tenen poques fantasies sexuals. A més, no tenir fantasies sexuals pot ser símptoma d'algun conflicte emocional.

En el vídeo següent, apareix una escena amb els tres protagonistes de la pel·lícula Y tu mamá también (2001) del mexicà Alfonso Cuarón. He escollit aquesta escena per nutrir o continuar nutrint les teves fantasies. Recorda que el millor afrodisíac i l'òrgan sexual més important és el teu cervell. És el millor recurs que tens per gaudir de la sexualitat. No te'n oblidis!

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat 12866, terapeuta sexual i de parella

CURS "TÈCNIQUES D'INTEGRACIÓ CEREBRAL" TIC®

2011-03-13T04:56:00.000-07:00

Les tècniques d’integració cerebral resolen traumes emocionals de manera ràpida i efectiva, a través de tècniques basades en la neurofisiologia i la integració dels hemisferis cerebrals. La Fundació Hospital organitza aquest curs adreçat a professionals de la salut mental: metges, psiquiatres, psicòlegs, psicopedagogs, ...per a que puguin fer servir aquestes tècniques en la seva praxis.

Recomenat en els casos de:
- Trastorns d’ansietat
- Trastorn de pànic
- Agorafòbia
- Fòbies
- Trastorn d’estrés post-traumàtic
- Dols
- Depressió

PROGRAMA: http://www.fundaciohospital.org/

INFORMACIÓ GENERAL:

Lloc de realització: Fundació Hospital (C/Sant Pelegrí, 3. Mataró)
Dates: 6, 7 i 8 de maig
Horari: Divendres de 16 a 20h, dissabte de 10 a 14h i de 16 a 20h i diumenge de 10 a 14h
Docent: Maruxa Hernando. Psicòloga i Coach http://maruxahernando.typepad.com/
Preu: 295€
Inscripcions: (Abans del dia 3 de maig del 2011)
Per transferència bancària al número de compte: Caixa Laietana 2042/0000/75/3300053398. Especificant en el comprovant: Títol del curs, nom i cognoms de la persona inscrita
Presencialment: A la recepció de la Fundació Hospital
Places limitades
Per més informació sobre el curs podeu trucar al 93 741 91 60 dilluns o dijous de 11 a 14h i de 15 a 18h

L'ART DE SABER APRENDRE

2011-03-07T14:21:00.000-08:00

Hi havia un noi que va marxar de casa per estudiar amb un famós mestre.
Quan va conèixer al mestre, li va preguntar: “Quan tardaré en ser tan savi com vostè?”.
La resposta no es va fer esperar: “Cinc anys”.
“Això és molt temps!”, li va contestar el jove.
“I si treballo el doble?”.
“Llavors, tardaràs deu”, va contestar el mestre.
“Això és massa temps. I si estudio també per les nits?”.
“Quinze anys”, va dir el savi.
“No ho entenc”, li va dir el jove. “Cada vegada que prometo dedicar més energia, tu em dius que tardaré més en aconseguir el meu objectiu. Per què?”.
“La resposta és molt senzilla. Si tens un ull posat en el destí que esperes aconseguir, només et queda un altre perquè et condueixi en el viatge”.

LES RELACIONS ADICTIVES

2011-03-06T06:36:00.000-08:00

Una relació és addictiva quan et fa mal, perjudica la teva salut però no pots abandonar-la. El concepte d´addicció a l´amor es pot equiparar amb la dependència emocional, aquest tipus de relació ha passat desapercebuda degut a que a la nostra cultura s'ha extès la idea de que tota persona necessita el seu complement ideal i de que ningú és gran cosa sense tenir un altre que el complementi.

Molts autors defineixen la dependència emocional com la necessitat extrema que una persona sent envers un altre al llarg de les seves relacions de parella. El concepte important és el de necessitat extrema que es refereix a la exageració de tot allò que és propi de les relacions de parella: els sentiments possitius de voler estar amb l´altra persona, de sentir-nos estimats i valorats, de contar amb el recolçament de l´altra persona. La diferència entre una relació saludable i la dependència és quantitativa, és la distancia entre estimar i necessitar.

La dependència emocional es caracteritza per l'establiment continuat de relacions de parella tan intenses com les adiccions. El que converteix la dependència en un trastorn és la intolerància a la solitud i el menyspreu que sent la persona dependent envers a si mateixa. Aquesta és la veritable necessitat psicològica que s´intenta compensar en les relacions de parella, aquesta necessitat arriba a ser tan gran que es converteix en un objecte fonamental per la persona dependent com la sustància ho és per l´adicte. És dependència emocional quan:

• Els altres estan contents amb nosaltres llavors som feliços, si els altres no ens aprovem llavors sentim que no tenim valor.

• Tenim molta por perque el que diguem o fem pogui ofendre a algú i millor evitem els desacords per no ser rebutjats/des.

• Estem constantment antepossant les nostres necessitats, desitjos i diem que si quan realment desitgem dir que no.Estem en mans dels altres per poder obtenir felicitat a canvi de sacrificar allò que realment desitgem i necessitem per por a ser abandonats.

• Enlloc de construir i ganar la nostra pròpia autoestima, estem buscant la opinió dels altres per obtenir-la.

Hi han trets de personalitat que incideixen en que algunes persones siguin més vulnerables a aquest tipus de relacions. Aquestes són algunes de les característiques:

• Manca d´habilitat per comunicar-se i per establir relacions
• Dificultat per expressar idees de forma crítica
• Falta de confiança i baixa autoestima
• Inmaduresa afectiva
• Baixa tolerància a la frustració
• Recerca exagerada de sensacions
• Elevada ansietat
• Dificultat per prendre decissions i resoldre problemes.

Per les persones amb aquestes característiques és més fàcil que poguin tenir relacions addictives i patir per aquestes. És necessari ser conscient d´aquesta forma de relacionar-se, treballar l´autoestima i els pensaments distorsionats respecte a les relacions de parella.

Lola Guerra Ruiz
Psicòloga col.legiada núm.11389