QUANTUM

POSTGRAU EN TEATRETERÀPIA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Tue, 29 May 2012 21:24:00 +0000

Quantum col·labora en el Postgrau en Teatreteràpia que ha estat reconegut per la Universitat de Girona (UdG). És el primer postgrau oficial en tot l'estat espanyol i es realitzarà a les aules de formació de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella (IESP) de Barcelona. Us deixem més informació sobre el programa, professorat, metodolgia i període d'inscripcions d'aquesta primera edició universitària que comença a la tardor del 2012.

Nota: Aquest és el primer postgrau sobre Teatreteràpia que es fa a tot l'estat.

Titol: Postgrau en Tècniques teatrals aplicades a la intervenció psicoterapèutica
Hores: 12 crèdits ECTS
Tipus: presencial a Barcelona
Diploma: Curs de Postgrau Tècniques teatrals aplicades a la intervenció psicoterapèutica, atorgat per la Fundació Universitat de Girona
Altres reconeixements: Reconegut d'interès sanitari per l'Institut d'Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya
Dirigit a: Diplomats i llicenciats de l'àmbit de la psicologia, l'educació, la salut, les ciències socials i l'art
Dates: del 27 d’octubre de 2012 al 8 de juny de 2013
Horaris: Un dissabte al mes, de 10 a 14 hores i de 15.30 a 18.30 hores

Lloc: Aules de formació de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella a Barcelona

Programa

Models teòrics i pràctics

Models teòrics de la Teatreteràpia segons un enfocament integrat de Psicologia i Teatre. La integració: que és?, per què es necessita? Models integradors. Història de la Teatreteràpia. Factors terapèutics del teatre: dramatització, improvisació, distancia estètica, catarsi, memòria afectiva, el joc de papers o rol playing, el “com si”, joc,creativitat i espontaneïtat, l’ex ternalització i reestructuració cognitiva.
Art i psicologia. Psicologia de la creativitat en Teatreteràpia. Models psicològics, socials, psicosocials i integradors sobre la terapeuticitat de la creativitat. Definicions de creativitat i procés creativo-terapèutic. Estudis sobre la creativitat humana. Aplicacions teòricopràctiques: elaboració d’intervencions en àmbits individuals i comunitaris per desenvolupar les capacitats creatives dels usuaris.
Counseling i psicologia de la comunicació en Teatreteràpia.
Psicologia evolutiva en Teatreteràpia: coneixements sobre la funció simbòlica en els individus des de la primera infància fins a l’edat adulta. Aplicacions pràctiques: ús de l’expressió teatral i gràfica (dibuix) per expressar el funcionament del client/pacient

Models teòrics teatrals en Teatreteràpia:

Antropologia i Teatreteràpia: La funció del teatre com a eina terapèutica en les societats al llarg dels segles fins a l’actualitat. Història del teatre.
Psicopatologia: trastorns de personalitat, avaluació, diagnòstic i intervenció teatreterapèutica.
Tècniques utilitzades en Teatreteràpia: ús dels diferents llenguatges artístics: improvisacions teatrals, desenvolupament de l’imaginari, representacions dramàtiques, treball sobre el còmic i el clown, sobre el cos, el moviment i la dansa, la veu, l’escriptura creativa, la relaxació i el training autògen, sobre les faules, els mites i les arts gràfiques.

Procés terapèutic

Dissenyar un vestit del client/pacient adequat al context d’intervenció. La demanda i la seva anàlisi. El problema i el funcionament del client.
Preparació i acomodació del setting.
Projectació d’intervencions preventives i rehabilitatòries en els diferents àmbits. Disseny del procés terapèutic segons els contextos d’intervenció (avaluació, diagnòstic i pla de tractament): Els àmbits poden ser terapèutics, educatius, centres de salut (hospitals, centres de dia, geriàtrics, oncològics), socials i comunitats amb risc d’exclusió social, centres penitenciaris, situacions d’urgència (terratrèmols, inundacions) i centres lúdics.

Habilitats integrals del terapeuta

Les habilitats bàsiques terapèutiques, l’ús del counseling i el teatre com a eines facilitadores de la comunicació i de la resolució creativa dels problemes.
L’estil personal del terapeuta, el seu cicle vital i treball sobre les seves dificultats a l’hora de fer teràpia.
Seminaris vivencials

Direcció

Monia Presta. Psicòloga clínica. Terapeuta sexual i de parella a Quantum Psicoteràpia · Desenvolupament · Formació de Barcelona. Teatreterapeuta i arteterapeuta per l’Acadèmia Europea d’Art-teràpies Expressives (Roma). Diplomada en Teatre al Centro Teatrale Sperimentale per la Universitat d’Urbino (Itàlia). Postgrau en Teràpia Sexual (UB) i Postgrau en Teràpia de Parella (UB). Autora del llibre “Apláudete a ti mismo. Superar los obstáculos a través de las artesterapias”. Ha treballat com a actriu en “L’ombra de Lear” de Wiliam Shakespeare amb la direcciò de Quim Dalmau. Ha treballat com a actriu a les companyies I commedianti Teatro Potabile i Teatro CUST (Italia) i per al Teatro Stabile de Pescara.

Coordinació

Elena Crespi. (Iesp) Psicòloga. Subdirectora i coordinadora de formació de l’Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella. Postgrau de Salut Sexual i Reproductiva (UdL). Màster en Teràpia sexual i de parella (UB). Postgrau en Teràpia de parella (UdG). Postgrau en Psicoteràpia Integradora (UdG). Postgrau en Teràpia breu estratègica (UdG). Col·laboradora habitual de diferents mitjans de comunicació.

Ma Esperança González Álvarez. Llicenciada en Psicologia i Filosofia per la Universitat de Barcelona. Responsable de programes pilot Barcelona Activa amb implantació de metodologies teatreterapèutiques en projectes d’inserció laboral per a adolescents pel CIRE (Centro de iniciativas por la Reinserción). Responsable de programes teatreterapèutics (Pla Jove, Jóvenes en los Barrios, programas NOA) amb diferents grups de persones en situació de risc d’exclusió social (Barcelona). Responsable del programa “Psicologia-Teatre” al centre educatiu de menors Oriol Badia (Justícia Juvenil). Teatreterapeuta al projecte Teatro-Dentro a la presó de Quatre Camins, programa Grundtvig, en col·laboració amb la Comunitat Europea (països participants: Itàlia, França, Alemanya i Espanya).

Metodologia

La metodologia de treball es fonamenta en la combinació de les aportacions teòriques per part del professorat, juntament amb el treball d’anàlisi de casos i històries clíniques aportades pels diferents professionals que intervenen en el curs. Així mateix, i per tal que l’alumnat pugui adquirir determinades habilitats, necessàries per a assolir els objectius d’aprenentatge d’aquest curs, es duran a terme sessions de dramatització i de role playing per tal que els alumnes puguin millorar les seves capacitats.

Tutories: D’altra banda els alumnes comptaran amb hores de tutoria per part de professors del curs per tal de resoldre els dubtes relatius als continguts o al procés de la formació, així com del treball a dur a terme.
Supervisió: Per tal de poder fer una anàlisi acurada de diversos tipus d’intervencions, així com per donar suport a les activitats que portin a terme els alumnes en la seva vida professional, s’habilitarà una espai de supervisió, que consistirà en 7 sessions de 2 hores cadascuna, repartides al llarg del curs.
Teràpia formativa: Els alumnes hauran de realitzar 10 hores de teràpia individual formativa, a càrrec dels professionals de l’Institut, a fi i efecte de que puguin posar-se en la posició del client, i de que puguin beneficiar-se d’una teràpia que té com a finalitat ajudar-los a treballar, en privat i confidencialment, alguns aspectes personals, cara a millorar les seves competències clíniques. L’import d’aquesta activitat està inclòs en la matrícula del curs.
Treball final: Per superar el curs caldrà dissenyar un projecte d’intervenció sobre aspectes relacionats amb el contingut del curs. Aquest treball pot ser un projecte real a portar a terme, o pot ser un projecte simulat. En ambdós casos, es valorarà la creativitat i la rigorositat metodològica.

Professorat

Daniel Borrell Giró. Psicòleg. Soci-Fundador de Quantum Psicoteràpia · Desenvolupament · Formació de Barcelona i Vilafranca del Penedès. Postgrau en Art-teràpia per la Universitat de Girona. Màster en Teràpia Sexual i de Parella. Formació en Anàlisi Transaccional, expert en tècniques de teràpia avançada. Expert en Art-teràpia al programa de rehabilitació de la Unitat de Psicología de la Clínica del Dolor a l’Hospital Universitari Trias i Pujol (Badalona). Membre del Grup de Treball de Dolor Crònic del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.
Araceli Bruch Pla. Llicenciada en Història de l'Art (UB), ha estudiat Art Dramàtic i Filologia Catalana. Actriu, directora i dramaturga, forma les companyies Bruixes de dol (1979) Teatre del temps (1989) i La Filumena (1994). Ha desenvolupat iniciatives artístiques per impulsar textos i estètiques de gènere, com la creació de la Companyia Bruixes de Dol (1979) i els tres Cicles de Cartografies del desig (1997-1998-2001) – el darrer seleccionat per la U.E., com a Programa Europeu “Cultura 2000”. Com a escriptora és autora de les obres teatrals: Re-clams (Entreacte 1997), traduïda a l’anglès, Re-call, dins A female Scene. (Five Leaves-2007); Escac i Mat (Arola 2005) i Àlbums de Comiat (ArtTetral 2007) entre d’altres i de les dramatúrgies La sala de les nines, sobre narracions de Rodoreda (1979), (Assaig de Teatre-2001) i de La nit de carnaval de Katharina Blum (1988), sobre la novel·la de H. Bölh. Professora de dicció i locució, i de tècniques artístiques aplicades, imparteix cursos i seminaris des de 1983. Actualment és membre del Consell de Dones de Barcelona en representació de l’associació Teatre Dona de la qual forma part des de la seva fundació el 1984.
Laura Galimberti. Psicoterapeuta (acreditada por la FEAP). Membre del Network Europeu de Teràpia Breu Estratègica i Sistèmica. Màster en Teràpia Cognitivo-Social (UB), Màster en Teràpia Sexual i de Parella (UB), Professora del Màster en Teràpia Sexual i de Parella (UB). Membre de l’Associació Espanyola de Teràpia Breu. Coordinadora i professora del Postgrau en Teràpia Breu estratègica (UDG i IESP)
Ma Esperança González Álvarez. Llicenciada en Psicologia i Filosofia per la Universitat de Barcelona. Responsable de programes pilot Barcelona Activa amb implantació de metodologies teatreterapèutiques en projectes d’inserció laboral per a adolescents pel CIRE (Centro de iniciativas por la Reinserción). Responsable de programes teatreterapèutics (Pla Jove, Jóvenes en los Barrios, programas NOA) amb diferents grups de persones en situació de risc d’exclusió social (Barcelona). Responsable del programa “Psicologia-Teatre” al centre educatiu de menors Oriol Badia (Justícia Juvenil). Teatreterapeuta al projecte Teatro-Dentro a la presó de Quatre Camins, programa Grundtvig, en col·laboració amb la Comunitat Europea (països participants: Itàlia, França, Alemanya i Espanya).
Aurora Leal García. Professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l’Educació. Àrea de Psicologia Evolutiva i de l’Educació. Investigadora de construcció de sistemes de símbols i signes de la nostra cultura. Utiltiza diferents sistemes de simbolització (teatre i dibuix) com a mitjà d’expressió d’estats interns (representacions mentals sòcio-afectives i temes de gènere). Investigadora dels sistemes simbòlics en la població infantil, adolescent i adulta.
Thomas Louvat: Llicenciat en Teatre a l‘Institut d’Estudis Teatrals de la Universitat de Paris-Sorbonne Nouvelle. Teatreterapeuta i coordinador del projecte Teatro Dentro- Barcelona (producció artística en contextos de reclusió i formació de la població presa i dels agents del sistema penitenciari a través del teatre, la fotografia i el cinema). Especialista en Antropologia teatral i Història del Teatre. Coordinador d’un treball d’investigació sobre l’ús del teatreteràpia en contexts socials extrems. Professor de cursos de formació per a professionals que treballen amb poblacions en dificultat social (Espanya, Argentina, Paraguai, Costa Rica, El Salvador i Colòmbia).
Assun Planas. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona. Especialització de veu per l’Institut del Teatre (Barcelona). Professora de Commedia del arte i risoteràpia a l’Institut del Teatre de Barcelona (cursos 2006-2007-2008). Professora de veu a l’Escola de Teatre El Timbal. Professora d’interpretació a l’Escola de Teatre el Galliner de Girona (2009).. Professora de veu al sindicat de periodistes. Actualment duu a terme el Doctorat d’arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona i exerceix com a actriu en cinema, teatre i televisió.
Monia Presta. Psicòloga clínica. Terapeuta sexual i de parella a Quantum, centre de psicoteràpia i formació, a Barcelona. Teatreterapeuta i arteterapeuta per l’Acadèmia Europea d’Art-teràpies Expressives (Roma). Diplomada en Teatre al Centro Teatrale Sperimentale per la Universitat d’Urbino (Itàlia). Postgrau en Teràpia Sexual (UB) i Postgrau en Teràpia de Parella (UB). Autora del llibre “Apláudete a ti mismo. Superar los obstáculos a través de las artesterapias”. Ha treballat com a actriu en “L’ombra de Lear” de Wiliam Shakespeare amb la direcciò de Quim Dalmau. Ha treballat com a actriu a les companyies I commedianti Teatro Potabile i Teatro CUST (Italia) i per al Teatro Stabile de Pescara.

Més informació

Institut d’Estudis de la Sexualitat i la Parella
C/ València, 300, ent 2
08009 Barcelona
Telèfon: 93 215 58 83 begin_of_the_skype_highlighting 93 215 58 83 end_of_the_skype_highlighting
formacio@iesp.cat

ESTAR PRESENTS ENMIG DE LA CRISI

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 28 May 2012 11:33:00 +0000

L’Alba és una nena de 12 anys, filla d’una mare que té èxit en la seva empresa i d’un pare molt ocupat. Els seus pares estan poc a casa i quan hi són, no estan presents, sempre pensant en els problemes de la feina, aclaparats per fer front als pagaments, a les demandes dels clients i a la por de les pèrdues en la facturació. La mare de l’Alba li pregunta sobre què desitja per al seu aniversari, que serà aviat. Què vols que et compri, li demana. L’Alba s’ho rumia, té de tot, i després de reflexionar li diu: Et vull a tu!

La nostra cultura està plena d’estímuls per distreure’ns de les crisis personals i col·lectives: el consum il·limitat, l’entreteniment digital del món virtual, les addiccions, l’afany de diners, són una mostra de succedanis per despistar-nos. Normalment posem les nostres esperances de plenitud i realització en objectes externs, els quals són absolutament transitoris i moltes vegades estan fora del nostre control. En aquesta cultura consumista hem posat molt d’èmfasi en l’adquisició de coses i en perseguir experiències plaents, que ara es mostra insostenible i veiem la seva cara més depredadora en l’avidesa d’alguns per obtenir més i més. Mentre vivim amb poca consciència, amb la ment posada en d’altres temps i experiències d’allò que succeeix, ens perdem de les delícies constants de la vida. Vivim anestesiats i necessitem de molts estímuls externs per sentir-nos vius. El que ahir ens satisfeia, avui ja no ho fa, i hem d’incrementar la dosi d’estímul, caient en comportaments addictius, en allò que la Sharon Salzberg anomena “una interminable cadena d’anhels”. En aquest context, detenir-se, simplificar, fer silenci i aliar-se amb la veritat, és un gest digne, i revolucionari que ens permet una millora continua.

Fa dos anys, la revista Science publicà un article sobre un estudi d’un grup d’investigadors de Harvard, titulat “Una ment distreta és una ment infeliç” (A wandering Mind in an Unhappy One). Amb una mostra de 2.250 persones voluntàries, aquestes havien de respondre en moments imprevistos del dia què estaven fent, en què estaven pensant i quin era el seu grau de felicitat en una escala d’1 a 5. Els resultats mostraven que un 47% dels subjectes estaven pensant en una cosa diferent a la que estaven realitzant, es a dir, que la meitat del temps no hi eren presents. El segon resultat important d’aquesta investigació era que el grau de felicitat no estava relacionat amb l’activitat que estiguessin realitzant, sinó amb el grau de connexió amb allò que estaven fent. És el grau de presència en allò que fem el que aporta major benestar. Si estem realitzant una activitat, per exemple, estar amb algú de la nostra família i la nostra ment està divagant sobre un altre tema com sobre el que hem de fer després o demà, o imaginant-nos en un altre lloc, això rebaixa el nostre nivell de felicitat. No és el que fem, sinó com ens vinculem amb aquella activitat el que ens reporta un major benestar. Això és així inclús quan la divagació o distracció mental té continguts o pensaments “positius”.

La pràctica de l’atenció plena ens convida a observar la manera en que donem resposta als esdeveniments que ens toca viure, per conrear una actitud d’acceptació i obertura front les dificultats. L’acceptació no és resignació ni passivitat, és el reconeixement veritable del que ens succeeix per tal de poder actuar de forma adaptativa a les circumstàncies, i obrir-nos a possibilitats diferents, integrant en el nostre cervell tota la informació de l'experiència viscuda.

En aquests moments, més que mai, podem veure que les pedres formen part del camí, i com diu William James recordar que “la facultat de tornar de forma deliberada l’atenció errant, una vegada i una altre, és el fonament del discerniment, del caràcter i de la voluntat. Ningú és mestre de sí mateix si no la té”.

I és aquesta atenció plena la que permetrà que l’Alba obtingui el millor regal: la presència dels seus pares.

Soledad Calle Fernández

Psicòloga i Coach

SALVEM LES VACANCES! APRENDRE A NO FER RES

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 21 May 2012 22:41:00 +0000

S’apropen les vacances tan desitjades i alhora perilloses. En aquests dies els mitjans de comunicació ens están inundant amb la prova del bikini, les dietes i les metes de viatge. Com podem gaudir-ne d’una manera plena? Quines són les claus per passar-les bé sense estressar-nos? Per començar hem de recuperar el sentit de la paraula vacances, el plaer del vacuum, o sigui el dolce far niente. Vivim en una societat multitasking, on vigeix l’imperatiu de ser productius i multiactius. Estem bombardejats per milers d’informacions, estimulats continuament a omplir el temps i incapaços de parar atenció en res. La nostra societat no està acostumada a parar-se, ni tan sols per pocs minuts.

Alguns estudis d’investigadors del Massachussets Institute of Technology de Boston han demostrat que el cervell humà en les pauses, en el otium fixa la experiència viscuda reorganitzant les informacions adquirides. És a dir que augmenta la activitat mnemònica i la elaboració de la experiència. En canvi quan estem fent més accions a la vegada baixa la memòria, la capacitat d’atenció i els temps de reacció. El problema que això comporta és que no estem en el aquí i ara del present, sinó que estem pensant en el que hem de fer o farem encara que estem parlant amb un interlocutor. El multitasking crea estrès i alhora és un cercle del qual n’és difícil sortir.

Per si no hi hagués prou en la temporada primaveral ens marejen amb programes i publicitat sobre la programació del nostre viatge redemptor. D’aquesta manera es crea una paradoxa: les vacances que haurien de reduir el nivell d’estrès, regenerar i ajudar-nos a experimentar una situació de benestar, podrían revelar-se un autèntic boomerang.

Per gaudir de les vacances el primer pas és guardar la feina en un calaix. Com?

Fer una llista de la feina que no s’ha pogut delegar o acabar apuntant un ordre de prioritat ajudarà a plantejar-se a la tornada quines són les qüestions realment importants de reprendre.

Aixó ajudará tancar el calaix el psico-físic.

A més cal dir que és important no idealitzar-les de manera excessiva. Si no podria passar allò de:” Ho has desitjat tant, i això és tot?”Una autèntica decepció: la mirada severa que acompanya el “Aixó és tot?” pot esborrar qualsevol rastre de bellesa.

El risc és que esdevinguin com un amant desitjat, del qual un s’espera que posi en el seu lloc allò que no funciona a la vida afectiva d’una persona. Les vacances no poden recompensar-nos de totes les fatigues, l’ estrès i les ferides psicològiques d’un any de feina. No hem de pensar que poques setmanes siguin una mena d’ indemnització.

El verdader benefici que podem obtenir és gaudir-les per descansar i recarregar-nos. S’ha de canviar el punt de vista sobre les vacances: de moment màgic, que cancel.la tot el que no ha funcionat fins llavors, a una regeneració i troballa de noves forces, cosa que ens ajudarà a planificar-les de manera més convenient per nosaltres.

És important també recordar-nos de no sobrevalorar la nostra força. Més lluny anem, més augmenta el cansament, exposant el cos i la ment al estrès del canvi que tota la literatura sobre las vacances sol ocultar. L’atordiment que es produeix pel canvi del fus horari és només el símptoma més evident de com el cos s’esgota. El cansament físic i psíquic és un dels factors claus que pot desencadenar la depressió vacacional, amb ansietat de tornada a la vida habitual.

Quan escollim les vacances pensem en que ens pot proporcionar el màxim plaer.

En fi, la última característica per aprofitar de les vacances és trobar l’espai pel descans deixant-nos guiar per les necessitats del cos. Les vacances han de ser otium, absència de fatiga, d’aclaparament, de preocupacions, que en canvi son el centre de la feina, el negotium de la vida quotidiana. És per aquesta raó que les vacances superorganitzades, on es fan moltes activitats , no s’està mai quiet, mirant les musaranyes, són més aviat arriscades. Les veritables vacances pel nostre cos-ment són mandrejar sense pensar en res. L'otium dels nostres avantpassats romans, una frenada de la productivitat que ens fa molta falta.

Quan trenquem els esquemes mentals d’espai i temps, les persones 2.0 es poden sentir incomodes, peró el cervell s’adapta rapidament. Aquesta adaptació és positiva, és com fer gimnàs de capacitat adaptativa. Acostumar el cervell perqué funcioni amb més d’un programa, ràpid o lent dona més capacitat a actuar en situacions de la vida diferents i gaudir del aquí i ara.

Com començar? A partir d’ara amb un exercici presumptament banal: per exemple menjar lentament saborejant les cireres, fruita de temporada. No és fàcil reacostumar-se a saborejar la vida,segons rere segons...n’hi ha prou de recordar quan érem nens: abans de la pubertat, està demostrat, els nens no coneixen el multitasking.

Monia Presta

Psicóloga clínica i

directora del Postgrau en Teatreteràpia en la UDG.

coll. núm 17665

ELS DESCOMPTES DE LA VIDA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 21 May 2012 13:52:00 +0000

Els descomptes, les segones rebaixes, les promocions i els saldos no arribaran fins el mes de juliol; però, de totes maneres, existeixen altre tipus de descomptes que apareixen al llarg de tot l'any i que són psicològics.

Segons l'Anàlisi Transaccional, un descompte és un fet on s'ignora insconscientemente informació rellevant per la solució d'un problema. Una persona es pot descomptar a si mateixa, els altres i la situació. No fer res davant una situació que precisa de tu, sobreadaptar-se, incapacitar la pròpia habilitat per a solucionar un problema o riure's d'alguna cosa greu són formes d'expressar els descomptes. A continuació, t'exposo quatre exemples de descomptes de les vacances d'aquest estiu d'Artur a Londres amb la seva parella Jordi per a poder entendre millor aquest concepte tan interessant.

Artur arriba a la T1 de l'aeroport del Prat i comença a fer cua per a facturar la maleta. Observa que la seva cua no avança comparant-la amb les altres cues de la mateixa companyia. Li diu al Jordi: "Quin desastre de tio el qual està facturant l'equipatge!". En aquest moment, el Jordi se'n adona que hi ha hagut un problema amb uns passatgers que han arribat tard i el seu vol ja està tancat. No li diu res. El descompte d'Artur va dirigit a una altra persona sense observar què està passant realment a la situació. Per altra banda, Jordi descompta la capacitat de reconèixer un error per part d'Artur i, per aquest motiu, es manté en silenci.

Quan arriben a l'hotel, Artur se'n adona que els de l'hotel s'han equivocat perquè l'habitació que els estan oferint té dos llits en lloc del llit de matrimoni que havien reservat per Internet; però, no li importa dormir en dos llits i, fins i tot, diu: "Això pot servir per a canviar la rutina". Malgrat reconèixer l'existència de l'estímul, el descompte està relacionat amb que l'estímul representa un problema perquè, en aquests moments, la parella precisament necessita intimitat sexual.

Artur està fent cua per entrar a l'exposició de Rubens a la Nacional Gallery de Londres. A la taquilla, observa que hi ha un descompte en el preu de l'entrada com a estudiant que podria demanar. De totes maneres, no es veu capaç de demanar el descompte perquè no se sent còmode parlant anglès i li demana al Jordi que li lliuri el seu carnet d'estudiant. El Jordi accepta la proposta d'Artur. Aquest descompte és cap a si mateix a través del missatge: "No sóc capaç de parlar en anglès prou bé com per a demanar un descompte". Una bona manera de buscar més opcions podria haver estat preguntar al Jordi com es demana el descompte del carnet d'estudiant en anglès.

Al sortir del museu, Artur descobreix una botiga de cookies i no pot evitar la temptació de comprar-se un parell de galetes per a berenar. Entra en la botiga i assenyala amb el dit el que vol a la dependenta i, després d'haver pagat, observa que li han retornat malament el canvi de les lires. "Quin enrenou amb això del canvi de moneda... no entenc per què aquests anglesos no s'han canviat a l'euro... no hi ha qui s'aclareixi... jejeje?!", li diu rient al Jordi mentre s'està menjant una cookie. El descompte que trobem en aquest exemple està relacionat amb la incongruència entre el riure d'Artur i l'error de la dependenta que no ha vist. També se li coneix com el riure del penjat/da perquè Artur riu mentre està explicant un error. A més, com que el Jordi ha rigut, això significa que ha acceptat la invitació no verbal reforçant el comandament de guió de "no ho facis".

Espero que aquest article et permeti reflexionar i, sobre tot, adonar-te del tipus de descomptes que utilitzes en la teva vida diària: un/a mateix/a, els altres i/o la situació.

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

Por a les relacions personals i de parella

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Thu, 17 May 2012 21:35:00 +0000

La por a la intimitat, segons la psicòloga i escriptora Laurie Pawlik-Kienlen, és el justament el contrari a l’amistat que teníem de petits amb el nostre millor amic, a qui li explicàvem com ens sentíem i el que se’ns passava pel cap.

Aquesta por, en la relació de parella i d'amistat, es relaciona amb la por a obrir-se i expressar el nostre vertader Jo. Segons l’autora, pot ser causada per haver-nos sentit ferits en el passat.

Hi ha diferents autors que relacionen els problemes de vinculació que tenim quan som adults (amb els amics, parella i persones de confiança) amb els estils de vincle que vam establir amb el nostre cuidador principal quan érem nens. Aquesta teoria va ser iniciada per John Bowlby, i Mary Ainsworth va continuar el seu estudi, observant 3 tipus de vinculacions entre la mare (o cuidador principal) i el nen:

- Nens amb aferrament segur.
- Nens ansiosos-evitants.
- Nens amb aferrament ansiós ambivalent.

Més endavant, es va incloure una altra tipologia, la dels nens amb aferrament desorganitzat.

El psicòleg Robin Hobbes (http://www.elantraining.org) argumenta que els estils d’aferrament insegurs, quan són adults i estan en una situació de vulnerabilitat respondran segons el seu estil predominant:

- L'evitant: pel general, no reconeix les experiències de vulnerabilitat.
- L'ambivalents: veu que ‘l’altre’ és potencialment confiable però no com una font de seguretat.
- El desorganitzat: se senten abrumats i angoixats, tendeixen a expressar la por però veuen els altres com impredibles o poc fiables, i tenen gran dificultat per sentir-se segurs.

Pel que fa al que es vincula amb seguretat, aquest busca el contacte amb els altres quan se sent vulnerable, experimentant el contacte com a reconfortant i reacciona a la situació estressant amb la fi d'augmentar la seva seguretat.

Sigui quin sigui el nostre tipus de vinculació, hi ha opcions per superar la por a la intimitat i poder establir relacions més sanes i reconfortants. En aquest sentit, la Laurie Pawlik-Kienlen proposa tres vies per reduir la por a la intimitat a les relacions de parella o amics íntims: autenticitat, comunicació i honestedat:

- Sigues autèntic: fent que els teus sentiments es corresponguin amb les teves paraules i accions.
- Apren a comunicar-te sobre les grans i les petites coses: una revelació mútua apareix quan ambdós comparteixen les experiències personals diàries, obrint-se al mateix nivell. Si un s'obre i l'altre no, hi haurà una relació desequilibrada.
- Sent la por, sigues 'real': parla sobre el que t'està passant a la vida, com et sents realment i el que penses de debò.

Marta Tarrida Tinoco
Psicòloga col. 15811
mtarrida@copc.cat

CURS MINDFULNESS

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Wed, 16 May 2012 07:37:00 +0000

“Mindfulness és prendre’t el temps per olorar les roses”

“El regal més valuós que podem oferir als altres es la nostra presència”

El proper 30 de juny, et convidem a participar d’un curs intensiu per explorar i experimentar en primera persona els beneficis del “Mindfulness”.

Tot i no tenir traducció específica, Mindfulness es podria definir com l’acceptació i la consciència plena del moment present. La ciència ha demostrat que viure amb atenció plena millora la fisiologia, les funcions cognitives i les relacions interpersonals. El Mindfulness ha influït en nombroses orientacions psicoterapèutiques i la investigació ha demostrat millories significatives tant en la reducció de símptomes com en la prevenció de recaigudes en trastorns depressius, trastorns obsessius-compulsius, trastorns de personalitat, trastorns de l’alimentació, trastorns de l’ansietat i trastorns d’estrès post-traumàtic.

NOMÉS 10 PLACES!

PROGRAMA

1. Atenció plena
2. Dimensions generals de l’atenció plena
3. Cervell, ment i mindfulness
4. Atenció i consciència
5. Sintonia interna
6. Coherència reflexiva
7. Dissoldre els judicis
8. Pràctiques d’atenció plena
8.1. Meditació sedent
8.2. Meditació amb els sentits
8.3. Meditació en moviment

DATES I HORARI
Dissabte 30 de juny de 2012

De 10 h. a 14 h. i de 15:30 h. a 18:30 h.

DOCENT: Soledad Calle, Psicòloga i Coach.

LLOC: Quantum Psicoteràpia·Desenvolupament·Formació

C/ Casp, 69, 1r 1a - Barcelona. Metro: Tetuan i Arc de Triomf.

PREU:90€. 10% de descompte a les persones titulars del Carnet Jove.

FORMA DE PAGAMENT:

Ingrés al n. de conte 0081 -7013 - 96 – 0001310637 (Banc de Sabadell).

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: 26 de juny de 2012.

INFORMACIÓ: Si voleu més informació podeu contactar per telèfon amb la Roser Rodríguez Castro, tl. 607.146.070

TERAPIA TEATRAL I CONFLICTES EN EL MÓN LABORAL

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 14 May 2012 12:51:00 +0000

FER TEATRE EN LA OFICINA ÉS UNA EINA PODEROSA

PER REINTERPRETAR UN CONFLICTE LABORAL.

El Teatreteràpia aplicat en el àmbit laboral és una eina innovadora que ofereix als participants la possibilitat de reflexionar sobre els comportaments de manera amèna i alhora profunda. Amb el Teatreteràpia és possible superar les defenses presents en un contexte de feina on les relacions són estancades o no s’aconsegueix superar els problemes i conflictes. La terapia teatral en aquest sentit pot ajudar les persones a engendrar un procès actiu d’interpretació i reestructuració de la realitat.

El Teatre és innovador perqué es fa servir el sentit de l’humor, relativitza i minimitza els problemes. A més a més alleugera, mostra solucions i treu pors. Tot això passa perqué ensenya i revela, l’ espectador es reconeix i reconeix el problema. Fer Teatreteràpia crea un esdeveniment col.lectiu divertit, que trenca la la monotonía.

El teatre és una espècie de zona franca. Es pot dir i fer quasi tot. “Les famoses coses que hauries volgut demanar sempre al jefe, peró no t’hauries atrevit a demanar, fent Teatreteràpia trobes la manera de comunicar-li”. A més a més treballar junts, construir una representació teatral, repartir els papers, es converteix en una bonica metàfora de la feina en equip: com es superen junts les dificultats i també com es posen en comú els recursos.

Mètode

La teràpia teatral en el àmbit laboral és una metodología que millora les dinàmiques de despatx i el esprit de grup en les empreses. Sovint s’actuen dinàmiques empresarials per part d’actors professionals, peró generalment són els mateixos executius i empleats que es "posen en joc". Els mètodes teatrals utilizats són tradicionals: de les titelles, al grammelot, a improvisacions i obres teatrals adaptades als problemes dels treballadors.

La idea és que cada persona tingui una història per representar. Es treballen processos emocionals de manera analògica.

En escena s’ evoquen experiències personals; el professional expert (teatre-terapeuta) explica el contingut de la representació i aixó afavoreix la consciència de viscuts inconscients.

Es fan servir moltes modalitats: la forma més simple preveu la selecció de breus peces de literatura o per exemple textos de managementi lectura per part dels actors. Es seleccionen els textos relacionats amb el tema que es vol resoldre. En algunes lectures s’impliquen directament els participants. Un’altra modalitat és l´ús de tècniques teatrals com la improvisació i dramatització. En particular es fa servir la comunicació no verbal, les simulacions de diàlegs, la representació d’ alguns estils de comunicació. S’ actuen: conflictes presents a la empresa, propostes noves per llençar un nou producte, treball en equip, millores de la comunicació, separació entre conflictes personals i empresarials, etc…

Objectius:

Els principals efectes són una catàrsis que es caracteritza per:

* la purificació de viscuts negatius: suscitar emocions és una manera per purificar-se de records negatius. Les situacions de Teatreteràpia desperten sensacions relacionades amb els problemes dels treballadors, permeteixen, pertant, als participants de reviure passivament i no realment els problemes, analitzar molts aspectes segons noves perspectives i arribar a noves solucions. El procès de reprocessament dels records dona lloc a noves emocions i reflexions que obren nous horitzons;

* el desenvolupament de la creativitat: la creativitat neix a partir d’examinar de manera activa els problemes i pot portar a la recerca de noves solucions, degut a la distancia estètica que afavoreix allunyar-se de si mateix i posar-se un’ altre parell d’ulleres. “Si actuas como si fueras otra persona interpretando un papel, parece que no seas tú. Por lo tanto eres más libre, no te juzgas como persona y eso favorece el desarrollo de recursos creativos sorprendentes”[i];

* motivació a la acció: es convida el públic a implicar-se per propsar solucions als problemes de feina. Aquesta manera de fer teatre es una forma de problem solving molt útil, perqué els participants poden trobar solucions diferents de les que han assajat a la vida real. Pertant esdevé un entrenament per la vida quotidiana;

* duplicació de la realitat: es tracta del procès que dona la possibilitat al pùblic de comparar representació i vida real. D’aquesta manera afavoreix una percepció diferent i redefinició del problema;

*la emoció és un altre element important. La emoció constitueix un pont entre la experiència quotidiana en la organització i la situació teatre-terapèutica. En aquest àmbit, el canvi produeix nous estats emocionals necessaris per motivar el canvi mateix;

* superació de les resistències - el teatre ofereix un context llunyà del àmbit professional, afavorint reflexions sobre la manera de comportar-se dels individus.

Avantatges

La peculiaritat del Teatreteràpia és de poder crear un nivell d’implicació que va més enllà de la esfera cognitiva i emocional dels participants. Aquest avantatge es manifesta sobretot quan és necessari canviar de mentalitat i actitud. A més a més dona la oportunitat de fer agradables intervencions tècniques, que serien dificils de tol.lerar.

Experiències de Teatreteràpia a Quantum:

"He vingut al grup perqué tinc problemes de comunicació amb els meus empleats. Diuen que sóc massa dur a l’hora de comunicar el canvis dels projectes i de trajectòria del despatx (Home de 40 anys en el grup de teatre-teràpia per problemes de comunicació assertiva).

"Tenía que interpretar un jefe militar... La voz no me sale. ¡Parezco un bufón! En este momento entiendo que nunca he asumido autoridad, responsabilidad. Entiendo porque tengo esta voz insegura y mi manera de ser sumisa en el trabajo" (dona de 35 anys en el grup de teatre-teràpia per problemes de autoestima).

“Vaig venir per resoldre el meu perfeccionisme que m’afecta a la feina. Sóc molt exigent amb mi mateixa i amb els altres i aixó afecta la relació amb els meus col.legues. No delego mai i pretenc que vagin al meu ritme, que és més ràpid” (dona de 37 anys en el grup de teatre-teràpia per problemes de perfeccionisme i relacionals).

[i] Monia Presta (2010), Apláudete a ti mismo, ed. Luciérnaga.

Monia Presta

Psicóloga clínica, actriu, teatreterapeuta i

directora del Postgrau en Teatreteràpia en la UDG.

EL CONSOL

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Tue, 08 May 2012 06:14:00 +0000

EL CONSOL

“La nostra necessitat de consol és insaciable”, escrivia Stig Dagerman.

Tan necessari és el consol?, tots necessitem sentir-nos consolats?, quan necessitem consol?, però què és el consol?, com podem consolar? Podem consolar?

Segons la definició de la RAE (Real Acadèmia Espanyola de la Llengua), consolar prové del llatí consolāre i significa “alleujar la pena o aflicció d'algú”, i entre els seus sinònims trobem “alegrar, alleujar, encoratjar, animar, confortar, calmar, tranquil·litzar”.

El consol en l'actualitat sembla que ha quedat relegat a uns espais determinats i en mans d'especialistes com psicòlog@s, enfermer@s, sacerdots, metges@s, entre d'altres. En la nostra societat s'ha potenciat bàsicament l'individu atomitzat i l'individualisme burgès causant la ruptura o debilitament de les xarxes de relacions que podrien sostenir-nos quan travessem per un mal moment.

La família, els veïns, els amics, els companys de treball... són fonts de consol necessàries i també la capacitat de autoconsolar-nos. Si ens respectem, ens acceptem, i confiem en les nostres capacitats, els moments crítics que puguem viure seran obstacles que aconseguim saltar amb major o menor destresa. Caure per poder aixecar-se i continuar, això és la vida i si podem comptar amb els altres pot ser un camí dur, però practicable.

Tots necessitem d'una mà amiga que li acariciï o li sostingui quan flaquegen les forces i no pots tenir-te en peus, necessitem d'aquella mirada atenta que et mira sense jutjar, d'aquella persona callada que t'escolta obertament, sense prejudicis ni judicis de valor que rep la teva immensa tristesa i t'abraça l'ànima... Som éssers eminentment socials i d'això no podem escapar, la nostra força prové de la nostra unió i la nostra debilitat de l'aïllament, de la solitud.

El consol se sent, es rep o es dóna. Empatitzar amb el dolor de l'un altre és la base del consol. Tendir-li la mà quan ho necessita, fer-li saber que no està solament/a, que s'està aquí, al costat d'ell/ella, simplement, perquè el dolor forma part de la nostra vida, és inherent a ella, no podem evitar-ho, solament podem sentir-ho i deixar que surti del nostre interior, s'alliberi. Quan estem al costat d'algú que sofreix, habitualment voldríem transmetre-li paraules d'alè, paraules que anessin bàlsams per al seu dolor i llavors, en la nostra necessitat de dir alguna cosa és quan cometem més errors... i ens trobem dient “Tranquil/a, així estàs millor. Millor solament/al fet que mal acompanyat”, o “Ara està en un lloc millor” o “Li ha arribat la seva hora. Era la seva destinació”, o “Hi ha situacions molt més greus, ja veuràs com tot pansa i millorarà”...Són paraules benintencionades que intenten allunyar el dolor, que es passi ràpid, però que en moltes ocasions el que provoquen és incomprensió i major solitud. Perquè, qui ens assegura que la situació millorarà? Qui és el que valora que hi ha situacions més greus? Més greus per a qui? Para el que ho sofreix o pel qual intenta consolar?...la veritat és que el nostre dolor és nostre, personal i intransferible. Ningú pot sentir el mateix que sentim, ningú pot emetre judicis sobre la nostra forma de sentir...qui pot opinar segons quin davant la notícia apareguda en els mitjans de comunicació d'un home de 70 anys, grec, que es lleva la vida en un parc perquè no suporta la pèrdua del que havia construït durant tota la seva vida, els seus somnis, els seus estalvis, la seva dignitat, al cap i a la fi... Qui s'atreveix a opinar si és covard o no, o li assegura que la seva vida canviarà a millor...quan deixa escrit en la seva nota de comiat que solament li queda mirar en els contenidors d'escombraries a la recerca d'aliment, com fan centenars de persones cada nit en la nostra Barcelona. La dignitat perduda de cada vegada més persones i la seva necessitat insaciable de consol els condueix, en un món que es desdibuixa, a pensar que no hi ha raons suficients per seguir vivint d'aquesta manera. Davant tal desconsol no hi ha paraules balsàmiques, solament acció.

Estem vivint una època cruel en la qual la necessitat de consol s'acreix. Un gest, una mirada, unes paraules, una carícia, una mà en l'espatlla, una abraçada en silenci pot fer molt bé. Tranquil·litza, conforta. Ens ajuda a sentir que no estem tan sols i recobrar les forces per seguir endavant. Com diu Tarr, en el seu llibre El Consol. L'art de fer bé a l'ànima, “consolar no significa, doncs, negar l'abisme, sinó tendir una mà i impedir que l'altre es precipiti en ell”. El posar-nos en el lloc de l'altre, parar-li esment sense jutjar, respectar-li a ell/ella i els seus límits facilitarà que la relació s'estrenyi, que l'altre es comuniqui i ens doni l'oportunitat de compartir aquest moment confortant-nos mútuament, perquè el que consola també és consolat, tots compartim les mateixes necessitats d'una manera o un altre.
La cohesió, la integració és la gasolina del motor humà. És el nostre poder. L'ajuda mútua, establir llaços que ens uneixin i ens facin forts enfront de l'atomització a la qual ens ha conduït la modernitat, el neoliberalisme, on es premia al psicòpata que converteix al seu semblant en una mercaderia amb la qual comerciar.

En paraules de Stig Dagerman “...Sé que les recaigudes en el desconsol seran nombroses i profundes, però la memòria del miracle de l'alliberament em porta com un ala cap a la meta vertiginosa: un consol que sigui més i millor que un consol i una mica més gran que una filosofia, és a dir, una raó de viure”.
Sense esperança no hi ha consol possible. Sense reflexió, sense consciència, sense suport, sense amor, sense dignitat, tampoc.

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Especialista en Clínica
Antropòloga Social i Cultural

QUÈ ÉS L'ATENCIÓ PLENA?

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Sun, 06 May 2012 20:09:00 +0000

Cada vez que se pose en algo tu atención,

En ese mismo instante, experimenta.

101 historias zen

La millor manera de descriure l’atenció plena és veure els seus components principals:

- Atenció al moment present

Quantes vegades ens hem adonat que estaven pensant en alguna cosa, mentre en fèiem una altre? La vida és això què ens passa mentre estem pensant en un esdeveniment que ha de venir o que ja ha passat.

Consisteix en centrar-se en el moment present, en lloc d’estar pendent del passat o del futur, de les nostres expectatives, temors i desitjos. Mentre es medita es pot atendre als propis processos interns, i en la vida quotidiana centrar-se en la tasca que s’estigui realitzant. Es tractaria d’entregar-se enterament a una activitat, i oblidar-se d’un mateix mentre s’actua.

- Opertura a l’experiència

Es refereix a la capacitat d’observar l’experiència sense posar el filtre de les pròpies creences. Implica una observació directa dels diversos objectes com si fora la primera vegada, una qualitat que en el Zen es denomina “ment del principiant”. Però no es tracta d’obrir-se únicament a les experiències positives, sinó també a les negatives. A partir de les experiències anteriors, creem idees sobre la realitat que experimentem que anul·len la pròpia experiència. Sovint vivim en base a prejudicis, que ignoren la vivència real, i podem confondre els pensaments amb l’experiència. L’atenció plena és exploratòria, oberta a l’experimentació sensorial i perceptiva.

- Acceptació

Es pot considerar sinònim de no jutjar. Adoptar una actitud d’acceptació és imprescindible en la pràctica plena. Es tracta d’experimentar el que succeeix plenament i sense defensar-se, tal i com són les experiències. Les expectatives sobre els altres, sobre com haurien de ser les coses, o com hauríem de ser nosaltres, afegeix dolor i patiment. Algunes persones poden confondre l’acceptació amb la resignació, però l’acceptació té a veure amb assumir plenament el que està succeint i és el pas previ i necessari per poder modificar alguna qüestió. No es pot experimentar plenament quelcom que es desitja que sigui d’una altre manera.

- Deixar pasar

Consisteix en no deixar-se atrapar per cap pensament, sentiment, sensació o desig, en no aferrar-se ni identificar-se amb ells. L’activitat mental no és la realitat, els pensaments no són el reflex de la veritat. La nostra ment té tot un seguit d’activitats, per exemple les percepcions, les sensacions físiques, els pensaments, les emocions que no hem de confondre amb la pròpia consciència. Podem observar el que produeix la nostre ment, treballar l’observació dels nostres productes mentals és important en l’atenció plena.

També ens referim a deixar passar el que ha succeït, fluint amb el ritme de la vida, fluint com l’aigua del rio.

- Intenció

Es refereix al que cada persona persegueix quan practica l’atenció plena. Quan es medita no es pretén cap propòsit immediat. Hi ha que romandre aseguts, simplement respirant. Però la nostra atenció tindrà una intenció, es a dir, podem atendre a la respiració, o a les nostres sensacions físiques, podem atendre a un pensament, o a una emoció. Es tracta de triar a què atenem.

Les investigacions assenyalen que la pràctica de l’atenció plena modifica l’estructura cerebral de forma positiva, si la seva pràctica és sostinguda diàriament i com a mínim durant tres mesos. Per això, t’animo a que iniciïs una pràctica meditativa, com la de l’atenció centrada en la respiració.

Us deixo amb un vídeo per a principiants:

Soledad Calle Fernández

Psicòloga i Coach

LA CRISIS CURATIVA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Sun, 29 Apr 2012 23:44:00 +0000

Per què esperem que aparegui la crisis per poder trobar un nou lloc a les nostres vides? Possiblement perquè no hem pogut veure ni escoltar totes les senyals que ens indicavem com estavem, perquè ens feia por veure amb tanta claredat. Amb la crisis vivim amb la convicció de que no podem continuar com estem, de que necessitem un nou camí.

La psicoterapia té la funció d´acompanyar en els moments de crisis proporcionant una millor percepció dels altres, de la nostra funció al món, de poder contactar amb els desitjos més profunds creant la oportunitat de construir quelcom nou i millorat en nosaltres mateixos. Al final d´aquest procés podem saber que hem viscut una crisis curativa.

Tothom passem per aquests moments en què et sents perdut, en els que et donen ganes de trencar amb tot, de començar de nou. Esperes que passi alguna cosa "màgica" perquè les coses canviïn però l'únic que passa és el temps i saps que depèn en part de tu el que passi. Aquests períodes formen part del camí de la nostra vida, formen part del joc. La vida està plena d'interrogants perquè l'anem construint a cada pas, cada dia, realment no sabem el que vindrà després. Encara que de vegades ens agradaria saber que passarà, en el fons si fos així perdria tota la gràcia, no?

Aquests moments ens donen la pista per veure allò que ens entristeix l'ànima, allò que porta tant de temps amb nosaltres que s'ha enquistat i que no ens hem atrevit a mirar cara a cara perquè fa molta por. La crisi enfoca aquí i veure amb tanta claredat fa mal.

L'important és intentar passar aquest temps de la millor manera possible. Sens dubte fa més suportable el procés, tenir aprop a les persones que ens donen l'alè que ens falta i que saben donar aquest empenta suau però ferma, sense exercir massa pressió només la justa per reaccionar una mica… Hi han persones que pensavem que mai anirien a psicoterapia i en aquest moment senten la veritable necessitat de començar un procés terapèutic, necessiten el seu espai, treure tot el que portaven dins alliberant el seu malestar i veure les possibilitats de canvi.

Cal acceptar el procés pel qual passem entenent que forma part del nostre creixement. Recordar que hem sortit d'altres que sempre arriba el principi del final, aquest moment en què veiem la sortida. Moment en què ens alliberem d'aquest estat i tornem a somriure a la vida amb la sensació d'haver après. Com va dir Borges "I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val, i un aprèn i aprèn ... i amb cada dia un aprèn."

Una vegada em van dir que igual que els infants passen febre i creixen quan som adults les crisis també ens fan crèixer. Els escriptors tenen l'habilitat de transmetre d'una forma especial allò que volen dir. Amb el permís d'Angela Becerra us transcric l'article que defineix el procés de crisi i que ens anima a seguir creient.

VULL CREURE,

L'ésser humà en el seu pas per la vida fa i desfà, pateix i fa patir, posseeix i abandona, consumeix i tira, estima i odia, diu i desdiu, uneix i trenca, encerta i s'equivoca, i malgrat tot continua fins que finalment entén l'incomprensible: que la vida no és una sola. Que en aquest trajecte que és viure, la destrucció fa part de la creació.

Quan tot ens falli, quan veiem que allò que crèiem nostra fortalesa es cau, no cal oblidar que de la destrucció pot emergir una altra realitat. Renéixer, després d'una gran crisi, pot convertir en una altra dimensió de l'ésser ... del SER més HUMÀ.

I d'això es tracta.

Lola Guerra Ruiz
Psicologa nºCol. 11368

QUANTUM A LA CASA ELIZALDE

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Fri, 13 Apr 2012 06:54:00 +0000

Quantum col·labora amb el Centre Cívic Casa Elizalde oferint tres accions formatives durant aquesta primavera del 2012. Us deixem amb la informació d'aquestes accions i, en aquests moments, us informem que només queden places disponibles pel curs "PNL per millorar les relacions personals" que realitzaran les psicòlogues Marta Tarrida i Lola Guerra els dimarts de 20:00 a 21:30h.

Com liderar la pròpia vida- nou

Dilluns de 18 a 19.30h
Del 23 d'abril al 18 de juny

L'èxit en el lideratge personal implica convertir els objectius en resultats, tenint en compte els propis valors, els propis talents i identificant la missió personal i el sentit de la vida de cadascú. Aquest procés et converteix en la persona protagonista de la teva vida, millorant el teu estat d'ànim, la teva autoestima i el teu nivell de benestar personal.
Professor/a: Daniel Borrell de Quantum

L’eneagrama: una eina per l’autoconeixement- nou

Dijous de 17 a 18.30h
Del 19 d'abril al 21 de juny

Per què som com som? Coneixerem els 9 tipus de personalitat que descriu l’eneagrama, un potent símbol que ens ajuda a descobrir les causes i conseqüències de la nostra manera de ser, per tal de comprendre’ns millor i afavorir la transformació personal.
Professor/a: Soledad Calle de Quantum

PNL per millorar les relacions personals

Dimarts de 20 a 21.30h
Del 24 d'abril al 19 de juny

La Programació Neurolingüística es refereix a com experimentem el món a través del cinc sentits i es processa mentalment (neuro) i a com utilitzem el llenguatge per comunicar-nos i expressar-nos (lingüística). Oferirem recursos per construir relacions des de l’excel·lència, per establir relacions personals i mantenir-les, aconseguir els objectius que ens proposem o fer que els altres es trobin bé al nostre costat.

Professor/a: Marta Tarrida i Lola Guerra de Quantum

Taller sobre l'Optimisme. Una actitud saludable

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 02 Apr 2012 16:57:00 +0000

Quantum continua impartint tallers, aquest cop ha impartit L’optimisme. Una actitud saludable a a la Parròquia de Bellvitge i a l'Associació de Fibromiàlgia de l'Hospitalet durant els darrers mesos de febrer i març del 2012 a càrrec de la psicòloga Marta Tarrida. L'objectiu d'aquesta acció formativa ha estat en oferir claus sobre el pensament positiu, per tal de poderfer-nos afirmacions que potenciïn els nostres recursos i la nostra alegria de viure. Reformular un problema de manera positiva ens pot ajudar a veure una nova dimensió i per tant solucions alternatives. A més, diferents estudis demostren que pensar de manera positiva afavoreix el sistema immunitari i per tant la salut tant física com mental.

Us deixem un vídeo i algunes de les fotografies fetes al taller realitzat a l'Associació de Fibromiàlgia de l'Hospitalet.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga col·legiada núm. 15811

Email: mtarrida@copc.cat

L'ALEGRIA D'ENVELLIR

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 19 Mar 2012 08:54:00 +0000

El nombre de persones grans augmenta, doncs ha deixat de ser una minoria social per passar a ser una de les majories socials. Segons dades de l'Imserso, el nombre de persones més grans de 65 anys és de 7,3 milions de persones, és a dir, el 16,6% de la població. A més, la duració de la vida és cada vegada més major. Per tant, la vellesa és un període llarg i important de la vida que no es pot veure com una involució ni com un final. Una visió negativa de la vellesa és perillosa perquè pot funcionar com una profecia que es compleix a si mateixa: si s’espera incapacitat i dependència, és probable que s’actuï de manera que es fomentin aquestes característiques. De totes maneres, fins els 75 o 80 anys, les persones grans acostumen a tenir una salut física i funcional alta. Per tant, ens hem d’orientar a una visió positiva de l’envelliment gràcies als resultats de nous estudis i investigacions que confirmen la existència d’un envelliment positiu i satisfactori.

Quins són els secrets per viure un envelliment satisfactori?
Saber envellir és tot un art. A continuació, s’enumeren els aspectes més rellevants de la salut física, psicològica i social que li poden permetre gaudir plenament de la vellesa.

SALUT FÍSICA

o Les noves investigacions afirmen que el deteriorament intel•lectual no sempre es dóna en les persones grans i, fins i tot, hi ha capacitats i habilitats mentals que, lluny de disminuir amb l’edat, augmenten
o El deteriorament no depèn de l’edat sinó de la salut que tingui la persona; per tant, podem desterrar el mite del deteriorament associat a l’edat
o El psicòleg Warner Schaie afirma que portar una vida intel•lectual estimulant contribueix a que el rendiment intel•lectual es mantingui intacte fins edats molt avançades, per tant s’ha de mantenir activa la ment llegint el diari, aprenent, cultivant interessos intel•lectuals, etc.
o L’actitud davant les tasques és fonamental per la presència d’un menor rendiment de les persones grans
o Ser expert en alguna matèria redueix el deteriorament associat a l’edat ja que l’experiència no es perd amb l’edat
o Existeix un major equilibri entre la raó i l’emoció provocant un major creixement mental
o La relació entre la saviesa i l’edat sembla més problemàtica del que es podria esperar, doncs ser gran no converteix a una persona en sàvia
o Els canvis fisiològics més significatius en la sexualitat de l’home és la major lentitud durant el procés d’excitació i el major control de l’ejaculació que poden evidenciar relacions sexuals més lentes
o Un 25% de dones exposen tenir satisfacció sexual que s’atribueix a la desaparició de la por a l’embaràs i una menor urgència ejaculatòria per part dels homes

SALUT PSICOLÒGICA

o L’experiència subjectiva de felicitat no experimenta canvis significatius associats a l’edat, doncs no hi ha una correlació entre la felicitat i l’edat
o Envellir és un procés de pèrdues i canvis negatius (major vulnerabilitat a malalties, problemes crònics de salut, independència dels fills, pèrdua per la mort de persones properes, etc) que cal viure i regular en primera persona del singular
o La capacitat d’adaptar-se que tenim els éssers humans permet afrontar amb èxit els canvis de caràcter negatiu associats a l’envelliment
o L’acomodació permet ajustar els propòsits de cada persona amb la situació present, doncs les persones grans utilitzen cada vegada més estratègies d’acomodació
o S’han de substituir activitats importants que ja no es poden fer per altres activitats alternatives com, per exemple, substituir cuidar els fills per fer un voluntariat que impliqui cuidar a altres persones
o Una bona estratègia d’acomodació és canviar la percepció del futur que permet estar més en contacte amb el present o futur més present
o Tenir objectius més propers i amb menor quantitat augmenta la probabilitat d’aconseguir-ho

SALUT SOCIAL

o Tenir uns bons vincles socials està relacionat amb menors nivells de depressió, menor freqüència de malalties, menor mortalitat i millor funcionament del sistema immunològic
o Les xarxes socials de les persones grans són força estables amb independència de l’edat ja que les amistats tendeixen a estar present des de molts anys abans
o En les relacions, hi ha d’haver reciprocitat: tendim a oferir suport a aquelles persones del que rebem suport
o Les relacions de parella, la viudetat, les relacions amb les fills, néts, els amics i els veïns, la implicació en la comunitat, la participació política i cívica, el voluntariat, el rol de cuidadors i la formació contribueixen a una bona salut social de les persones grans

L’adaptació és un procés fonamental que explica un envelliment satisfactori. Aquesta capacitat adaptativa es concreta amb estratègies d’adaptació com un procés actiu on la persona se sent l’arquitecte de la seva pròpia vida. Cal recordar que les persones que se senten més joves del que són tendeixen a tenir una major autoestima, estan més satisfetes amb si mateixes, amb la vida i tenen un millor estat de salut. En definitiva, l’alegria d’envellir està relacionada amb l’alegria de viure. Si una persona ha tingut una actitud sana davant els obstacles, dificultats i oportunitats que han aparegut al llarg de la seva vida, ho podrà aplicar en l’etapa de la vellesa. Per tant, celebrem la oportunitat d’obrir els ulls cada matí regalant-li un somriure a la vida.

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col. 12.866
Psicoterapeuta, terapeuta sexual i de parella

L' ENNEAGRAMA: UNA EINA D' AUTOCONEIXEMENT

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Sun, 11 Mar 2012 18:09:00 +0000

La paraula Enneagrama procedeix del grec enea (nou) i grama (escriptura o dibuix) i es refereix a la figura de nou puntes que ho representa. El seu símbol té uns 2.500 anys d'antiguitat o més i és un model molt antic d'interpretació del món i dels homes.

La persona que va introduir el símbol de l' Enneagrama al món modern va ser George Ivanovich Gurdjieff que va néixer a finals del segle XIX a Armènia.

El sistema de l' Enneagrama s'ha anat transmetent per tradició oral al llarg dels segles i aporta un profund coneixement de les nou maneres en què les persones sentim, pensem i ens comportem. Descriu nou patrons de caràcter (nou números) baix aspectes relacionals que ajuden a explicar i predir el nostre comportament a partir d'aquests patrons i ens dóna eines per poder canviar.

L' Enneagrama modern dels tipus de personalitat, per tant, és una síntesi de diferents tradicions espirituals i religioses que condensa la saviesa i la filosofia perenne acumulada durant milers d'anys per cristians, budistes, musulmans (especialment els sufís) i jueus (en la Càbala). Tot això combinat amb tots els coneixements de la psicologia moderna.

L' Enneagrama és un instrument molt útil per aprendre a observar com s'organitza l'experiència, la conducta i com aquesta s'organitza en les nostres relacions amb els altres. Així, l' Enneagrama incrementa la nostra autoconsciència i afavoreix el nostre autodesenvolupament i la relació amb els demés, amb la nostra família, la nostra parella o les relacions laborals.

Segons la creença sufí totes les persones, d'acord amb el seu número de l' Enneagrama, tenen una qualitat essencial positiva. Però aquesta qualitat essencial, portada a l'extrem, es converteix en un parany o el seu defecte més característic, i pot també convertir-se en una compulsió i, després, en una fixació.

Avui dia, la utilització de l' Enneagrama no solament es redueix al món de la psicologia sinó que s'aplica en diferents camps i disciplines, com l'educació, el treball, l'oci, la salut, ... La seva aplicació proporciona una comprensió profunda de per què les persones es comporten com ho fan, la qual cosa és utilitzat en empreses, en la resolució de conflictes, en la constitució d'equips de treball o en millorar les dinàmiques relacions entre pacients i professionals sanitaris.

Els 9 tipus de personalitat amb els quals es relaciona el símbol de l' Enneagrama procedeixen d'una tradició antiga, la de recordar els 9 atributs divins i com es reflecteixen en la naturalesa humana. Aquestes idees van començar amb els neoplatònics, si no abans, i van aparèixer en les Eneadas de Plotino el segle III. Van entrar en la tradició cristiana com els seus oposats: la distorsió dels atributs divins es va convertir en els set pecats (o "passions") capitals, més uns altres dos (la por i la mentida o engany).

Finalment, la relació entre el símbol i els tipus de personalitat va ser feta per Óscar Ichazo que, igual com Gurdjieff, ja des de molt jove es fascinava pel descobriment de coneixements perduts. Ichazo va investigar i va sintetitzar els nombrosos elements de l' Enneagrama fins que, a començaments dels anys cinquanta del segle passat, va descobrir la connexió entre el símbol i els tipus de personalitat. Posteriorment el van seguir en el desenvolupament psiquiatres com Claudio Naranjo, jesuïtes com Richard Riso i psicòlegs com Helen Palmer.

Entre els objectius de l' enneagrama trobem:

Reconèixer el nostre propi número.
Acceptar-nos.
Treballar l'autoestima
Despertar el desig de superació.

Existeix una creença sufí que diu que totes les persones, d'acord amb el seu número de l'enneagrama, tenen una qualitat essencial positiva. Però aquesta qualitat essencial, portada a l'extrem, viscuda en excés, es converteix en el seu parany o el seu defecte més característic. I pot també convertir-se en una compulsió i, després, en una fixació.

Hom diu que ............

"El més important és no perdre el centre", és a dir, aconseguir el difícil equilibri entre la meva qualitat o el meu do desprenent-me de l'excés” (la meva màscara o ego).

Descobrir i comprendre el teu tipus de personalitat (o enneatipus) i la seva dinàmica, per tant, és una forma potent d'accedir al teu inconscient, a les teves ferides i mecanismes de compensació i, en darrer terme, a la teva curació i transformació. L'Enneagrama et mostra els aspectes on més et "fa caure" la personalitat. Destaca allò del que ets capaç alhora que et mostra quant innecessaris i contraproduents poden ser els teus comportaments i reaccions. Per això, quan t'identifiques amb la teva personalitat t'acostumes a ser molt menys del que realment ets.

El treball amb l'Enneagrama comença quan identifiques el teu tipus i comences a comprendre les seves característiques dominants. Abans d'explicar com pots descobrir el teu tipus de personalitat és important aclarir diversos punts:

Encara que reconeixeràs en tu comportaments dels 9 tipus, les teves característiques més determinants estan arrelades només en un d'ells en forma de pauta o estil particular que és la teva "base" a la que hi tornes una vegada i una altra. El teu tipus bàsic continua sent el mateix durant tota la teva vida. Encara que canvies i et desenvolupes de nombroses formes, no canvies d'un tipus bàsic a un altre.

Cap dels tipus de personalitat no és millor ni pitjor que qualsevol altre; cada tipus té les seves capacitats úniques i cada un té limitacions també diferents. Sí que és cert que uns tipus són més valorats socialment que d'altres.

El tipus no et diu res sobre la teva història, la teva intel·ligència, el teu talent, la teva honradesa o la teva integritat ni sobre molts altres factors. D'altra banda, sí que et diu molt sobre com veus el món, els tipus d'eleccions que tendeixes a fer, els valors que tens, què et motiva, la teva forma de reaccionar davant d'altres persones i davant de l'estrès.

Enneatipus I

Perfeccionista

Rebutja el que és, en funció del que sent i pensa que hauria de ser. Transforma el voler a haver de ser.

És rígid, civilitzat, de bons modals, crític, exigent, dominant, assertiu, perfeccionista, controlat, autocrític, disciplinat. Sota l'aparença de virtut és com la ira inconscient troba la seva forma d'expressió més característica.
Manifesta l'experiència emocional de la ira com ressentiment.
Està orientat cap a la llei i l'ordre i es preocupa excessivament per la forma i el detall.

Enneatipus II
Servicial

Es creu més del que és. És fonamental l'estratègia de donar, al servei tant de la seducció com de l' autoelevació.
És un tipus preocupat, orientat als altres. Empàtics, complaents, intenten servir als altres per guanyar-se la seva aprovació, arribant a fer per tu més del que farien per ells mateixos. Són generosos, se senten millor donant que rebent, però poden arribar a manipular afectivament als altres perquè els reconeguin els seus serveis i el seu entorn els vegi com a indispensables.Generositat egocèntrica. Fals amor. Manipulador.

Enneatipus III
Eficient

Preocupació apassionada per construir una imatge ideal de si mateix en comptes d'una veritable personalitat. Viuen per als ulls dels altres.
És un tipus adaptable i orientat a l'èxit. Mostren una gran seguretat en si mateix. Són persones atractives i encantadores, alhora que ambicioses. Sempre es troben ocupats en mil projectes. Treballen fort i de forma eficient. Són competitius, organitzats i pragmàtics. Donen molta importància al reconeixement aliè, per això intentaran sempre causar una bona impressió. Grans conversadors.

Enneatipus IV
Romàntic

És el tipus romàntic, que se sent diferent, especial, moltes vegades nostàlgic. És sensible, esteta, creatiu, amb un món intern carregat d'emocions i sentiments. És introspectiu i càlid. Li afecten la bellesa, l'amor i el dolor. Sofreixen més que ningú i se senten incompresos.

Enneatipus V
L'observador
És un tipus vehement i cerebral. Intel·lectual, sempre es troba donant explicacions. Són perspicaços, curiosos i innovadors. Poden tenir problemes d'aïllament, doncs necessiten prendre distància per analitzar fredament les coses. Judiciosos i objectius, poc sensibles a les emocions.

Enneatipus VI
Lleial

Incondicional al seu cercle d'amics, representen un tipus compromès, orientat a la seguretat. Són persones dignes de confiança, responsables i treballadores. Imaginatives i sensibles al que no es diu. Això les submergeix en un mar de dubtes. Qüestionen la veracitat de les coses. Temorós amb els quals no compleixen les normes.

Enneatipus VII

Epicuri

És un entusiasta de la vida, sempre alegre i optimista. Tot li fascina. La vida és un camp de joc. És un tipus productiu i atrafegat. Desinhibit no li agrada sentir-se obligat i posseït. Busca amics amb qui pugui experimentar els seus múltiples projectes. Necessita sempre experiències noves i estimulants. Ment àgil. Poden semblar molt superficials i impulsius.

Enneatipus VIII

Lider
És un tipus poderós i dominant. Líders nats, se senten segures de si mateixes, fortes i capaces d'imposar-se. Busca el poder. Són persones protectores, decidides i dominants. Posen la seva força al servei dels quals li envolten. Valents i perseverants. Honests i directes. Lluita pel que considera just.

Enneatipus IX
Conciliador

Tranquils, previsibles i bondadosos. Relaxats, de vegades a l'excés caient en la passivitat i indolència. És un tipus humil que s'acomoda amb facilitat. Saben escoltar i ajudar a la gent. Afectuosos, complaents i tolerants, poden arribar a transigir amb els altres per mantenir la pau. Són bons mediadors per la seva facilitat de col·locar-se en la pell de l'altre.
Si voleu averiguar el vostre enneatipus, cliqueu sobre l'enllaç següent:
http://www.personarte.com/

Roser Rodríguez Castro

Psicòloga Clínica i Antropòloga Social i Cultural
Nº Col. 7688

APODERAMENT DE LA PRÒPIA VIDA AMB AUTOESTIMA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 05 Mar 2012 09:36:00 +0000

Quantum ha realitzat el curs Apoderament de la pròpia vida amb autoestima a les persones de l'Associació M3 Serveis Socials de l'Hospitalet de Llobregat durant els mesos de gener i març del 2012 a càrrec dels psicòlegs Soledad Calle i Daniel Borrell. L'objectiu d'aquesta acció formativa ha estat donar elements per liderar la pròpia vida a través de la definició d'objectius, la gestió del temps i els hàbits de la gent altament efectiva, entre d'altres conceptes. Us deixem amb algunes imatges de la última sessió del curs que es va realitzar el divendres passsat.

Soledad Calle i Daniel Borrell

LA TÈCNICA PSICOLÒGICA DE LA INTEGRACIÓ DEL CICLE VITAL

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Sun, 26 Feb 2012 19:37:00 +0000

En la psicoteràpia amb ICV, aquesta eina es converteix en un “pont emocional” per trobar un record que estigui connectat amb el problema actual. El psicoterapeuta guia a la persona que consulta per tornar a visitar, amb la seva imaginació, els records del passat, portant al passat el que calgui per a una bona resolució d’aquest episodi. S’utilitza la Línea del Temps, amb imatges visuals d’esdeveniments de la vida de la persona que consulta, i aquesta repetició de la Línea del Temps ajuda a la ment de la persona a entendre que el temps ha passat i que la seva vida ara és diferent.

Al llarg de la Línea del Temps, la persona produeix i veu una pel•lícula de la seva vida, i aquestes imatges o seqüències estan relacionades amb el problema actual.

Les persones que van patir abús o negligència en la seva infància, semblen estar programades per interpretar els esdeveniments de forma “negativa”, i reaccionen de la mateixa forma que en el passat a situacions presents. Continuar amb aquests patrons repetitius i autodestructius només fa que la persona se senti pitjor i impotent.

La Línea del Temps cura profundament i sense retraumatitzar, ja que treballa a un nivell neuronal profund que possibilita el canvi de respostes obsoletesestratègies defensives desadaptatives.

Després de vàries sessions amb la tècnica de la Integració del Cicle Vital, les persones informen que es senten més a gust amb les seves vides, s’incrementa el grau d’acceptació i són mes capaços de gaudir de les seves relacions. Després de realitzar una psicoteràpia amb la Integració del Cicle Vital les persones poden respondre a una situació d’estrès d’una forma més apropiada al moment actual i amb els recursos de que disposa ara. Desapareixen les sensacions físiques associades al problema i els nivells d’ansietat disminueixen de forma notable.

Sembla que la ICV treballa donant coherència i establint una relació segura entre els diferents estats del jo, entre l’estat nen/a, l’adult i l’estat pare/mare, i això permet que el “jo central” s’enforteixi. Aquesta relació i aquesta repetició d’imatges sobre la seva vida, van creant un nou aprenentatge neuronal en la persona, més adaptatiu i que deixa disponibles els seus recursos.

La Integració del Cicle Vital es pot utilitzar en nombrosos problemes psicològics que tenen la seva arrel en una integració neuronal insuficient, com l’ansietat, la depressió, les dificultats de regulació emocional, els trastorns del vincle, i pels estats disociats del jo.

Us recordem a tots els professionals de la psicologia i de la medicina, que ara podeu gaudir d’aquesta formació a casa nostra, a la Fundació Hospital de Mataró, els propers dies 10 i 11 de març, amb la Yolanda Calvo, la instructora oficial d’ICV a Espanya, formada
amb la Peggy Pace. Apunta't al nivell inicial
d'ICV i veuràs incrementats els teus recursos
professionals en la psicoteràpia.

Si voleu més informació sobre aquesta formació:

http://www.fundaciohospital.org/2012/

Soledad Calle Fernández
Psicòloga Col. Núm. 13.541
Coach
Tel. 639.366.105

TALLER DE TEATRETERÀPIA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Tue, 21 Feb 2012 21:08:00 +0000

Taller de desenvolupament personal

TALLER DE TEATRETERÀPIA

El joc teatral i la teràpia com a eina de canvi

Vols augmentar la teva autoestima i els teus recursos personals? Tens pors i vergonyes en les relacions socials? Tens sentiment de culpa en les relacions del teu entorn? No saps dir que no? Vols aprendre a expressar les teves emocions? Vols deixar de jutjar-te i ser perfeccionista? Vols aprendre a decidir amb determinació? T’esperem al taller de Teatre-teràpia. Aquesta tècnica psicoterapèutica t’ajudarà a augmentar la teva autoestima, ser més decidit en les relacions socials, ser més desinhibit, i expressar les teves emocions de manera sana, resoldre les situacions de conflicte i els problemes personals introduint canvis importants en la vida personal.A través del Teatre-teràpia es podran superar els problemes quotidians, establir relacions positives i desenvolupar les habilitats creatives necessàries per superar les situacions que provoquen malestar i estrès i aconseguir els canvis que es desitgen. No és necessari tenir coneixements ni habilitats artístiques.

PLACES LIMITADES!

Les 10 places s'adjudicaran per rigorós ordre

PROGRAMA DEL TALLER

El teatre-teràpia com a eina de canvi i de benestar
Treball de l’autoestima a través de la seguretat escènica.
Treball de les habilitats socials a través del joc de papers.
Presa de decisions i assoliment d’objectius a llarg termini.
Tècniques de Estratègies per reconèixer les emocions i aprendre a modular les crisis emotives.
Aprendre a gestionar els problemes conflictes interiors
Improvisació teatral: estudi de situacions, actituds i temes que afecten els participants, de manera que s’hi vegin reflectits i puguin buscar, a partir de l’observació de l’escena, solucions més eficaces per superar les dificultats.
Control de l’ansietat: tècniques de relaxació, respiració i concentració.
Treball d’alliberament del cos per alliberar-se de tensions que no acaben de sortir i acostar-se a sentiments que no poden ser expressats verbalment
Exercicis de counseling per desenvolupar habilitats relacionals i de comunicació i per superar conflictes interpersonals.

Taller a càrrec de Monia Presta, psicòloga clínica i art-terapeuta de Quantum. Directora del postgrau en Teatre-teràpia d’ISEP i autora del llibre Apláudete a ti mismo.

DATES: Divendres 9 i 30 de març – 13 i 20 d’abril – 4 i 18 de maig del 2012.

HORARI: 18:00 a 20:00 hores – Dues sessions mensuals.

LLOC:

Quantum

C/Casp, 69, 1r 1a

08010 Barcelona

Data límit d’inscripcions i pagament: 3 de març del 2012.

PREU: 65€ al mes.

La inscripció haurà d’anar acompanyada del resguard de la transferència o d’ingrés bancari, al número de compte BANC SABADELL ATLÁNTICO o al correu quantumdf@gmail.com. La matrícula es considerarà formalitzada un cop rebuts el comprovant de pagament escanejat i la inscripció, abans del 3 de març. Us enviarem un correu amb la confirmació de la inscripció.

BANC DE SABADELL
0081-7013 - 96 – 0001310637

Per a més informació i inscripcions:

Contacte:

93.414.38.95– Soledad Calle

quantumdf@gmail.com

www.blocquantum.com

Les noves tecnologies: NOVES ADDICCIONS

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 20 Feb 2012 22:40:00 +0000

Els canvis que suposen les noves tecnologies comporten canvis en l’estil de vida de les persones, canvis radicals tant en la vida privada com social, política i econòmica. La societat consumista en què vivim ha tingut un ulterior desenvolupament, el consum tecnològic, com a fenomen massiu. El poder d’internet i tot el que hi està relacionat s’ha convertit en moda i cultura. Ha canviat la manera de relacionar-nos, de gaudir del lleure i fins i tot d’accedir a la cultura i la informació. En tan sols una generació, qui no fa servir les noves tecnologies sembla que estigui fora del món: Facebook, Twitter, Youtube, E-bay, xat, jocs online, borsa, Android i tantes altres coses que vindran. Qui no està connectat no existeix. N’estem segurs que qui no està connectat no existeix?

Comunicació, informació i connexió són mots claus.

Estem segurs que estem tots comunicats i connectats?

Em sembla que estem tots connectats en la solitud. Ens passegem pels carrers solitaris d’internet pensant que ens estem comunicant. En realitat estem fent surfing. Com podem comprovar que les informacions que trobem a la xarxa són fiables? De què serveix tenir dos o tres mil amics de facebook, quan a la vida diària no ens calen més de cent cinquanta persones per satisfer les nostres necessitats de relació social? L’investigador, antropòleg i psicòleg del desenvolupament Robin Dunbar va estudiar la quantitat de relacions afectives estables que pot mantenir una persona al llarg de la seva vida i la mitjana va resultar de 150, el número de Dunbar. Aquest número està determinat pel volum limitat del còrtex cerebral de l’ésser humà. Dunbar li va donar el nom de social brain. Ara em demano: és possible comunicar profundament en un lloc on tothom (que serien els famosos 2.000 amics o més) pot veure el meu perfil i escriure qualsevol comentari? Què ens estem comunicant? És profund o superficial? A vegades aquesta manera de comunicar em recorda quan era petita i ens escrivíem missatges bonics als diaris de l’escola. Sembla més aviat una eina infantil, adolescent. I potser qui l’ha inventat n’ha fet un estudi psicològic molt acurat per tal que tingués èxit. Tothom vol ser reconegut i apreciat pels altres. De fet això té a veure amb el mecanisme de l’autoestima. Si necessitem poques persones properes, com és que funciona tant? Potser per aquest mecanisme segons el qual som, existim, només davant el mirall de l’altre?

Els beneficis de les xarxes ja els coneixem. Cada dia els mitjans de comunicació ens en donen una imatge ben positiva. Segurament n’hi ha, d’avantatges. Com ja he esmentat, comunicació, informació i connexió són paraules clau. Dels riscos, en canvi, no se’n parla tant. Per això val la pena d’esmentar-los i fer prevenció primària en una societat on el mal no es cura fins que no ha esclatat.

Per què les noves tecnologies poden ser tan perilloses?

Les drogues, l’alcohol i el tabac són les addiccions més conegudes. Però la nostra societat n’ha creat de noves, psicològiques i conductuals. Les dietes, les compres, la feina, el sexe, els jocs, el mòbil, l’ordinador. Però n’hi ha una de més perillosa, internet, que les engloba totes, fins i tot sense sortir de casa.

Què fa que una eina tan poderosa es pugui transformar en un veritable perill per a les persones? La resposta és simple però no òbvia, avui dia: l’usuari pot desenvolupar una identitat virtual molt diferent de la de la vida real. Com es construeix la identitat personal? A través de la relació amb l’ambient social (família, escola, ciutat, barri) i cultural (música, llibres, cinema, tv). En definitiva, també és la memòria de nosaltres, la narració interior que ens fem de nosaltres mateixos. Per tant, si un individu té minves d’autoestima, dificultat de relacionar-se a nivell social o problemes a la vida real i busca la fugida d’una situació que no li agrada, el risc d’addicció està assegurat. De fet els estímuls gratificants i superficials de la xarxa poden reforçar la identitat i crear addictes.

Això tant si parlem d’adults com de joves, nens i adolescents.

En les etapes de la vida infantil i l’adolescència el risc encara és més alt. De fet per a aquesta franja d’edat el grup és molt important. La identitat es construeix també en la identificació amb el grup. Ser fora del grup vol dir ser exclòs, i ser exclòs pot provocar la por de ser estigmatitzat. Llavors, tenir mòbil i comunicar-se a través del facebook, xats, etc., són eines de socialització que generen un sentiment de pertinença al grup. Però els riscos poden ser molt greus, si no se’n fa un ús adequat. Els pares haurien de donar bon exemple i explicar els riscos possibles. Els perills són molts: aïllament, evasió dels problemes quotidians, incapacitat de desenvolupar habilitats socials, deteriorament del temps passat amb els pares o el que s’hauria de dedicar a les activitats escolars. Per no parlar de l’accés a continguts inapropiats. De fet, no és estrany avui dia sentir parlar de xats d’anorèxics i bulímics, d’estètica, de pedofília, etc...

Ara, com es detecta el risc d’addició si les noves tecnologies semblen una necessitat tan bàsica com el pa que ens mengem? S’han fet estudis i l’Associació Americana de Psiquiatria ha elaborat els criteris IAD (internet addiction disorder). Els criteris no tenen a veure tant amb les hores passades davant les pantalles com amb els factors típics de qualsevol altra addicció. No obstant això, la quantitat de temps pot ser un indicador de risc: 30 hores a la setmana ja podrien assenyalar un problema.

Els criteris són intolerància, abstinència, ansietat, irritabilitat, pensaments obsessius, reducció d’activitats socials, professionals i de lleure, ús excessiu malgrat els problemes físics, psicològics, socials i professionals. Aquest criteris són gairebé iguals a totes les dependències. Podríem substituir les paraules internet o noves tecnologies per droga, compra compulsiva o joc. Per ajudar les persones a ser conscients que potser han entrat a la roda cal la implicació absoluta de la persona i del seu entorn. Un cop acceptat que es té un problema s’ha de demanar ajuda als professionals. Les dades a Catalunya parlen clar. El 2009 a l’Hospital de Bellvitge hi havia 1.235 usuaris en tractament. Segons les dades de l’Idescat del 2006, el 53,9% del catalans van declarar fer ús de la xarxa. Són dades molt rellevants, si tenim en compte que el 14,85% en fa un ús esporàdic, el 15,1% setmanal i el 24,1% diari.

I ara se m’acudeix una pregunta que em fa molta por...

Si aquesta generació dels anys 80/90 és anomenada Generació X (de xarxa), les futures potser duran un endoll de naixement i en comptes de llet materna es recarregaran directament a l’ordinador? Potser abans d’arribar a això hem de fer prevenció per tal de no córrer riscos més greus.. Com per exemple que creixi el percentatge d’addictes, que ara mateix és aproximadament un 6,3% de la població catalana.

Monia Presta, psicòloga clínica 17.655, terapeuta sexual i de parella i art-terapeuta

www.blocquantum.com

FORMACIÓ EN INTEGRACIÓ DEL CICLE VITAL (ICV)

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 20 Feb 2012 11:30:00 +0000

La integració del Cicle Vital és una nova técnica terapèutica desenvolupada per Peggy Pace a començaments de l’any 2002 i destinada en principi als adults que havien sofert abusos, o abandonament en la seva infància. Des de llavors s’ha comprovat que la ICV és eficaç amb una àmplia població que inclou diferents grups d’edat. Aquesta tècnica va arribar a Europa l’any 2005 i a Espanya la va introduir Yolanda Calvo Gómez, que va realizar la traducció del llibre-manual. Actualment s’utiliza per part de terapeutes de tot el món.

A qui va adreçat?

Llicenciats en Psicologia o Medicina, i Psicoterapeutes amb un màster en Psicologia clínica i de la Salut reconegut per una universitat europea o un altre país amb formació reconeguda a l’Estat espanyol. El curs aporta als terapeutes assistents les habilitats que necessiten per començar a utilizar el protocol bàsic de la ICV amb els seus clients amb trastorns d’ansietat, dificultats amb la regulació emocional, amb l’autoestima i amb la majoria d’altres problemas que normalment es donen quan hi ha hagut una història d’abús o abandonament a la infància. La ICV s’ha mostrat eficaç en el tractament de trastorns d’ansietat, TEPT, trastorns de la conducta alimentària, trastorns somàtics i dissociatius, de la inclinació (apego) Els participants tindran l’oportunitat de practicar utilitzant i experimentant la ICV sota supervisió.

PROGRAMA

• Descripció de la ICV

• Neurociència de la ICV. Breu repàs a la teoria del “Apego” (la inclinació), el desenvolupament neurobiològic i el sistema de Jo mitjançant el cicle vital: desenvolupament d’una estructura del JO sana i Psicopatologia.

•Protocol normatiu de la ICV

•Què és la Línia del Temps. Problemes per trobar records.

•Protocol de naixement.

•Mostra de DVDs de sessions al llarg del curs per observar com Peggy Pace (Psicoterapeuta certificada en EDMR, Màster en Psicologia Clínica, especialitzada en treball amb adults traumatitzats durant la infància) utilitza el protocol normatiu i el protocol de naixement.• Pràctiques : tots els participants adoptan el rol de “terapeuta”, “client” i “observador” al llarg del curs.

DESENVOLUPAMENT DE L’HORARI

DISSABTE 10 MARÇ

9.45- 10.00 Arribada i lliurament de documentació
10.00- 11.00 Introducció. Protocol estàndar d’ICV
11.00 - 11.45 DVD. Eve Protocol estàndard quan l'origen del problema és ben conegut. 20’

1.45 - 12.00 Descans

12.00 – 12.45 Explicació de la Línia del Temps Escrita. Quan i Com utilizar una Línia del Temps Escrita. Cadència i Adaptació en llegir els records o edats.

Exercici: Pràctica en parelles amb la Línia del Temps a fi de generar una expansió dels records.

12.45-13.30 DVD Tara. Protocol estàndard a fi de netejar un trauma clarament recordat.

13.30-15.30 Dinar

15.30 – 17.00 Demostració del Protocol estàndard amb un/una participant voluntària (Si desitges ser aquest participant parla amb Yolanda amb anterioritat)

17.00 – 17.15 Descans

17.15-18.00 Repàs dels apunts i notes pel Pràcticum. Preguntes.

Preparació de la 1ª. Sessió de Pràcticum

18.00-19.30 Pràcticum – 1ª Part: Els participants practiquen el Protocol estàndard de la ICV sota supervisió

DIUMENGE 11 MARÇ

09.00-09.45 DVD Joe. Ús del Pont Emocional a fi de trobar el Record Font 28’

09.45-10.45 Neurociència darrera de Lifespan Integration

10.45-11.00 Descans

11.00-11.45 Ús del Protocol del Naixement al Present de la ICV a fi d’aconseguir la regulació emocional i per construir un Jo Central sòlid. DVD Rose 27’

11.45-13.15 Pràcticum – 2ª Part: els participants practiquen el protocol estàndard de la ICV sota supervisió.

13.15-15.15 Dinar

15.15-16.00 Quan no hi ha trauma però hi ha una inclinació insegura. Curar la inclinació insegura. ICV i Inclinació.

16.00-16.45 Guió de PN. DVD Petits clips de PN amb els tres estils d’inclinació. 17’

16.45-17.00 Descans. Entrega de certificats

17.00-18.30 Pràcticum – 3º Part: els participants practiquen el protocol estàndard de la ICV sota supervisió.

Un cop hagi finalitzat el teu grup i el teu facilitador o facilitadora o Yolanda et doni permís pots marxar. Desprès de l’últim Pràcticum no ens tornem a reagrupar .

DATES I HORARI

Dissabte 10 de març de 9:45 a 13:15 i de 15:15 a 19:30 h

Diumenge 11 de març de 9:00 a 13:15 i de 15:15 a 18:30 h

Curs impartit en castellà.

DOCENT: Yolanda Calvo ycalvo@cop.esAquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la http://integracionciclovital.blogspot.com

LLOC: Fundacio Hospital, C/ Sant Pelegrí 3, Mataró. PREU: 325€

FORMA DE PAGAMENT: Ingrés al n. de conte 2100-0287-39-0200553375 (“LA CAIXA”)

INFORMACIÓ: Si voleu més informació podeu contactar per telèfon al 937419160 o per correu a fh@fundaciohospital.orgAquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

INSCRIPCIONS: Les persones interessades han d' enviar un correu amb la fitxa d'inscripció i el comprovant de la formalització de l’ingrés a fh@fundaciohospital.org

Què són les emocions?

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Thu, 16 Feb 2012 09:07:00 +0000

Totes les emocions són impulsos que ens duen a actuar. L’arrel etimològica de la paraula ‘emoció’ prové del llatí movere que significa moure’s, més el prefix ‘e’ que significa ‘cap a’, suggerint que a tota emoció hi ha implícita una tendència a l’acció.

L’emoció és una reacció circumstancial i transitòria, que desapareix quan ha fet la seva catarsi i ha complert la seva missió d’avisar sobre quelcom que està succeint o ha succeït al nostre voltant. Té una funció. És un missatge que ens informa d’allò que sentim en una determinada situació, que desenvolupa l’ésser humà i que se suscita en situacions intra i interpersonals. Ningú pot guardar les seves emocions a un calaix quan es relaciona amb els altres o amb sí mateix!

Davant la presència d’un estímul, un fet o una idea es desencadena en el nostre sistema psicofísic una energia realment intensa que podem percebre o no però que té la missió d’alertar el nostre sistema per a que actuï en conseqüència.

L’emoció és un avís intel·ligent ja que ajuda a comprendre i avaluar l’episodi que vivim d’una manera ràpida i efectiva. Té una major rapidesa funcional que el processament de dades a nivell racional. Per exemple: si toquem quelcom que està molt calent, s’envia una senyal d’alerta des de el dit fins el nostre cervell, actuant el sistema límbil cerebral (emocions) abans de que la informació arribi al córtex prefrontal (raonament).

Les emocions són relacionals, o sigui, que per a la seva resolució òptima hem de comptar amb els altres.

Segons l'Anàlisi Transaccional i altes teories humanistes, existeixen quatre emocions autèntiques: rabia, tristesa,por i alegria. A continuació s'explica per a cada emoció la situació des de la qual es desencadena i la resposta social necessària:

Por: sorgeix davant el perill. La reacció requerida és demanar ajuda, protecció.
Ràbia: sorgeix davant la injustícia. La reacció requerida és posar límits, dir-ho i demanar un canvi.
Tristesa: sorgeix davant una pèrdua, ajuda a poder elaborar-la. La reacció necessària és demanar consol.
Alegria: desde riure, fins el plaer. Permet el manteniment de la motivació per a seguir fent quelcom. La reacció social és compartir-la.

Hi ha diferència entre el que és un sentiment i una emoció: l'emoció és una experiència de gran intensitat, temporal, fundamentalment fisiològica. El sentiment és com una emoció que ha passat pel filtre cultural i/o dels pensaments en major o menor grau. A vegades també pot ser el resultat de mescles de les anteriors (gelos vist com a por i tristesa, que seria por a perdre). Són emocions més elaborades i no tan instantànies. Altres exemples de sentiments són la culpa o el ressentiment.

En el moment de l'aprenentatge emocional, durant la infantesa, aprenem a inhibir l'expressió d'algunes emocions, donat que veiem com a casa es reprimeixen o es sancionen. Llavors el que fem és substituir-les per l'expressió d'emocions falses (com diu l'Anàlisi transaccional) en el sentit de que no es corresponen amb la situació però sí són permeses per l'entorn.

Aquest és el cas de contextes on està permès sentir ràbia però no tristesa (tòpic de 'els homes no ploren') o al revés en el cas de les dones (on culturalment han après a mostrar més la tristesa que la ràbia. És el cas de persones que ploren i sembla que estan tristes quan en el fons senten impotència, o sigui, ràbia continguda).

Us animo a buscar la verdadera emoció que sentiu en tot moment, ja que és la base per un adequat funcionament vital. Com et sents ara?

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga Col. Núm. 15811

mtarrida@copc.es

LA REALITAT DELS NEOSEXISMES A L'AULA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Wed, 15 Feb 2012 10:12:00 +0000

El passat divendres 25 de novembre del 2011 Quantum va participar en les jornades organitzades pel Programa Municipal per la Dona de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat amb la ponència La realitat dels neosexismes a l’aula realitzada pels psicòlegs Aroa Talavera i Daniel Borrell del programa de prevenció de violencia de gènere Bons Tractes que s’ha dut a terme amb l’alumnat de secundària des del curs 2007-08 en el mateix municipi .

Definició de Neosexismes: Conflicte entre els valors igualitaris juntament amb els sentiments negatius residuals envers les dones (Tougal et al. 1995, p.843).

Glick i Fiske (1996-1999): Existeixen 2 tipus d’actituds sexistes:

- Sexisme hostil: Situació d’inferioritat respecte als homes, veient-los com a poderosos i responsables de la relegació de la dona a un status inferior.

- Sexisme benevolent: To afectiu positiu, que idealitza els rols tradicionals de les dones. Potencia la debilitat i necessitat de protección de les dones. Ofereix recompenses de protecció e idealització a les que accepten els rols tradicionals i satisfan als homes.

Tan el sexisme hostil com el benevolent giren al voltant de:

- El poder social.

- La identitat de gènere.

- La sexualitat.

El sexisme hostil, s’aplica com un càstig a les dones no tradicionals, per que aquestes canvien els rols de gènere tradicionals i les relacions de poder home-dona. El sexisme benvolent, es una recompensa a les dones que compleixen els rols tradicionals per que aquestes accepten la supremacía masculina. Ambdos actúen com un sistema articulat de recompenses i càstigs amb la finalitat de que les dones sàpiguen quina es la seva posición a la societat.

Després d’haver fet entrevistes amb professorat i alumnat de centres d’educació secundària i l’experiència de quatre anys realitzant tallers de prevenció de violencia de gènere, vam arribar a la següents conclusions:

· Aquest projecte ha permès incrementar la presència del PMD entre el professorat com a referent municipal en el treball de la prevenció de la violència contra les dones.

· Importància de la prevenció inespecífica perquè les accions més demandades han estat les més generals o més inespecífiques com, per exemple, autoestima i educació emocional, mentre que les accions ofertades que abordaven directament el fenomen de la violència han estat menys demandades.

· La visió del professorat coincideix amb la idea que, malgrat les persones joves no expressen obertament les seves creences sexistes, hi ha un cert grau de ressentiment cap a la pressió que les dones tenen un determinat tipus de comportament quan no s’adapta als estereotips de gènere femení.

· La violència contra les dones és responsabilitat de tothom, tothom hi estem implicats; per tant, també és hora d’ampliar l’anàlisi i interrogar-nos per les carències dels homes.

· Observem que, des de les tres òptiques analitzades, hi ha una clara divisió entre les dones bones i dolentes, aspectes relacionats amb el sexisme ambivalent on hi ha un tractament hostil cap a aquesta primera classificació.

· Considerem que els comportaments sexistes estan present en la realitat de les persones joves de manera explícita, doncs no s’observen de forma tan subtil com en la població adulta.

Aroa Talavera i Daniel Borrell

Psicòlegs i dinamitzadors del programa "Bons Tractes"

SUÏCIDI I CRISI ECONÒMICA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Tue, 07 Feb 2012 00:11:00 +0000

Los suicidios en Grecia casi se duplican desde que comenzó la crisis» aquest era el titular d'un article del diari La Vanguardia del mes de setembre de 2011, i seguia amb el resum de la notícia «En el país heleno la tasa de paro supera el 16 por ciento y cada vez hay más delincuencia, indigencia, emigración y bancarrotas personales». L'article incorporava la fotografia d'un home cremant-se enfront de la seva sucursal bancària que li havia negat la possibilitat de renegociar el seu deute.

Grècia ha vist incrementada en un 40% la taxa de suïcidi comparat amb l'any anterior en el mateix periode. S'informa a més d'un increment significatiu d'afeccions psicològiques com trastorns depressius, ansietat, abús de substàncies, entre d'altres. Però a què és degut aquest increment de patiment psicològic personal i social? Grècia està sotmesa a un reajustament econòmic dramàtic, el percentatge de persones sense feina s'ha incrementat del 7% al 18%, les retallades salarials han estat del 30% i la bancarrota de petites i mitjanes empreses han desestabilitzat el fràgil equilibri social i psicològic d'una part important de la població.

El suïcidi és un fenomen complexe que no es pot explicar únicament per la presència d'una malaltia mental, és evident que una afectació de l'estat ànim és un factor de risc però no podem oblidar el context social, cultural i econòmic en el que viu la persona. La situació actual de reajustaments econòmics dràstics, d'acomiadaments massius, de reduccions salarials, esdevenen factors determinants de patiment psicològic. L'empobriment de les famílies; aturats de mitjana edat que veuen com les oportunitats de trobar feina s'escolen com sorra entre els dits; desnonaments que empenyen a persones al carrer o a malviure amuntegats en pisos pastera; l'angoixa dels que encara tenen feina, sotmesos a la incertesa de si la seva empresa acabarà tancant, o si el seu negoci guanyarà el pols a l'amenaça invisible dels mercats, i el viure situacions conflictives en l'organització laboral, o la sobresaturació de feina per l'increment de volum de treball a causa de l'acomiadament de companys... les reduccions de salaris i de drets del treballador, a més de les retallades econòmiques en recursos destinats a àmbits tan delicats i importants per la cohesió de la societat com l'educatiu, el sanitari i el de protecció social als sectors més desfavorits (jubilats, malalts mentals...) tot plegat crea un ambient de tensió, por, frustració... de vides trencades...de futur incert que emmalalteix a la persona.

La pobresa relativa, la pèrdua d'autoestima, l'aïllament, l'angoixa, la tristesa, l'abús d'alcohol, entre d'altres, són conseqüències de la desocupació. L'atur i, especialment, quan aquest s'allarga en més d'un any, incrementa la mortalitat causada per malalties físiques com les cardiovasculars o per suïcidi. La desesperança en aquestes tragèdies personals ofega els cors de moltes persones i els sumeix en un abisme del que pensen que no podran sortir. I no podem pensar que solament és una qüestió d'actitud personal, quan a la persona se l'ha expulsat del seu cercle laboral i social, restant aïllada, trencant els seus llaços socials, indefensa, mentre es redueix dia a dia la protecció social, malgrat haver contribuït amb la seva força de treball, els seus impostos. Llavors apareix el buit, el buit existencial, un i ara què?, si aquesta pregunta no obté una resposta positiva les conseqüències poden ser terribles, com l'home de l'imatge que crema la seva desesperació davant del representant del capital, una sucursal bancària...

La situació a Grècia pot semblar tant lluny de la nostra realitat, com la de Letònia o Irlanda, tres països que han vist incrementat de forma severa la taxa de suïcidis entre la seva població; tres països als que se'ls hi han aplicat polítiques molt severes d'austeritat en la despesa pública... però solament és una il·lusió, a Catalunya, en unes jornades que es van portar a terme pel Sagrat Cor, Serveis de Salut Mental de Martorell a l'any 2010 ja s'informava de l'increment de consultes per problemes de salut mental en un 7% respecte l'any 2009. Donada la situació de supressió progressiva d'inversions en salut, les consultes dels especialistes es trobaven desbordades de tal manera que les visites es reduïen en temps d'atenció al pacient i a estendre una recepta amb fàrmacs, quan com explicava el Dr. Boatas, amb una mica de temps d'escolta al pacient per proporcionar-li recolzament o recursos, la seva dolència estaria ben tractada ja que acostumaven a presentar trastorns adaptatius, no obstant això, la pressió assistencial obligava a donar fàrmacs, el que irònicament incrementarà les despeses farmacèutiques del país, unes despeses que es retallen per una altra banda, la assistencial i de protecció social. Al setembre del 2010 es va conèixer que, a l'Estat Espanyol, per primera vegada, el número de suïcidis va superar les morts per accidents de cotxe. Nou persones es suïciden al dia. Una xifra per pensar-hi.

Recuperant a Durkheim, sociòleg francès en el seu llibre Le Suicide (1897) destacava la conducta suïcida com a fet social i així descrivia un tipus de suïcidi, l'anòmic que reflectia la correlació estadística entre la freqüència de suïcidis i les fases del cicle econòmic. Segons l'autor, el suïcidi anòmic és característic de les societats modernes en les que «l'existència social ja no està regulada per la costum; els individus competeixen els uns amb els altres i per tant viuen constantment amenaçats pel patiment que s'origina en la desproporció de les seves aspiracions i satisfaccions». Aquesta desproporció provoca un estat d'irritació, de frustració i disgust que porta a la persona o a algunes persones a considerar el suïcidi com la única solució al seu problema.

Seguint l'antropòleg Gerard Horta «No hi pot haver pau en els cossos si no n'hi ha en el cos social de què formen part». Llavors com aconseguir aquesta pau? No és el moment de que sigui una solució individual, si no ha de ser una solució que provingui de tota la societat, de la comunitat, de la col·lectivitat. Una crida a prendre consciència del desbaratament del sistema públic sanitari i les conseqüències en la salut dels ciutadans; a les cada vegada majors diferències socials i econòmiques entre els uns i els altres. Una crida per que no hi hagin més sacrificats en honor dels mercats, de l'economia.

Roser Rodríguez Castro

Psicòloga Clínica i Antropòloga Social

Núm. Col. 7688

Taller MILLORA LA TEVA AUTOESTIMA

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 06 Feb 2012 09:24:00 +0000

El passat dissabte 4 de febrer vam realitzar el taller Millora la teva autoestima a Quantum aprofundint en el concepte de les carícies de l'Anàlisi Transaccional i altres conceptes que ens van permetre valorar la necessitat d'acceptar el que som, el que són els demés i el que és la vida. Aquí penjem algunes de les imatges que formen part d'aquest recorregut personal per part de les persones que hi vau assistir on vam utilitzar exercicis de visualització, artteràpia i exercicis vivencials per acompanyar la cognició de l'emoció.

En aquests moments, estem preparant una acció formativa de Teatreteràpia que realitzarà la psicòloga i actriu Monia Presta els divendres a Quantum de 18 a 20h a partir del mes de març. Us informarem ben aviat d'aquest curs de desenvolupament personal a través del teatre.

Bon inici de setmana!

ECONOMIA DE CARÍCIES

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Mon, 30 Jan 2012 08:30:00 +0000

En Joan creu que no cal que li digui a la seva parella que T'ESTIMO perquè ja ho sap. La Maria li ha agradat molt com la seva professora d'història ha explicat el mòdul sobre la Primera Guerra Mundial; però, no li vol dir perquè no cregui que li fa la pilota per pujar-li la nota. La Jenny li ha dit a la seva millor amiga que és molt generosa i li ha contestat que s'ha de graduar la vista perquè no hi veu massa bé. El Víctor ha acabat la presentació del seu projecte i, com que ningú li ha donat la seva opinió, no la vol demanar perquè considera que hauria de sortir d'ells. Malgrat aquestes situacions són inventades, estan basades en situacions que passen cada dia.

Aquest tipus de situacions posen de manifest l'escassetat de carícies que les persones donen i reben en les seves relacions interpersonals. Per què es dóna aquesta situació? Segons Claude Steiner (1971), existeixen una sèrie de normes irracionals i prejudicis que impedeixen un lliure intercanvi d'estímuls socials constructius que obliga a les persones a buscar-les de manera forçada, artificial i complicada. Malgrat això, aquestes normes són acceptades per la majoria de les cultures, grups i organitzacions provocant danys que van des de la simple insatisfacció fins a infelicitat, depressions, addicions, alcoholisme, obesitat, trastorns psicosomàtics, etc. Aquesta sèrie de normes s'agrupen amb el nom de lleis d’economia de carícies.

Per què existeix aquesta economia de carícies? Steiner creu que els pares utilitzen aquestes lleis com una forma de mantenir controlats als seus fills/es. A l’ensenyar que el subministrament de carícies és baix, els pares guanyen la posició de monopoli. Sabent que les carícies són essencials, el nen aprèn aviat a aconseguir-les actuant de la manera que la mare o el pare ho demani.

La normativa de l'economia de carícies és la següent:
1) No donar carícies quan tens per donar
2) No demanar-les quan les necessites
3) No acceptar-les encara que les necessitis
4) No rebutjar-les quan no les vulguis
5) No donar-se autocarícies

Què podem fer davant aquesta economia de carícies? Hem de tenir present que podem donar una carícia sempre que vulguem. No importa quantes siguin ja que no s’acaben mai. Quan vulguem una carícia, podem demanar-la lliurement i podem agafar-la quan ens la ofereixen. Si no ens agrada la carícia que ens han ofert, podem rebutjar-la obertament. I podem gaudir de la possibilitat de donar-nos carícies a nosaltres mateixos.

Aquest és un dels conceptes que treballarem aquest dissabte 4 de febrer a Quantum en el taller Millora la teva autoestima per entendre com cada persona gestiona i administra el trànsit de carícies amb si mateix/a i amb els demés. Queden molt poques places diponibles per tancar el grup. No t'ho perdis!

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

CURS SOBRE EMOTIONAL FREEDOM TECHNIQUE: Allibera el teu malestar emocional

noreply@blogger.com (QUANTUM) — Sun, 29 Jan 2012 19:40:00 +0000

Aquest dissabte i diumenge ha tingut lloc a l'espai de Quantum el curs sobre EFT a càrrec de la psicòloga i docent Lola Guerra.

Les assistents han pogut comprovar amb pràctiques específiques l'eficàcia d'aquest procediment, que integra elements energètics, cognitius i emocionals.