SALVEM LES VACANCES! APRENDRE A NO FER RES

S’apropen les vacances tan desitjades i alhora perilloses. En aquests dies els mitjans de comunicació ens están inundant amb la prova del bikini, les dietes i les metes de viatge. Com podem gaudir-ne d’una manera plena? Quines són les claus per passar-les bé sense estressar-nos? Per començar hem de recuperar el sentit de la paraula vacances, el plaer del vacuum, o sigui el dolce far niente. Vivim en una societat  multitasking, on vigeix l’imperatiu de ser productius i multiactius. Estem bombardejats per milers d’informacions, estimulats  continuament a omplir el temps i incapaços de parar atenció en res. La nostra societat no està acostumada a parar-se, ni tan sols per pocs minuts.

Alguns estudis d’investigadors del Massachussets Institute of Technology de Boston han demostrat que el cervell humà en les pauses, en el otium fixa la experiència viscuda reorganitzant les informacions adquirides. És a dir que augmenta la activitat mnemònica i la elaboració de la experiència. En canvi quan estem fent més accions a la vegada baixa la memòria, la capacitat d’atenció i els temps de reacció. El problema que això comporta és que no estem en el aquí i ara del present, sinó que estem pensant en el que hem de fer o farem encara que estem parlant amb un interlocutor. El multitasking crea estrès i alhora és un cercle del qual n’és difícil sortir.   

Per si no hi hagués prou en la temporada primaveral ens marejen amb programes i publicitat sobre la programació del nostre viatge redemptor. D’aquesta manera es crea una paradoxa: les vacances que haurien de reduir el nivell d’estrès, regenerar i ajudar-nos a experimentar una situació de benestar, podrían revelar-se un autèntic boomerang.

Per gaudir de les vacances el primer pas és  guardar la feina en un calaix. Com?

Fer una llista de la feina que no s’ha pogut delegar o acabar apuntant un ordre de prioritat ajudarà a plantejar-se a la tornada quines són les qüestions realment importants de reprendre.

Aixó ajudará tancar el calaix  el psico-físic.

A més cal dir que és important no idealitzar-les de manera excessiva.  Si no podria passar allò de:” Ho has desitjat tant, i això és tot?”Una autèntica decepció: la mirada severa que acompanya el “Aixó és tot?” pot esborrar qualsevol rastre  de bellesa.

El risc és que esdevinguin com un amant desitjat, del qual un s’espera que posi en el seu lloc allò que no funciona a la vida afectiva d’una persona. Les vacances no poden recompensar-nos de totes les fatigues, l’ estrès i les ferides psicològiques d’un any de feina. No hem de pensar que poques setmanes siguin una mena d’ indemnització.

El verdader benefici que podem obtenir és gaudir-les  per descansar i recarregar-nos. S’ha de canviar el punt de vista sobre les vacances: de moment màgic, que cancel.la tot el que no ha funcionat fins llavors, a una regeneració i troballa de noves forces, cosa que ens ajudarà  a planificar-les de manera més convenient per nosaltres.

És important també recordar-nos de no sobrevalorar la nostra força. Més lluny anem, més augmenta el cansament, exposant el cos i la ment al estrès del canvi que tota la literatura sobre las vacances sol ocultar. L’atordiment que es produeix pel canvi del fus horari és només el  símptoma més evident de com el cos s’esgota. El cansament físic i psíquic és un dels factors claus que pot desencadenar la depressió vacacional, amb ansietat de tornada a la vida habitual.

Quan escollim les vacances pensem en que ens pot proporcionar el màxim plaer.

En fi, la última característica per aprofitar de les vacances és trobar l’espai pel descans deixant-nos guiar per les necessitats del cos. Les vacances han de ser  otium, absència de fatiga, d’aclaparament, de preocupacions, que en canvi  son el centre de la feina, el negotium de la vida quotidiana. És per aquesta raó que les vacances  superorganitzades, on es fan moltes activitats , no s’està mai quiet, mirant les musaranyes, són més aviat arriscades. Les veritables vacances pel nostre cos-ment són mandrejar sense pensar en res. L'otium dels nostres avantpassats romans, una frenada de la  productivitat que ens fa molta falta.

Quan trenquem  els esquemes mentals d’espai i temps, les persones 2.0 es poden sentir incomodes, peró el cervell s’adapta rapidament. Aquesta adaptació és positiva, és com fer gimnàs de capacitat adaptativa. Acostumar el cervell perqué funcioni amb més d’un programa, ràpid o lent dona més capacitat a actuar en situacions de la vida diferents i gaudir del aquí i ara.

Com començar? A partir d’ara amb un exercici presumptament banal: per exemple menjar lentament saborejant les cireres, fruita de temporada. No és fàcil reacostumar-se a saborejar la vida,segons rere segons...n’hi ha prou de recordar quan érem nens: abans de la pubertat, està demostrat, els nens no coneixen el multitasking.  

Monia Presta

Psicóloga clínica i

directora del Postgrau en Teatreteràpia en la UDG.

coll. núm 17665