ACONSEGUIR EL CANVI PERSONAL

Quan i per què és necessari un canvi?

'Canvi' és el concepte que denota la transició que succeeix quan es transita d'un estat a un altre. L'evolució humana, i l'animal en general, està basada en processos adaptatius que s'ajusten a les necessitats de l'entorn. Donat que l'entorn és alhora canviant, l'adaptació de l'espècie està constantment en desenvolupament i canvia al llarg de les generacions; tot allò que deixa de ser adaptatiu i funcional a l'entorn desapareix o es transforma.

D'una manera molt similar, existeix un procés de canvi dins del cicle vital humà. Poden succeir aconteixements externs que inevitablement canvien la nostra ruta de vida o canvis procedents del nostre interior que ens fan evolucionar i canviar la nostra manera de veure les coses.

A vegades, hi ha circumstàncies que ens dificulten el canvi: Seguir fent allò que sempre hem fet, encara que ens funcioni malament. Enmagatzemem a la nostra memòria algunes situacions que hem viscut amb les respostes que van realitzar (siguin adequades o inadequades). El nostre cervell, així, funciona programat. Reprogramar aquestes situacions requereix un esforç per part nostra, on haurem de crear nous hàbits per programar noves memòries més funcionals. Por al canvi. El canvi implica el pas d'un estat conegut a un altre de desconegut, obre la incertesa a comportar-se d'una manera desconeguda. No aprendre dels errors. Molts cops tendim a culpabilitzar-nos quan ens equivoquem. D'aquesta manera, ens inunden missatges negatius que ens impedeixen aprendre dels errors. L'error és propi de l'aprenentatge i pot ser una gran font de coneixement, però hem d'aprendre a equivocar-nos! Creences i valors irracionals, inflexibles. Implica no prendre noves informacions que poden ser vàlides per nosaltres, seguint creences rígides i irracionals que no s'adecuen bé a la nostra vida. Moltes d'aquestes són decisions programades quan erem petits i no s'ajusten a les necessitats que tenim d'adults. Beneficis secundaris. No canviar i quedar-se com uno està, per un costat, ens manté en el patiment, però per l'altre ens aporta algun tipus de benefici. Aquest és secundari i no tan important però és el que coneixem, amb el que ens sentim segurs i del qual a vegades no volem prescindir. Distinció entre queixa i problema. Molts cops, un necessita queixar-se, però no té predisposició per canviar; a vegades, els altres intentaran donar-nos solucions però si un no vol canviar, cap d'aquestes serà acceptada ja que en el fons, només es vol queixar. Posar el control fora d'un mateix. Fenomen associat al que es diu en psicologia la 'indefensió apresa'. Es tracta de no defensar-se sistemàticament donat que es pensa que un no pot intervenir en allò que li passa. Si un creu que no té cap control, no farà res per canviar-ho. Guión de vida après. Des de que naixem anem conformant la nostra vida com si fos una pel·lícula, de mode que cada dia que passa hem de seguir les pautes que hem delimitat en el nostre 'guió de vida'. A vegades, aquest guió ens ve donat per missatges que hem escoltat com 'ets dolent', 'tu sempre has estat una bona nena', programant-nos el que som i serem en un futur negant així qualsevol tipus de canvi. Jo soc així, no puc canviar. Si un defineix el seu ésser d'una determinada manera, sense canviar d'actitut seguirà evidentment sense fer canvis, per molt que ho necessiti. El 'ser' és diferent del 'fer', si comencem a fer coses diferents, el nostre ésser per tant es definirà d'una altra manera. Tot depen de com volguem ser.

La veritable llibertat personal està en que poguem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, sent congruents amb els nostres valors, raonaments i emocions. La única fòrmula magistral està dins de nosaltres mateixos, i hem d'aprendre a escoltar-nos per a poder descobrir-la. Aquest procés implica un acte de sinceritat personal que ens permet conèixe'ns millor.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga Col. Núm. 15811

mtarrida@copc.es