18.12.11

FELIÇ QUANTUM 2012

Tot l'equip de Quantum us volem fer arribar la nostra felicitació pel 2012 plena de color taronja i de l'arbre dels desitjos que està a la nostra sala d'espera!






13.12.11

Taller ALLIBERA EL TEU MALESTAR EMOCIONAL


Taller de desenvolupament personal i professional
ALLIBERA EL TEU MALESTAR EMOCIONAL

T´agradaria alliberar-te d´emocions bloquejades? Tens creences que et limiten i voldries canviar-les? En aquest taller us proposem aconseguir aquests objectius a través d´una tècnica de la Psicologia Energètica.

EFT Emotional Freedom Technique és un mètode per eliminar el malestar emocional. És una forma d´acupuntura emocional que es basa en estimular una sèrie de puntsd´acupuntura sense agulles donant copets amb la punta dels dits (fer tapping). Al fer "tapping" sobre aquests punts d´acupuntura el que fem és alliberar el bloqueig emocional que permet una millora o recuperació de lasalut. EFT ens ajuda a canviar i superar emocions negatives, creences que ens limiten i el malestar físic que ens impedeix de viure de forma lliure i saludable. En aquest taller explicarem la tècnica del EFT, com estimular elspunts d´acupuntura per aconseguir millorar l´estat emocional. Aprendràs i practicaràs amb aquesta tècnica que podràs autoaplicar-te o aplicar-la a altres persones.

1. Definició de EFT

Tècniques d'Alliberament Emocional o en anglès Emotional Freedom Techniques (EFT), forma part del grup de les Teràpies d'Energia que integren conceptes i procediments de l'acupuntura, la psicologia i la kinesología aplicada, i treballen directament amb el cos, d'aquesta forma pot accedir-se als sistemes d'autorregulació corporals sense passar pel pensament racional. És una forma d'acupuntura emocional i es basa en els mateixos principis que aquesta mil•lenària disciplina. El mètode consisteix a estimular una sèrie de punts d'acupuntura donant copets amb la gemma dels dits (fer “tapping”) mentre ens mantenim emocionalment enfocats en l'assumpte concret que volem tractar. En fer “tapping” sobre els punts d'acupuntura mentre estem experimentant un malestar emocional el que estem fent és equilibrar aquest bloqueig energètic per a aquest malestar emocional en concret. El resultat és el reestableciment de l'equilibri energètic del propi cos, que permetrà una millora o recuperació de la salut en molts casos.
EFT està orientat per a la salut ment-cervell-cos i el desenvolupament personal, que ens ajudarà a canviar i superar les emocions negatives, les creences que ens limiten i el malestar físic que ens impedeixen viure d'una forma saludable.

2. Per a què s'utilitza EFT?


EFT es pot aplicar a qualsevol emoció dolorosa o malestar emocional i físic. A manera d'exemple exposem algunes emocions i estats que poden ser tractats amb EFT:
• Mal de cap
• Component psicosomàtic de les malalties
• Millora del rendiment professional
• Millora de la sensació de control de la nostra vida
• Estrès
• Culpa
• Rencor
• Pors
• Inseguretat
• Autoestima baixa
• Millora del benestar vital en general

3. Nivells d'intervenció d’ EFT

Nivell físic
EFT contribueix a la millora de la salut, tractant símptomes i dolors físics. Els dolors físics amb un important component emocional, que alguns criden psicosomàtics, responen molt bé al tractament amb aquesta tècnica. A causa de la connexió cos- ment, ment-cos, resulta eficaç per tractar nombroses dolències i malalties físiques, especialment, aquelles que tenen com a causa principal problemes emocionals no resolts.


Nivell energètic
EFT ens ajuda a regular la nostra energia, augmentant-la o disminuint-la segons el cas. Eliminar els bloquejos en els meridians energètics i allibera l'energia emocional de les experiències del passat que s'han quedat “bloquejades”.

Nivell emocional
EFT ens permet alliberar el dolor emocional i d'aquesta forma ens ajuda a equilibrar el nostre estat interior, regulant l'excés o defecte d'emoció. És aplicable a qualsevol emoció perturbadora o dolorosa que afecti el nostre equilibri.

Nivell mental
Tots tenim unes creences sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món en general que van formant el nostre guió de vida. Anem vivint segons aquestes creences que es van instaurar en nosaltres en edats primerenques. Les creences limitadores són aquelles que ens priven d'aconseguir els nostres objectius i que ens mantenen bloquejats sense deixar-nos avançar. EFT treballa sobre aquestes creences limitadores permetent que noves creences motivadores s'estableixin i comencem a actuar a partir d'elles. En aquest sentit, EFT és una eina de canvi.

Nivell conductual
EFT treballa sobre conductes inadequades o poc útils que desitgem canviar.


4. Beneficis d’EFT

• Redueix l'estrès creant estats de relaxació que proporcionen beneficis a curt, mitjà i llarg termini sobre la salut.
• Augmenta la capacitat per fer front a reptes de la vida, amb serenitat i claredat.
• Millora les funcions cognitives i augmenta la capacitat d'aprenentatge, contribuint a una major creativitat, intuïció, atenció, concentració i memòria.
• Allibera problemes emocionals no resolts en els nivells més profunds, incloent ansietat, depressió, culpa, ira, ressentiment, por i molts altres sentiments disfuncionals.
• En tenir els beneficis de l'acupuntura, encara que no utilitzem agulles, s'influeix en l'alliberament en el nostre cos, de tota una varietat de substàncies químiques beneficioses, tals com certs neurotransmisors i hormones com les endorfines que augmenten el benestar.


DATES:
Dissabte 28 de gener de 10 a 14 i de 16 a 20h
Diumenge 29 de gener de 10 a 14 h

DOCENT: Lola Guerra, psicòloga

LLOC: Quantum C/ Casp, 69, 1r 1a 08010 Barcelona

PREU: 120€
10% descompte persones titulars del Carnet Jove i persones en situació d’atur.

Data límit d’inscripcions i pagament: 23 de gener del 2012







Per a més informació i inscripcions

Contacte: Soledad Calle
93.414.38.95 o quantumdf@gmail.com
http://www.blocquantum.com/

12.12.11

SENSE TEMPS

Sempre vaig creure saber què volia, cap a on em dirigia, què era l'important en la meva vida, fins que et canvien les regles del joc. Solament llavors t'adones del petits que som i dels paranys que ens tendim i tendim als altres, això sí, pel seu propi bé. La meva vida no era el somni americà, però s'apropava. Tenia família, dos nens, un home al meu costat, un pis en propietat i un treball al que li dedicava caps de setmana i festes de guardar. El lloc que havia anat aconseguint ocupar en l'empresa era el resultat del meu esforç i tenacitat, bé, no solament meu, també de la meva família a la qual sacrificava amb horaris inhumans i als que relegava a compartir retalls del meu escàs temps. Però de tot això em vaig adonar més tard.


Sempre havia tingut la sensació de que el temps se m'escapava, que no tenia temps per fer tot allò que volia, i llavors em trobava en ocasions invocant a algun ésser superior a veure si aconseguia augmentar el nombre d'hores de les quals disposava. Així i tot, vaig seguir durant molts anys per aquest camí. Em vaig perdre la infància dels meus fills, als que dedicava petits moments d'escolta distreta; la seva adolescència la vaig sofrir, com la majoria de pares, i la va sofrir el meu company doblement, suportant la metamorfosi d'ells i el meu empipament perenne. Però d'això tampoc em vaig adonar.

Seguia ascendint en l'empresa, tant que amb el pas dels anys vaig aconseguir convertir-me en sòcia del negoci, tot un èxit. Ho vàrem celebrar com festa major. Estava orgullosa de fins a on havia arribat, treballant dur per aconseguir un espai prou folgat perquè hi cabés el meu ego. En la meva carrera cap a la meta que m'havia proposat havia deixat enrere amics i amigues, gent que en el seu moment van ocupar i van compartir el temps al meu costat, persones que no em van seguir perquè no van entendre la meva cerca incessant de l'èxit, de la recompensa –els deia–, al meu gran esforç i sacrifici. Ara ho havia aconseguit, tenia el meu propi negoci. Una casa més gran, un cotxe més gran, uns fills als quals no coneixia i un home amb qui solament compartia un espai més ampli. I d'això tampoc em vaig adonar.

No obstant, la vida t'ensenya si vols aprendre i ets a temps, i pot arribar a ser una mestra dura i cruel. Així que un dia, amb cinquanta-tres anys, em vaig trobar prostrada en un llit esperant que m'arribés l'hora. Van dir que havia sofert un ictus del que no em podria recuperar ... D'això sí em vaig adonar. I també em vaig adonar que si haguessin de dir unes paraules sobre mi en el dia del meu funeral els que em volien o em coneixien, no m'agradaria estar-hi per sentir-les. Segurament dirien, tots sense excepció que era una treballadora esforçada i incansable, responsable amb els seus deures i obligacions, un puntal de l'empresa. Això aparentment no és negatiu, pensaran, el patètic és que ho dirien els meus fills, el meu company, els meus pocs amics. Sí, també dirien que sóc bona persona, que els he donat als meus fills els millors col·legis i que hem viatjat molt, però és això el que m'agradaria sentir-los dir sobre mi?

En la nostra cega carrera anem devorant el temps i amb ell els nostres dies, la nostra vida i la dels que amb nosaltres caminen. No ens parem a reflexionar perquè no tenim temps, i si ens parem a pensar, en moltes ocasions ens adonem que estem fent i responent a les demandes i necessitats dels altres, o de la societat o del sistema en el que vivim, convertint-nos en serfs voluntaris de tot això.


Així que, no sé si serà una solució, però els recomano que facin el següent exercici, vagi a un lloc tranquil, que li agradi, sol o sola, respiri profundament, tanqui els ulls i visualitzi el dia del seu enterrament que, posem, serà imminent, pensi en el que dirien de vostè, la seva família més propera, els seus amics i els seus companys de treball. Pensi en el que li agradaria que diguessin de vostè, com li agradaria ser recordat o recordada. Després, pregunti's: qui és; què fa en la seva vida; quines coses considera que són realment importants per a vostè; com li agradaria viure; com li agradaria ser… potser, li ajudarà a escriure el seu guió de vida i a donar-li sentit, i a esbrinar què és allò realment important: el treball, els diners, la família, els seus fills, vostè mateix…Vostè tria... Això que els dic no és meu, alguna cosa similar demanava Covey en un llibre sobre com fer ús del nostre temps, llàstima que jo no ho portés a la pràctica.

I pregunti's finalment, i això sí que és meu, a qui pertany el seu temps?







Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica i Antropòloga Social
Núm. Col. 7688

11.12.11

QUANTUM

Qui forma part de l'equip de Quantum? Qui confia en nosaltres? Quines són les intervencions que hem fet en diferents mitjans de comunicació? Aquestes i altres preguntes són contestades en aquet video sobre la història de Quantum que ens ha fet la Susana Guerra especialment per nosaltres.




6.12.11

FER POSSIBLE EL TREBALL EN EQUIP

Què és necessari per a que el treball en equip sigui possible? Quins elements afavoreixen un equip d’alt rendiment? Què facilita que una feina sigui produïda amb bons resultats? Una resposta plausible és que els seus integrants estiguin formats per a la tasca encomanada; aquesta és una condició necessària però no suficient. Sovint podem observar grups de persones, altament qualificades tècnicament, que no creen sinergies entre elles i que quan comparteixen temps,com ara les reunions d’equip, aquestes es converteixen en espais plens de tensió. Un altre ingredient que podem citar es definir un objectius compartits, que cohesionen el grup entorn a una finalitat. És el que anomenem la missió, o allò que dota de sentit i propòsit la feina quotidiana. Pot succeir que els objectius no estiguin clarament definits i que les persones de l’equip funcionin amb supòsits o objectius implícits, que generen confusió entre el grup.

Cal doncs, un treball d’explicitar el propòsit de l’equip de treball i alinear-se conjuntament amb aquesta finalitat. Però moltes vegades el que podem observar que dificulta el treball conjunt és el com ho fem, la manera d’organitzar, distribuir i avaluar el treball. Aquí és quan el coneixement, i l’aprenentatge tradicional es queden curts. Per treballar en equip hem d’aprendre a SER, ja no és una qüestió de tenir (tenir feina, tenir coneixements, tenir beneficis...), és una qüestió de desenvolupar qui som.

Seguint a Stephen Covey, una primera habilitat a desenvolupar es la proactivitat. Segons aquest autor és l’habilitat que farà possible el desenvolupament de la resta de competències. Podem descriure la proactivitat com l’elecció del nostre comportament més enllà de la situació. És un exercici de llibertat en el que no reaccionem als esdeveniments de forma automàtica, sinó en el què triem la nostra resposta des del nostre interior. No es tracta únicament de prendre l’iniciativa, sinó que como a éssers humans som responsables de la nostra vida. En les persones proactives la seva conducta és una elecció conscient, basada en els valors i no és producte de les circumstàncies ni està basada en el sentiment. La força que impulsa a les persones proactives són els valors i si el seu valor es fer un treball de bona qualitat no dependrà de la conducta dels altres, de les condicions, o de l’ambient. La proactivitat està lligada a prendre la iniciativa, entesa com la responsabilitat de fer que les coses succeixin. Però quantes vegades podem escoltar-nos fent queixes que no van acompanyades de cap acció, i ens trobem amb persones que esperen que algú es faci càrrec “de les feines”. Aquesta postura fa que d’altres membres de l’equip es sobrecarreguin de treball, perquè d’altres no es fan corresponsables.
L’altre cara de la moneda és la reactivitat, que podem definir com deixar que els altres o les circumstàncies actuïn per nosaltres. És quan neguem la nostra responsabilitat, per exemple quan hem assumit un encàrrec de l’equip, no ho portem a terme i ho neguem amb frases com “es que a mi això no em toca”, o “que ho faci un altre”. Podem descobrir la nostra reactivitat en frases com: És que jo sóc així, per tant no puc fer res, o la meva vida està fora del meu control, o bé, no puc fer-ho, no tinc temps, o bé si el meu company de feina fos més efectiu...En totes aquestes frases trobem la creença de "no soc responsable i no puc triar la meva resposta". Quan estem amb una actitud reactiva, centrem l’ energia, les paraules i el temps en coses que estan fora de la nostra influència, sobre les que no tenim cap control, per exemple fixar-nos en els errors dels demés, en els problemes del medi, o en els problemes d’altres parts de l’organització.
Per tant, una altre resposta per fer possible el treball en equip és treballar des de la proactivitat.
De quina manera pots ser més proactiu amb el teu equip de treball?

Soledad Calle
Psicòloga i Coach

1.12.11

VIDEO INAUGURACIÓ DE QUANTUM

El passat 19 de Novembre l'equip de Quantum acompanyat d'amics/gues i familiars va celebrar la seva festa d'inauguració per aquest projecte de psicoteràpia, desenvolupament i formació amb nova seu al Carrer Casp, 69 de Barcelona. Aquí teniu una mostra amb les fotografies que formen part d'aquesta data gràcies a la Tere Carrasco que ha creat especialment per nosaltres.