LA BONA NENA

Sempre li han dit el que està bé i el que està malament, no es podia enfadar, havia de complaure als altres, no podia discutir i no podia alçar la veu.
Per descomptat, no podia fer res que pogués molestar a ningú i havia d'estar sempre  disposada a ajudar.
No podia dir que NO, sempre que SÍ a allò que li deïen i per a allò que la necessitessin.
La bona nena havia de procurar no molestar ningú ni dir res que pogués desbaratar les decisions dels altres.

Actuant així tothom la estimava, feia la vida fàcil als altres, sempre complint obligacions que no volia però no sabia dir que NO. No l´havien ensenyat, no estava bé, no s´ho podia permetre...

Arribava a estar convençuda que era el que s´havia de fer, que no passava res, que no li costava res cedir a totes les peticions . Sense adonar-se s´estava oblidant d´ella mateixa, de les seves il.lusions, de les seves preferències, del seu espai... No estava vivint la seva vida sino la dels altres. 

Si alguna vegada dubtava sempre li deien "jo per tu ho faria", " no et costa res", " que més et dóna una cosa o una altra"...Amb això no podia lluitar, la seva veu interior li repetia aquestes frases i feia que s´esfumés el dubte com per art de màgia. Era cert no li costava res fer tot el que li demanaven...

 En definitiva, la nena existia sense existir, sense deixar empremta ... i així facilitava la vida a tothom.

  
Va arribar un dia que  es va  sentir cansada, plena de ràbia i de tedi, no podia més. En aquest moment, la bona nena s'adona que ha llençat la tovallola masses vegades, que ha deixat que moltes de les seves il · lusions s'anessin morint i que ja no sap el que vol perquè en la seva vida ha estat una titella dels altres .Se sent perduda però desitja alliberar-se de les cordes que ella mateixa ha anat construïnt.
Amb molta por comença a decidir el que vol, comença a dir que NO, les primeres vegades li costen molt. Es sent culpable i pensa en donar un pas endarrera i tornar a ser la que era abans però  sap que això tampoc és el que vol. Poc a poc continua decidint per ella mateixa, el cami té obstacles però hi ha alguna cosa al seu interior que està canviant i l´anima a continuar.  Els altres la noten "rara", "canviada" i segueixen actuant com fins ara, però la resposta que obtenen d´ella no és a la que estaven acostumats i per descomptat no els agrada el seu canvi. 
Ara li toca suportar les crítiques que són traves al seu canvi però ella segueix amb força el seu camí.  Ara ja no és una nena, s'ha convertit en una adulta que vol ser feliç i ja no interposa la seva vida a la dels altres.

Li ha costat,sap que els canvis no són fàcils però ara ja sap qui és i  que és propietària de la seva vida. Per fi se´n adona que els altres si l´estimen  continuaran al seu costat i acceptaran de bon grat el seu creixement i, qui no estigui al seu costat, és que no la estima com ella es mereix.  Tindrà força per acceptar que no pot agradar a tothom, de fet ja no li fa falta. A ella tampoc li agrada tothom i està convençuda del que li deia la seva àvia " si agrades a la meitat de les persones que coneixes et pots donar per satisfeta, de fet mig món critica a l´altre mig "...

 El que té clar és que Ara ha decidit ser feliç ...


Lola Guerra Ruiz
Psicològa nºCol.11389