La comunicació en la parella: o no m'explico, o no m'entens

 La paraula ‘comunicació’ etimològicament deriva del llatí communicare que significa “compartir quelcom, posar en comú”. Aquesta és una base inherent a la convivència humana mitjançant la qual podem intercanviar informació, sentiments, opinions, records i fantasies. El procés comunicatiu compta amb un emissor del missatge, un receptor i un canal (el mitjà físic mitjançant el qual es transmet la informació). Els humans compartim un codi verbal (llenguatge) i un codi no verbal (gestos, to de veus, senyals...). 

Particularment, el món de la parella és un espai d’intimitat on un desitja compartir amb la persona estimada sentiments, desitjos, fantasies, expectatives de futur, pensaments i opinions sobre la vida. Però molts cops ens trobem un problema a l’hora de posar-nos d’acord, treballar en equip i conviure en una sinèrgia on l’energia flueixi amb un objectiu en comú. 

La majoria dels conflictes humans, i especialment els de parella, venen determinats per una mala comunicació. Molts cop els missatge que un vol enviar no és rebut per l’altra persona com venia d’origen. L’explicació a això és senzilla: cadascú de nosaltres tenim un mapa intern, una representació del món configurat segons les experiències, vivències, cultura i fisiologia particular. Així, el marc de referència de cadascú de nosaltres és diferent, sent aquest subjectiu. Com diu la Programació Neurolingüística “el mapa no és el territori”, volent dir que el territori és la realitat (més objectiva) i on cadascú de nosaltres tenim un mapa d’aquest per viure-hi. 

Potser heu escoltat algun cop la frase de que “si no m’has entès és perquè no m’he explicat bé”. Aquesta afirma que qui vol comunicar és el responsable en fer que el missatge arribi de la manera més semblant a com el volem enviar. Igual que si enviem una postal a un amic estant de vacances, serem nosaltres qui ens encarregarem de posar bé l’adreça i el nom de la persona, i de posar el segell adequat, per tal de que el missatge arribi a la persona. Per tant, quan volem que algú ens escolti hem de buscar les condicions més òptimes per fer-ho: ambient, moment del dia, to de veu, contingut... 

Hi ha alguns errors típics segons el gènere, com que els homes tendeixen a evadir-se i no comunicar el que senten, o que les dones esperen a que siguin ells qui se n’adonin del que ella està necessitant. És important fer l’esforç de no caure en aquests, encarregant-nos de transmetre el que volem, per tal de que l’altra persona ens entengui i així poder intercanviar cadascuna de les impressions fins arribar a un acord.

Existeix l’alexitimia, tal i com la meva companya Roser Rodriguez va escriure en un article anterior,  que és la incapacitat d’expressar o en alguns casos, de donar un significat a les emocions i sentiments que experimentem (per a més informació llegir l’article en aquest mateix bloc titulat “No puc explicar-te el que sento: l’alexitimia). És important poder desenvolupar aquesta facultat, donat que contra millor sapiguem interpretar les sensacions, emocions i pensaments interns més fàcil serà de poder comunicar-li a l’altre el que desitgem.

Quan la parella ha arribat a un bucle del qual no en pot sortir i que sempre acaba malament, aquesta pot acudir a una teràpia de parella per tal de desbloquejar els conflictes existents. A vegades també una teràpia individual ens ajudarà a entendre’ns millor i així, poder comunicar-li a l’altre com ens sentim i que és el que volem.

En el món de la parella es mouen moltes emocions i sentiments i és molt important poder comunicar-les, per tal de que aquesta pugui compartir el dia a dia i evolucionar conjuntament.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga col. 15811

Contacte: mtarrida@copc.cat