LA RESILIÈNCIA

La resiliència és la capacitat de les persones per sobreposar-se a períodes de patiment i traumes. Fins i tot, les persones resilients, poden sortir enfortides d´aquestes situacions.

La resiliència té a veure amb els vincles i en primer lloc amb l´aferrament(apego). La persona que ha passat per situacions doloroses a la seva infància i no ha tingut vincles afectius, perd la confiança en si mateixa i en els altres. La relació afectiva és fonamental i els tres primers anys de vida d´una persona són determinants pel seu desenvolupament però s´ha de destacar que sempre hi ha una oportunitat. De fet, això ho demostren les persones que s´han enfortit després d´haver viscut situacions molt destructives en la seva infantesa.

Com s´ aconsegueix ser resilient? És cert que no totes les persones surten enfortides i poden tenir una vida feliç. Depèn del recolçament de les relacions interpersonals que aquesta persona té al llarg de la seva vida. És a partir de l´afecte que els infants tornen a sentir-se estimats i compresos.

Els contextos de bons tractes afavoreixen la resiliència i permeten:

- El desenvolupament sa de la ment.

- La estimulació dels procesos d´auto-organització cerebral.
- La reparació i recreació de la ment

Les intervencions terapèutiques amb aquestes persones comporten:
- Vincles afectius empàtics i solidaris.
- Facilitació de procesos de recerca de sentit i pressa de consciència.
- Estimular el bon humor, el plaer i l´entreteniment. Està comprovat que el bon humor permet la supervivencia psíquica de moltes persones.
Les relacions entre pacient i psicòleg són protectores ja que són una vinculació sana que la persona necessita i ajuden a la elaboració dels traumes i a la seva ressolució. L´ambient terapèutic és respectuós, segur, càlid, predecible i també lúdic. El pacient necessita trobar-se en aquest ambient per poder reconstruir relacions sanes.

Les persones que han patit traumes infantils moltes vegades es senten culpables d´haver permés aquella situació (sigui quina sigui) és necessari donar-li una resignificació a aquest fet, no són culpables són afectats de les seves situacions. Arribar a aquesta resignificació els hi permet sortir.

Tots passem moments dolents a la nostra vida, si ens quedem encallats en la culpa no superarem la situació. La culpa pot tenir dos vessants: sentim que sóm nosaltres els que hem de tenir un càstig per la nostra conducta i la culpa envers els altres, són els altres culpables de la vida que tenim ara, podem pensar que les conseqüències de la nostra vida actual són per culpa dels nostres pares, parelles, familia… Sigui quina sigui la culpa no ens deixa avançar. Per poder ser resilients hem de treballar aquestes situacions, per arribar a superar-les i enfortir-nos.

En definitiva, ser feliç reconciliant-nos en el nostre passat i ser optimistes de cara al nostre futur.

Lola Guerra Ruiz
Psicòloga NºCol.11389