ECONOMIA DE CARÍCIES

En Joan creu que no cal que li digui a la seva parella que T'ESTIMO perquè ja ho sap. La Maria li ha agradat molt com la seva professora d'història ha explicat el mòdul sobre la Primera Guerra Mundial; però, no li vol dir perquè no cregui que li fa la pilota per pujar-li la nota. La Jenny li ha dit a la seva millor amiga que és molt generosa i li ha contestat que s'ha de graduar la vista perquè no hi veu massa bé. El Víctor ha acabat la presentació del seu projecte i, com que ningú li ha donat la seva opinió, no la vol demanar perquè considera que hauria de sortir d'ells. Malgrat aquestes situacions són inventades, estan basades en situacions que passen cada dia.

Aquest tipus de situacions posen de manifest l'escassetat de carícies que les persones donen i reben en les seves relacions interpersonals. Per què es dóna aquesta situació? Segons Claude Steiner (1971), existeixen una sèrie de normes irracionals i prejudicis que impedeixen un lliure intercanvi d'estímuls socials constructius que obliga a les persones a buscar-les de manera forçada, artificial i complicada. Malgrat això, aquestes normes són acceptades per la majoria de les cultures, grups i organitzacions provocant danys que van des de la simple insatisfacció fins a infelicitat, depressions, addicions, alcoholisme, obesitat, trastorns psicosomàtics, etc. Aquesta sèrie de normes s'agrupen amb el nom de lleis d’economia de carícies.

Per què existeix aquesta economia de carícies? Steiner creu que els pares utilitzen aquestes lleis com una forma de mantenir controlats als seus fills/es. A l’ensenyar que el subministrament de carícies és baix, els pares guanyen la posició de monopoli. Sabent que les carícies són essencials, el nen aprèn aviat a aconseguir-les actuant de la manera que la mare o el pare ho demani.

La normativa de l'economia de carícies és la següent:
1) No donar carícies quan tens per donar
2) No demanar-les quan les necessites
3) No acceptar-les encara que les necessitis
4) No rebutjar-les quan no les vulguis
5) No donar-se autocarícies

Què podem fer davant aquesta economia de carícies? Hem de tenir present que podem donar una carícia sempre que vulguem. No importa quantes siguin ja que no s’acaben mai. Quan vulguem una carícia, podem demanar-la lliurement i podem agafar-la quan ens la ofereixen. Si no ens agrada la carícia que ens han ofert, podem rebutjar-la obertament. I podem gaudir de la possibilitat de donar-nos carícies a nosaltres mateixos.

Aquest és un dels conceptes que treballarem aquest dissabte 4 de febrer a Quantum en el taller Millora la teva autoestima per entendre com cada persona gestiona i administra el trànsit de carícies amb si mateix/a i amb els demés. Queden molt poques places diponibles per tancar el grup. No t'ho perdis!

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

CURS SOBRE EMOTIONAL FREEDOM TECHNIQUE: Allibera el teu malestar emocional

Aquest dissabte i diumenge ha tingut lloc a l'espai de Quantum el curs sobre EFT a càrrec de la psicòloga i docent Lola Guerra.

Les assistents han pogut comprovar amb pràctiques específiques l'eficàcia d'aquest procediment, que integra elements energètics, cognitius i emocionals.

ACCIONS FORMATIVES QUANTUM 2012

Des de Quantum, us informen de les nostres properes accions formatives que realitzarem durant primer trimestre del 2012.

Associació M3 Serveis Socials
Apoderament de la pròpia vida amb autoestima
a càrrec dels psicòlegs Soledad Calle i Daniel Borrell

Centre ITAE
Formació d'Anàlisi Transaccional i Psicoteràpia
a càrrec del psicòleg Daniel Borrell

Casa Elizalde
Introducció a l'Eneagrama
Dimarts 10:30 a 12:00h
a càrrec de les psicòlogues Roser Rodríguez i Soledad Calle
més informació a www.casaelizalde.com
TALLER PLE


Casa Elizalde
Desenganxa't del teu jo
Divendres 18:30 a 20:00h
a càrrec dels psicòlegs Soledad Calle i Daniel Borrell
més informació a www.casaelizalde.com
TALLER PLE

Institut Superior d'Estudis Psicològics
Seminari sobre Focusing: gestió corporal de les emocions
13, 20 i 22 de març del 2012
a càrrec de la psicòloga i coach Soledad Calle
més informació a www.isep.es


En aquest primer trimestre del 2012, oferim accions formatives en el nostre centre:


Allibera el teu malestar emocional
Dissabte 28 i diumenge 29 de gener del 2012
a càrrec de la psicòloga Lola Guerra

Millora la teva autoestima
Dissabte 4 de febrer del 2012
a càrrec dels psicòlegs Roser Rodríguez i Daniel Borrell

Equip de Quantum

ELS CONFLICTES FORMEN PART DE LA VIDA

El conflicte és inherent i necessari a la naturalesa humana.

En els joves afavoreix la construcció de la pròpia personalitat, sense dificultat no hi ha maduració, la pressa de decissions afavoreix el desenvolupament de persones responsables. El conflicte és un signe d´alarma que ens indica la necessitat de millorar un aspecte de la vida i una oportunitat per a optimitzar la convivència. Els conflictes sovint són el motor del canvi que ens permet avançar.

És important posicionar-se davant d´un conflicte de manera positiva, sols així no ens ofuscarà. De vegades, el conflicte es viu de manera negativa i des de la competitivitat: guanyar o perdre. El conflicte esdevé sovint una eina molt útil per potenciar el diàleg i la cohesió. Si pensem en conflictes que hem tingut al llarg de la nostra vida, els que s´han sol·lucionat, moltes vegades han fet que la relació amb aquella persona o grup hagi estat més madura i més estreta.El conflicte és aquella situació que es dóna quan en un grup o persones apareixen relacions com:

- Buscar diferents camins.
- Establir comunicacions divergents.
- Convenciment de que els objectius de les diferents parts no es poden assolir simultàniament.

- Trobar-se en situacions límits.

- Una dinàmica grupal competitiva.
- Diferents líders en un mateix grup.
- Contraposició (real o aparent) d´interessos en relació amb un mateix tema.

Els conflictes són intrínsecs a l´ésser humà, per tant permanents i continus. L´actitud que aporta més beneficis a totes les parts és la cooperació. Les dues parts guanyen, un cop resolt el conflicte, que els beneficia per igual. Arribar a la cooperació significa saber escoltar, posar-se en el lloc de l´altre, no jutjar, saber-se expressar...

Posar-se en el lloc de l'altre és una actitud necessària per resoldre el conflicte, moltes vegades quan estem en conflicte amb alguna persona ens situem només en la nostra visió de la situació i no podem veure més enllà... Fer l'esforç per possar-se a la pell de l`altre, veure amb "els seus ulls" el conflicte ens ajuda a tenir una visió molt més àmplia de la situació. Entendre com és l´altre, com veu aquesta persona la situació, com la sent, que vol aconseguir..

Una part important i dificil d´entendre (a vegades) és que cada persona en un conflicte contribueix i participa perque l'altre reaccioni com ho fa, i les dues parts tenen una intenció positiva davant del conflicte. Positiva en el sentit que la conducta que adopta cada persona té la intenció d´aconseguir alguna cosa bona per aquella persona. Davant de qualsevol conflicte podem reflexionar sobre com és l'altra persona, que sent, com participa en el conflicte, quina intenció positiva té davant la situació i d´altra banda també reflexionar sobre com ens sentim nosaltres, com contribuim al conflicte, que volem aconseguir de positiu de tot això...  Aquesta visió més àmplia del conflicte ens fa entendre-ho d´una altra manera i ens fa sortir de la nostra visió unilateral de la situació.

Cadascú de nosaltres tenim una visió de la realitat segons la nostra manera de veure i viure, moltes vegades pensem o volem que l´altra persona també tingui la mateixa manera que nosaltres. Moltes vegades en aquesta situació sorgeix el conflicte quan volem que l'altra persona pensi i actuï tal com ho fariem nosaltres perque pensem que és la unica manera i la més raonable. Intentem convèncer a l'altre perque vegi les coses des del nostre prisme i així ens anem distanciant de l´altre ja que no ens parem a veure que l´altra persona pot tenir una altra visió de la situació perque en definitiva és diferent a nosaltres. El no moure´ns ni un pas per aproximar-nos a l´altre fa que ens encasillem només en la nostra visió dificultant la resolució de conflictes.

Per poder resoldre els conflictes és necessari:

- Utilitzar missatges "jo" sense acusar a l'altre, poder parlar desde els sentiments, com m´afecta a mi el que està passant. Per ex. Em sento trista perque no parlem. Aquests missatges fan que l´altra persona ens escolti d´una altra manera ja que no es sent acusada.

"Les paraules que surten de la boca arriben a l'orella.
Les paraules que surten del cor arriben al cor"
- Escoltar activament: repetir el que ens diu l´altre per poder entendre realment el que ens vol transmetre sense fer interpretacions nostres.
- Preguntar directament i concretament per entendre l'altre: poder concretar realment que ens vol dir, moltes vegades els conflictes sorgeixen perque no hem entés realment el missatge que ens volen transmetre.

- Coses positives de l'altre. Poder veure que malgrat el conflicte hi havien coses positives a la relació i continuar valorant-les.

- Ajornar la conversa: Hem de poder ajornar el moment de parlar d´aquell tema si veiem que tant nosaltres com l´altra persona no ens trobem en la millor predisposició per parlar-hi. Poder pactar un altre moment per tractar el conflicte ens pot ajudar perque cada persona pogui tenir el temps necessari per reflexionar i veure en perspectiva la situació. Forçar el conflicte fa que moltes vegades es faci més gran.

- Acceptar que l'altra té una part de raó. Tots tenim una part de raó en allò que diem o fem ja que ho fem des de la nostra perspectiva de viure. Poder donar una part de la raó a l´altre sempre ens aproxima a l'altre i afavoreix la resolució del conflicte.

Com va dir Albert Einstein "Un conflicte no pot ser resol en el mateix nivell de pensament en què fou creat".

Lola Guerra Ruiz
Psicòloga
Nº Col. 11389

PSICOTERÀPIA AMB ADOLESCENTS: QUAN ÉS NECESSARI CONSULTAR

L’adolescència és una etapa de transició entre la infantesa i l’edat adulta, i que ve acompanyada de grans canvis físics, psicològics i socials. Aquest moment de la vida es caracteritza per la crisi, el desconcert i el desequilibri. És habitual que el o l’adolescent se sentin confosos, angoixats i estranys, amb fortes emocions, amb ambivalència i dolor. Moltes persones adolescents no saben determinar ni expressar què necessiten i què els hi passa. Per això és important la presencia no invasiva de les figures materna i paterna, intentant comprendre i acaptar els canvis que estan succeint en la vida del seu fill o filla.

En el terreny psicològic, els canvis que experimenten estan relacionats amb la pròpia identitat, a la relació amb la família i l’entorn i amb qui volen ser. És un moment d’una major afirmació en les seves idees i qüestionament del món dels adults, especialment el representant pels pares i el professorat. En la recerca de la pròpia identitat, els adolescents es mouen entre l’impulso cap a la vida adulta i l’abandó dels privilegis de la vida infantil. Aquest dilema, s’expressa sovint en forma d’una independència desafiant i una dependència infantil de manera alterna i és una de les raons més freqüents de discussió amb els adults del seu entorn. Les persones adolescents comencen a pensar en el seu futur, en el que volen fer i aconseguir, primer d’una forma utòpica i mica en mica, més realista, donant resposta a les preguntes de qui sóc i qui vull ser.

No tots els adolescent viuen aquests processos de la mateixa manera, factors com la seva personalitat, les seves experiències, las característiques de la seva família i del grup al que pertanyen tindran també la seva influència. No és una època fàcil, ni per als propis adolescents, ni per a la família ni per al professorat.

De vegades, tant els pares com l’adolescent, poden necessitar recolzament i orientació psicològica. En ocasions els pares sen senten sobrepassats i desbordats, o es perceben com ineficients i impotents, amb dificultats per adaptar-se al canvi de relació que els hi proposen els seus fills, més crítics i rebels. És important recordar, com a mares i pares, les pròpies vivències adolescents i els conflictes que van viure en aquell moment. Pot ser que el o l’adolescent es senti massa confós i incomprès o necessiti a algú que no sigui de la família per poder parlar de les seves coses. En aquesta etapa, la separació amb els pares és necessària per poder-se individualitzar i a molts el resulta complicat parlar dels seus problemes amb els seus pares; això pot resultar dolorós per al pare i la mare. De forma orientativa, podem assenyalar una sèrie d’indicadors per aclarir quan pot resultar necessari demanar ajuda psicològica:

• L’estat d’ànim afecta negativament el rendiment escolar, familiar o social.


• Té episodis d’ira i mal humor i canvis sobtats en l’estat d’ànim.


• Baixa autoestima, conductes autodestructives.


• Alteracions en els hàbits d’alimentació i/o de la son.


• Abandó de certes activitats, amistats o familiars, aïllament, sentiments de solitud, timidesa, dificultat per incorporar-se a grups.


• Conflictes de relació amb els seus iguals.


• Canvis en el rendiment escolar.


• Conductes adicctives en relació a l’alcohol, les drogues, el sexe, l’ús d’internet.


• Conducta desafiant als adults.


• Dificultats importants en la relació amb la mare, el pare, o tots dos.


• Idees persistents sobre la mort.


• Processos de dol en l’entorn familiar que afecten a l’adolescent.


• Manca d’habilitats socials.

Amb la psicoteràpia es treballa per a què el o l’adolescent tingui un espai de reflexió sobre sí mateix, les seves relacions, sentiments, conductes i pensaments, que l’ajudi a definir la construcció de la seva identitat, de les seves relacions, i del seu projecte de futur de forma positiva.

Soledad Calle Fernández
Psicòloga i Coach
 Tel. 639.366.105

Taller MILLORA LA TEVA AUTOESTIMA

Taller de desenvolupament personal

MILLORA LA TEVA AUTOESTIMA

Quin tipus de carícies dones habitualment? S'entén per carícia qualsevol estímul gestual, escrit, verbal, físic i simbòlic que impliqui el reconeixement de la presència de l'altre. Sé que existeixes és el missatge implícit del reconeixement. Què sents quan reps una carícia? L'acceptes? La rebutges quan no la necessites? Et dones carícies a tu mateix/a? Aprendre a regular les carícies que dones, reps, demanes, acceptes i rebutges és una manera eficient de millorar la teva autoestima. Com que la necessitat de ser reconeguts/des per les altres persones és inherent a l’ésser humà, es pot aprendre a regular el propi reconeixement d’una manera assertiva.

En aquest taller pràctic i vivencial, l’objectiu és aprendre noves maneres de tractar-se a un/a mateix/a i tractar als demés mitjançant les carícies de l’Anàlisi Transaccional.

Taller a càrrec dels psicòlegs Roser Rodríguez i Daniel Borrell. El taller inclou un dossier on s’ofereixen estratègies internes per millorar l’autoestima.

DATA: Dissabte 4 de febrer del 2012

HORARI: 10:00 – 14:00 i 16:00 – 20:00h

LLOC: Quantum C/ Casp, 69, 1r 1a 08010 Barcelona

Data límit d’inscripcions i pagament: 27 de gener del 2012

PREU: 90€.
10% descompte persones titulars del Carnet Jove i persones en situació d’atur.

La inscripció haurà d’anar acompanyada del resguard de la transferència o d’ingrés bancari, al número de compte BANC SABADELL ATLÁNTICO o al correu quantumdf@gmail.com. La matrícula es considerarà formalitzada un cop rebuts el comprovant de pagament escanejat i la inscripció, abans del  27 de gener.
Us enviarem un correu amb la confirmació de la inscripció.

BANC DE SABADELL
0081 -7013 - 96 – 0001310637

PLACES LIMITADES

Per a més informació i inscripcions:

Contacte: Soledad Calle

93.414.38.95

quantumdf@gmail.com

www.blocquantum.com

ACONSEGUIR EL CANVI PERSONAL

Quan i per què és necessari un canvi?

'Canvi' és el concepte que denota la transició que succeeix quan es transita d'un estat a un altre. L'evolució humana, i l'animal en general, està basada en processos adaptatius que s'ajusten a les necessitats de l'entorn. Donat que l'entorn és alhora canviant, l'adaptació de l'espècie està constantment en desenvolupament i canvia al llarg de les generacions; tot allò que deixa de ser adaptatiu i funcional a l'entorn desapareix o es transforma.

D'una manera molt similar, existeix un procés de canvi dins del cicle vital humà. Poden succeir aconteixements externs que inevitablement canvien la nostra ruta de vida o canvis procedents del nostre interior que ens fan evolucionar i canviar la nostra manera de veure les coses.

A vegades, hi ha circumstàncies que ens dificulten el canvi: Seguir fent allò que sempre hem fet, encara que ens funcioni malament. Enmagatzemem a la nostra memòria algunes situacions que hem viscut amb les respostes que van realitzar (siguin adequades o inadequades). El nostre cervell, així, funciona programat. Reprogramar aquestes situacions requereix un esforç per part nostra, on haurem de crear nous hàbits per programar noves memòries més funcionals. Por al canvi. El canvi implica el pas d'un estat conegut a un altre de desconegut, obre la incertesa a comportar-se d'una manera desconeguda. No aprendre dels errors. Molts cops tendim a culpabilitzar-nos quan ens equivoquem. D'aquesta manera, ens inunden missatges negatius que ens impedeixen aprendre dels errors. L'error és propi de l'aprenentatge i pot ser una gran font de coneixement, però hem d'aprendre a equivocar-nos! Creences i valors irracionals, inflexibles. Implica no prendre noves informacions que poden ser vàlides per nosaltres, seguint creences rígides i irracionals que no s'adecuen bé a la nostra vida. Moltes d'aquestes són decisions programades quan erem petits i no s'ajusten a les necessitats que tenim d'adults. Beneficis secundaris. No canviar i quedar-se com uno està, per un costat, ens manté en el patiment, però per l'altre ens aporta algun tipus de benefici. Aquest és secundari i no tan important però és el que coneixem, amb el que ens sentim segurs i del qual a vegades no volem prescindir. Distinció entre queixa i problema. Molts cops, un necessita queixar-se, però no té predisposició per canviar; a vegades, els altres intentaran donar-nos solucions però si un no vol canviar, cap d'aquestes serà acceptada ja que en el fons, només es vol queixar. Posar el control fora d'un mateix. Fenomen associat al que es diu en psicologia la 'indefensió apresa'. Es tracta de no defensar-se sistemàticament donat que es pensa que un no pot intervenir en allò que li passa. Si un creu que no té cap control, no farà res per canviar-ho. Guión de vida après. Des de que naixem anem conformant la nostra vida com si fos una pel·lícula, de mode que cada dia que passa hem de seguir les pautes que hem delimitat en el nostre 'guió de vida'. A vegades, aquest guió ens ve donat per missatges que hem escoltat com 'ets dolent', 'tu sempre has estat una bona nena', programant-nos el que som i serem en un futur negant així qualsevol tipus de canvi. Jo soc així, no puc canviar. Si un defineix el seu ésser d'una determinada manera, sense canviar d'actitut seguirà evidentment sense fer canvis, per molt que ho necessiti. El 'ser' és diferent del 'fer', si comencem a fer coses diferents, el nostre ésser per tant es definirà d'una altra manera. Tot depen de com volguem ser.

La veritable llibertat personal està en que poguem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, sent congruents amb els nostres valors, raonaments i emocions. La única fòrmula magistral està dins de nosaltres mateixos, i hem d'aprendre a escoltar-nos per a poder descobrir-la. Aquest procés implica un acte de sinceritat personal que ens permet conèixe'ns millor.

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga Col. Núm. 15811

mtarrida@copc.es

FELIÇ QUANTUM 2012

Tot l'equip de Quantum us volem fer arribar la nostra felicitació pel 2012 plena de color taronja i de l'arbre dels desitjos que està a la nostra sala d'espera!




Taller ALLIBERA EL TEU MALESTAR EMOCIONAL

Taller de desenvolupament personal i professional

ALLIBERA EL TEU MALESTAR EMOCIONAL

T´agradaria alliberar-te d´emocions bloquejades? Tens creences que et limiten i voldries canviar-les? En aquest taller us proposem aconseguir aquests objectius a través d´una tècnica de la Psicologia Energètica.

EFT Emotional Freedom Technique és un mètode per eliminar el malestar emocional. És una forma d´acupuntura emocional que es basa en estimular una sèrie de puntsd´acupuntura sense agulles donant copets amb la punta dels dits (fer tapping). Al fer "tapping" sobre aquests punts d´acupuntura el que fem és alliberar el bloqueig emocional que permet una millora o recuperació de lasalut. EFT ens ajuda a canviar i superar emocions negatives, creences que ens limiten i el malestar físic que ens impedeix de viure de forma lliure i saludable. En aquest taller explicarem la tècnica del EFT, com estimular elspunts d´acupuntura per aconseguir millorar l´estat emocional. Aprendràs i practicaràs amb aquesta tècnica que podràs autoaplicar-te o aplicar-la a altres persones.

1. Definició de EFT

Tècniques d'Alliberament Emocional o en anglès Emotional Freedom Techniques (EFT), forma part del grup de les Teràpies d'Energia que integren conceptes i procediments de l'acupuntura, la psicologia i la kinesología aplicada, i treballen directament amb el cos, d'aquesta forma pot accedir-se als sistemes d'autorregulació corporals sense passar pel pensament racional. És una forma d'acupuntura emocional i es basa en els mateixos principis que aquesta mil•lenària disciplina. El mètode consisteix a estimular una sèrie de punts d'acupuntura donant copets amb la gemma dels dits (fer “tapping”) mentre ens mantenim emocionalment enfocats en l'assumpte concret que volem tractar. En fer “tapping” sobre els punts d'acupuntura mentre estem experimentant un malestar emocional el que estem fent és equilibrar aquest bloqueig energètic per a aquest malestar emocional en concret. El resultat és el reestableciment de l'equilibri energètic del propi cos, que permetrà una millora o recuperació de la salut en molts casos.
EFT està orientat per a la salut ment-cervell-cos i el desenvolupament personal, que ens ajudarà a canviar i superar les emocions negatives, les creences que ens limiten i el malestar físic que ens impedeixen viure d'una forma saludable.

2. Per a què s'utilitza EFT?


EFT es pot aplicar a qualsevol emoció dolorosa o malestar emocional i físic. A manera d'exemple exposem algunes emocions i estats que poden ser tractats amb EFT:
• Mal de cap
• Component psicosomàtic de les malalties
• Millora del rendiment professional
• Millora de la sensació de control de la nostra vida
• Estrès
• Culpa
• Rencor
• Pors
• Inseguretat
• Autoestima baixa
• Millora del benestar vital en general

3. Nivells d'intervenció d’ EFT

Nivell físic
EFT contribueix a la millora de la salut, tractant símptomes i dolors físics. Els dolors físics amb un important component emocional, que alguns criden psicosomàtics, responen molt bé al tractament amb aquesta tècnica. A causa de la connexió cos- ment, ment-cos, resulta eficaç per tractar nombroses dolències i malalties físiques, especialment, aquelles que tenen com a causa principal problemes emocionals no resolts.


Nivell energètic
EFT ens ajuda a regular la nostra energia, augmentant-la o disminuint-la segons el cas. Eliminar els bloquejos en els meridians energètics i allibera l'energia emocional de les experiències del passat que s'han quedat “bloquejades”.

Nivell emocional
EFT ens permet alliberar el dolor emocional i d'aquesta forma ens ajuda a equilibrar el nostre estat interior, regulant l'excés o defecte d'emoció. És aplicable a qualsevol emoció perturbadora o dolorosa que afecti el nostre equilibri.

Nivell mental
Tots tenim unes creences sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món en general que van formant el nostre guió de vida. Anem vivint segons aquestes creences que es van instaurar en nosaltres en edats primerenques. Les creences limitadores són aquelles que ens priven d'aconseguir els nostres objectius i que ens mantenen bloquejats sense deixar-nos avançar. EFT treballa sobre aquestes creences limitadores permetent que noves creences motivadores s'estableixin i comencem a actuar a partir d'elles. En aquest sentit, EFT és una eina de canvi.

Nivell conductual
EFT treballa sobre conductes inadequades o poc útils que desitgem canviar.


4. Beneficis d’EFT

• Redueix l'estrès creant estats de relaxació que proporcionen beneficis a curt, mitjà i llarg termini sobre la salut.
• Augmenta la capacitat per fer front a reptes de la vida, amb serenitat i claredat.
• Millora les funcions cognitives i augmenta la capacitat d'aprenentatge, contribuint a una major creativitat, intuïció, atenció, concentració i memòria.
• Allibera problemes emocionals no resolts en els nivells més profunds, incloent ansietat, depressió, culpa, ira, ressentiment, por i molts altres sentiments disfuncionals.
• En tenir els beneficis de l'acupuntura, encara que no utilitzem agulles, s'influeix en l'alliberament en el nostre cos, de tota una varietat de substàncies químiques beneficioses, tals com certs neurotransmisors i hormones com les endorfines que augmenten el benestar.


DATES:
Dissabte 28 de gener de 10 a 14 i de 16 a 20h
Diumenge 29 de gener de 10 a 14 h

DOCENT: Lola Guerra, psicòloga

LLOC: Quantum C/ Casp, 69, 1r 1a 08010 Barcelona

PREU: 120€
10% descompte persones titulars del Carnet Jove i persones en situació d’atur.

Data límit d’inscripcions i pagament: 23 de gener del 2012







Per a més informació i inscripcions

Contacte: Soledad Calle
93.414.38.95 o quantumdf@gmail.com
www.blocquantum.com

SENSE TEMPS

Sempre vaig creure saber què volia, cap a on em dirigia, què era l'important en la meva vida, fins que et canvien les regles del joc. Solament llavors t'adones del petits que som i dels paranys que ens tendim i tendim als altres, això sí, pel seu propi bé. La meva vida no era el somni americà, però s'apropava. Tenia família, dos nens, un home al meu costat, un pis en propietat i un treball al que li dedicava caps de setmana i festes de guardar. El lloc que havia anat aconseguint ocupar en l'empresa era el resultat del meu esforç i tenacitat, bé, no solament meu, també de la meva família a la qual sacrificava amb horaris inhumans i als que relegava a compartir retalls del meu escàs temps. Però de tot això em vaig adonar més tard.

Sempre havia tingut la sensació de que el temps se m'escapava, que no tenia temps per fer tot allò que volia, i llavors em trobava en ocasions invocant a algun ésser superior a veure si aconseguia augmentar el nombre d'hores de les quals disposava. Així i tot, vaig seguir durant molts anys per aquest camí. Em vaig perdre la infància dels meus fills, als que dedicava petits moments d'escolta distreta; la seva adolescència la vaig sofrir, com la majoria de pares, i la va sofrir el meu company doblement, suportant la metamorfosi d'ells i el meu empipament perenne. Però d'això tampoc em vaig adonar.

Seguia ascendint en l'empresa, tant que amb el pas dels anys vaig aconseguir convertir-me en sòcia del negoci, tot un èxit. Ho vàrem celebrar com festa major. Estava orgullosa de fins a on havia arribat, treballant dur per aconseguir un espai prou folgat perquè hi cabés el meu ego. En la meva carrera cap a la meta que m'havia proposat havia deixat enrere amics i amigues, gent que en el seu moment van ocupar i van compartir el temps al meu costat, persones que no em van seguir perquè no van entendre la meva cerca incessant de l'èxit, de la recompensa –els deia–, al meu gran esforç i sacrifici. Ara ho havia aconseguit, tenia el meu propi negoci. Una casa més gran, un cotxe més gran, uns fills als quals no coneixia i un home amb qui solament compartia un espai més ampli. I d'això tampoc em vaig adonar.

No obstant, la vida t'ensenya si vols aprendre i ets a temps, i pot arribar a ser una mestra dura i cruel. Així que un dia, amb cinquanta-tres anys, em vaig trobar prostrada en un llit esperant que m'arribés l'hora. Van dir que havia sofert un ictus del que no em podria recuperar ... D'això sí em vaig adonar. I també em vaig adonar que si haguessin de dir unes paraules sobre mi en el dia del meu funeral els que em volien o em coneixien, no m'agradaria estar-hi per sentir-les. Segurament dirien, tots sense excepció que era una treballadora esforçada i incansable, responsable amb els seus deures i obligacions, un puntal de l'empresa. Això aparentment no és negatiu, pensaran, el patètic és que ho dirien els meus fills, el meu company, els meus pocs amics. Sí, també dirien que sóc bona persona, que els he donat als meus fills els millors col·legis i que hem viatjat molt, però és això el que m'agradaria sentir-los dir sobre mi?

En la nostra cega carrera anem devorant el temps i amb ell els nostres dies, la nostra vida i la dels que amb nosaltres caminen. No ens parem a reflexionar perquè no tenim temps, i si ens parem a pensar, en moltes ocasions ens adonem que estem fent i responent a les demandes i necessitats dels altres, o de la societat o del sistema en el que vivim, convertint-nos en serfs voluntaris de tot això.

Així que, no sé si serà una solució, però els recomano que facin el següent exercici, vagi a un lloc tranquil, que li agradi, sol o sola, respiri profundament, tanqui els ulls i visualitzi el dia del seu enterrament que, posem, serà imminent, pensi en el que dirien de vostè, la seva família més propera, els seus amics i els seus companys de treball. Pensi en el que li agradaria que diguessin de vostè, com li agradaria ser recordat o recordada. Després, pregunti's: qui és; què fa en la seva vida; quines coses considera que són realment importants per a vostè; com li agradaria viure; com li agradaria ser… potser, li ajudarà a escriure el seu guió de vida i a donar-li sentit, i a esbrinar què és allò realment important: el treball, els diners, la família, els seus fills, vostè mateix…Vostè tria... Això que els dic no és meu, alguna cosa similar demanava Covey en un llibre sobre com fer ús del nostre temps, llàstima que jo no ho portés a la pràctica.

I pregunti's finalment, i això sí que és meu, a qui pertany el seu temps?

Roser Rodríguez Castro
Psicòloga Clínica i Antropòloga Social
Núm. Col. 7688

QUANTUM

Qui forma part de l'equip de Quantum? Qui confia en nosaltres? Quines són les intervencions que hem fet en diferents mitjans de comunicació? Aquestes i altres preguntes són contestades en aquet video sobre la història de Quantum que ens ha fet la Susana Guerra especialment per nosaltres.

FER POSSIBLE EL TREBALL EN EQUIP

Què és necessari per a que el treball en equip sigui possible? Quins elements afavoreixen un equip d’alt rendiment? Què facilita que una feina sigui produïda amb bons resultats? Una resposta plausible és que els seus integrants estiguin formats per a la tasca encomanada; aquesta és una condició necessària però no suficient. Sovint podem observar grups de persones, altament qualificades tècnicament, que no creen sinergies entre elles i que quan comparteixen temps,com ara les reunions d’equip, aquestes es converteixen en espais plens de tensió. Un altre ingredient que podem citar es definir un objectius compartits, que cohesionen el grup entorn a una finalitat. És el que anomenem la missió, o allò que dota de sentit i propòsit la feina quotidiana. Pot succeir que els objectius no estiguin clarament definits i que les persones de l’equip funcionin amb supòsits o objectius implícits, que generen confusió entre el grup.

Cal doncs, un treball d’explicitar el propòsit de l’equip de treball i alinear-se conjuntament amb aquesta finalitat. Però moltes vegades el que podem observar que dificulta el treball conjunt és el com ho fem, la manera d’organitzar, distribuir i avaluar el treball. Aquí és quan el coneixement, i l’aprenentatge tradicional es queden curts. Per treballar en equip hem d’aprendre a SER, ja no és una qüestió de tenir (tenir feina, tenir coneixements, tenir beneficis...), és una qüestió de desenvolupar qui som.

Seguint a Stephen Covey, una primera habilitat a desenvolupar es la proactivitat. Segons aquest autor és l’habilitat que farà possible el desenvolupament de la resta de competències. Podem descriure la proactivitat com l’elecció del nostre comportament més enllà de la situació. És un exercici de llibertat en el que no reaccionem als esdeveniments de forma automàtica, sinó en el què triem la nostra resposta des del nostre interior. No es tracta únicament de prendre l’iniciativa, sinó que como a éssers humans som responsables de la nostra vida. En les persones proactives la seva conducta és una elecció conscient, basada en els valors i no és producte de les circumstàncies ni està basada en el sentiment. La força que impulsa a les persones proactives són els valors i si el seu valor es fer un treball de bona qualitat no dependrà de la conducta dels altres, de les condicions, o de l’ambient. La proactivitat està lligada a prendre la iniciativa, entesa com la responsabilitat de fer que les coses succeixin. Però quantes vegades podem escoltar-nos fent queixes que no van acompanyades de cap acció, i ens trobem amb persones que esperen que algú es faci càrrec “de les feines”. Aquesta postura fa que d’altres membres de l’equip es sobrecarreguin de treball, perquè d’altres no es fan corresponsables.

L’altre cara de la moneda és la reactivitat, que podem definir com deixar que els altres o les circumstàncies actuïn per nosaltres. És quan neguem la nostra responsabilitat, per exemple quan hem assumit un encàrrec de l’equip, no ho portem a terme i ho neguem amb frases com “es que a mi això no em toca”, o “que ho faci un altre”. Podem descobrir la nostra reactivitat en frases com: És que jo sóc així, per tant no puc fer res, o la meva vida està fora del meu control, o bé, no puc fer-ho, no tinc temps, o bé si el meu company de feina fos més efectiu...En totes aquestes frases trobem la creença de "no soc responsable i no puc triar la meva resposta". Quan estem amb una actitud reactiva, centrem l’ energia, les paraules i el temps en coses que estan fora de la nostra influència, sobre les que no tenim cap control, per exemple fixar-nos en els errors dels demés, en els problemes del medi, o en els problemes d’altres parts de l’organització.

Per tant, una altre resposta per fer possible el treball en equip és treballar des de la proactivitat.

De quina manera pots ser més proactiu amb el teu equip de treball?

Soledad Calle

Psicòloga i Coach

VIDEO INAUGURACIÓ DE QUANTUM

El passat 19 de Novembre l'equip de Quantum acompanyat d'amics/gues i familiars va celebrar la seva festa d'inauguració per aquest projecte de psicoteràpia, desenvolupament i formació amb nova seu al Carrer Casp, 69 de Barcelona. Aquí teniu una mostra amb les fotografies que formen part d'aquesta data gràcies a la Tere Carrasco que ha creat especialment per nosaltres.

REFLEXIONS SOBRE EL PRIMER TALLER VIVENCIAL AL NOU ESPAI DE QUANTUM!

El dissabte 12 de Novembre vam fer el primer taller al nou espai de Quantum. Rere una enquesta als nostres usuaris, uns dels tallers més votats va ser el de Dependència Emocional. A tot l’equip de Quantum ens feia molta il·lusió inaugurar la formació al nou despatx de Quantum, ja que ara disposem d’una sala àmplia per poder fer tallers.

En la preparació d’aquest, ens inquietava la idea de que el taller es veiés com un taller per a persones amb un problema de Dependència greu, ja que pot arribar a ser una patologia en el seu extrem, molt dolorosa. Però també hi ha moltes persones que tenen trets de Dependència i que pateixen en les relacions de parella sense tenir un trastorn greu. Aquest curs anava dirigit a tots ells.

Teníem molt clar que volíem combinar teoria i pràctica i que seria un taller dinàmic. Estem convençudes de que s’aprèn a partir de la experiència i això ho volíem transmetre als participants. Al dossier vam posar els punts teòrics que crèiem més importants i interessants, així que al taller podríem fer dinàmiques més pràctiques i vivencials per a la seva integració.


I va arribar el gran moment, el dia del curs! Des del principi, els assistents es van mostrar molt atents i col·laboradors, així que de seguida es va crear un clima de confiança, el qual va propiciar que tothom se sentís en llibertat per explicar allò que volgués compartir de la seva experiència. Van compartir vivències i van arribar a punts en comú. Un aspecte molt habitual és que ens pensem que només ens passen a nosaltres determinades coses, i que quan ho compartim veiem que a altres persones també els hi passa el mateix, pel qual els altres et poden entendre perfectament.

El temps va anar passant, tot en un ambient de fluïdesa i gràcies a la implicació de tots: amb els seus comentaris i reflexions durant la teoria i en els exercicis realitzats. Va ser una experiència que, a banda de voler ensenyar i guiar als participants en els seus processos personals, a nosaltres també ens va aportar. Cadascú afegeix quelcom amb la seva experiència, donat que són les vivències particulars les que conformen les grans teories sobre la conducta humana. A més a més, els alumnes van aportar un gran sentit de l’humor, aprendre i riure van molt lligats!

Escrivim aquest article per agrair la participació i la implicació de tots i totes que veu venir al primer taller. La vostra confiança en nosaltres i en el grup va fer que hi hagués un clima molt positiu. En un taller les formadores fem una part del treball, però és imprescindible per a aconseguir l’objectiu de transmetre la relació que s’estableix entre els participants i la que estableixen amb les formadores. Per la nostra part, vam sentir en tot moment el vostre gran interès pel tema, una confiança en nosaltres i en la resta del grup. Això ens anima a seguir amb la nostra tasca formativa!

Alhora, volem agrair a tot l’equip de Quantum el recolzament pel taller, ja que nosaltres vam ser les formadores però aquest taller va ser possible gràcies a la implicació de tot l’equip.

Moltes gràcies!!

Seguim aprenent, seguim ensenyant!

Lola Guerra i Marta Tarrida
Psicòlogues

QUÈ SÓN ELS ESTATS DEL JO?

Què són els Estats del Jo? Els Estats del Jo pertanyen a la teoria de personalitat elaborada per l'Anàlisi Transaccional. Segons Eric Berne, el creador de l'AT, "dins de cada persona, hi ha una part Adulta, Nen i Pare". Doncs, estem parlant de tres estats del jo: Estat Pare, Estat Adult i Estat Nen. A continuació, exposo les funcions de cada un dels estats del jo:

ESTAT PARE
Crec que... Haig de...

Representa l'enregistrament educacional, la transmissió de valors i la cultura rebuts durant la infància. Aquest nivell comença a formar-se al voltant dels 8 anys i finalitza als 18. Està conformat per aquelles persones que hagin tingut funcions parentales en relació al nen/a. Aquestes figures poden ser positives o negatives. Les funcions del Pare són: protegir, educar, controlar, dirigir, modelar i educar. Pel que fa al Pare Crític, conté les normes, tradicions de la família i la societat. És la part que permet posar límits, argumentar crítiques constructives i mantenir tradicions. Té una part positiva (fermesa, ordre, posar límits de manera sana) i negativa (rigidesa, prejudicis, poca flexibilitat i autoritari). El Pare Nutritiu s'encarrega de protegir, alleujar angoixes del fill/a, commoure pels altres i resoldre problemes aliens. Té una part positiva (comportaments afectius, d'ajuda, llibertat i tolerància) i negativa (sobreprotecció, oblit de les seves pròpies necessitats).

ESTAT ADULT
Penso... Decideixo...
És part racional de cada persona. Aquest nivell es comença a formar al voltant dels 3-4 anys i pot continuar desenvolupant-se al llarg de tota la vida. Està format per tot el que sigui raonament. Amb l'Adult, es pensa, es contabilitza, es decideix, es reflexiona, etc. Les funcions de l'Adult són resoldre situacions o problemes, prendre decisions, pensar les coses i analitzar les situacions objectivament.

ESTAT NEN
Necessito... Sento...

És la part infantil de cada persona, més enllà de l'edat. És l'únic Estat del Jo que hi ha al néixer i s'acaba de formar al voltant dels 8 anys. Es regeix pel plaer i la seva funció és sentir les emocions autèntiques. També li pertany la creativitat. El Nen només sent, no raona. Això vol dir que no s'han de prendre decisions amb el Nen. Les funcions del Nen són obtenir plaer, sentir les emocions, divertir-se i mantenir relacions sexuals, entre d'altres. El Nen Lliure espontaneïtat, instints, emocions, emocions sense control, innocència, sexualitat, creativitat, etc. És l'estat que ens acosta més a la felicitat. El Nen Adaptat pot ser submís o rebel. El Nen Submís té la seva part positiva (disciplina, respecte cap als altres) i negativa (confusió i retret). Un excés de NAS pot desenvolupar una personalitat depenent i/o evitativa. El Nen Rebel té la seva part positiva (defensa davant una agressió) i negativa (hostil, opositor). Un excés de NAR pot desenvolupar una personalitat asocial.

La piràmide dels Estats del Jo de J. Jolovi permet observar les càrregues de cadascun d'ells. No hi ha estats del Jo bons o dolents. Els tres són necessaris per a un equilibri personal. La clau és utilitzar els tres en el moment adequat i oportú. Per saber com són els teus estats del jo, pots fer un exercici pràctic que consisteix en descriure't a través de les funcions de cada estat. Quina és el teu Estat del Jo més desenvolupat? Hi ha algun Estat del Jo que impedeix el teu creixement personal?

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866