FELIÇ AGOST

Aquest diumenge és 1 d'agost. Aquesta és una data molt esperada i desitjada per moltes persones perquè significa l'inici del període de vacances. Des de Quantum, us volem desitjar un bon mes d'agost i, a totes les persones que feu vacances, us desitjem unes bones vacances. El període de vacances és un espai de descans, temps per dedicar al plaer, despertar i satisfer la curiositat de descobrir llocs nous, adquirir noves habilitats, viatjar i canviar d'escenaris, gaudir de les nits d'estiu, reflexionar sobre els aprenentatges assolits al llarg de l'any i establir propòsits pel proper mes de setembre, entre d'altres.

També t'anunciem que Bloc Quantum estrena una nova imatge gràcies a la creativitat i enginy de la nostra estimada dissenyadora Maria Naranjo. Esperem que aquesta imatge et faciliti la lectura dels nostres articles que publiquem setmanalment. Tornem l'1 de setembre amb nous projectes, il·lusions i, sobretot, somnis. No deixem de somiar perquè no deixem d'aprendre.

Somnieu...

Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.

Espereu massa.

És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança.

Voleu massa.

És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.

Exigiu.

És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

                                                                             Somniem - Lluís Llach (1979)

FELIÇ AGOST

Soledad Calle & Daniel Borrell

PERE I EL FIL MÀGIC

Pere era un noi molt inquiet que se sentia estimat per la seva familia, mestres i els seus amics; però tenia una debilitat. Era incapaç de viure el moment. No havia après a disfrutar del procés de la vida. Quan estava a l'escola, somiava amb estar jugant fora. Quan estava jugant, somiava amb les vacances d'estiu. Pere estava tot el dia somiant, sense prendre's el temps de gaudir els moments especials de la seva vida quotidiana.

Un matí, Pere estava caminant per un bosc proper a casa seva. Al cap d'una estona, va decidir asseure's a descansar en un tros d'herba i al final es va quedar adormit. Després d'uns minuts de somni profund, va escoltar a algú cridar el seu nom amb veu aguda. A l'obrir els ulls, es va sorprendre de veure una dona dempeus al seu costat. Podia tenir uns cent anys i els seus cabells blancs com la neu queien sobre la seva esquena com una endurida flassada de llana. En l'arrugada mà de la dona hi havia una petita pilota màgica amb un forat en el seu centre, i del forat penjava un llarg fil d'or. La dona li va dir: "Pere, aquest és el fil de la teva vida. Si tires una mica d'ell, una hora passarà en qüestió de segons. I si tires amb totes les teves forces, passaran mesos o, fins i tot anys, en qüestió de dies". Pere estava molt excitat per aquest descobriment. "Podria quedar-me la pilota?", va preguntar. La dona la hi va lliurar.

L'endemà a classe, Pere se sentia inquiet i avorrit. De sobte es va enrecordar de la seva nova joguina. Al tirar una mica del fil daurat, es va trobar a casa seva jugant en el jardí. Conscient del poder del seu fil màgic, es va cansar de ser un col·legial i va voler ser adolescent, pensant en l'excitació que aquesta fase de la seva vida podia portar. Així que va tirar una vegada més del fil daurat. De sobte, ja era un adolescent i tenia una bonica amiga anomenada Elisa. Però Pere no estava content. No havia après a gaudir el present i a explorar les meravelles de cada etapa de la seva vida. Així que va treure la pilota i va tornar a tirar del fil, i molts anys van passar en un sol instant. Ara es va veure transformat en un home adult. Elisa era la seva esposa i Pere estava envoltat de fills. Però Pere va fixar en una altra cosa. El seu pèl, abans negre com el carbó, havia començat a tornar-se canós. I la seva mare, a la qual tant volia, s'havia tornat vella i fràgil. Però ell seguia sense poder viure el moment. De manera que una vegada més, va tirar del fil màgic i va esperar que es produïssin canvis.

Pere va comprovar que ara tenia 90 anys. El seu cabell s'havia tornat blanc i la seva bella esposa, vella també, havia mort uns anys enrere. Els seus fills s'havien fet grans i havien iniciat les seves pròpies vides lluny de casa. Per primera vegada en la seva vida, Pere va comprendre que no havia sabut gaudir de les meravelles de la vida. Havia passat per la vida corrents, sense parar-se a veure tot el bo que havia en el camí. Pere es va posar molt trist i va decidir anar al bosc on solia passejar de noi per a aclarir les seves idees i temperar el seu esperit. A l'endinsar-se en el bosc, va advertir que els arbres de la seva infantesa s'havien convertit en roures imponents. El bosc mateix era ara un paradís natural. Es va tombar en un tros d'herba i es va dormir profundament. Al cap d'un minut, va escoltar una veu que li cridava. Va alçar els ulls i va veure que es tractava ni més ni menys que de la mateixa dona que molts anys enrere li havia regalat el fil màgic. "Has gaudit del meu regal?", va preguntar ella. Pere no va vacil·lar al respondre: "Al principi va ser divertit però ara odio aquesta pilota. La vida m'ha passat sense que m'assabentés, sense poder gaudir-la. Clar que hauria hagut moments tristos i moments bons, però no he tingut oportunitat d'experimentar cap dels dos. Em sento buit per dins. M'he perdut el do de la vida". "Ets un desagraït, però igualment et concediré un últim desig", va dir la dona. Pere va pensar uns instants i després va respondre: "Voldria tornar a ser un nen i viure altra vegada la vida". Dit això es va quedar altra vegada dormit. Pere va tornar a escoltar una veu que li cridava i va obrir els ulls. "Qui podrà ser ara?", es va preguntar. Com no seria la seva sorpresa quan va veure a la seva mare dempeus al seu costat. Tenia un aspecte juvenil, saludable i radiant. Pere va comprendre que l'estranya dona del bosc li havia concedit el desig de tornar a la seva infantesa.

No cal dir que Pere va saltar del llit al moment i va començar a viure la vida tal i com havia esperat. Va conèixer molts moments bons, moltes alegries i triomfs, però tot va començar quan va prendre la decisió de no sacrificar el present pel futur i començar a viure en l'ara.

Conte extret del llibre "El monjo que va vendre el seu Ferrari" de Robin S. Sharma (1997).

 
 
 
 
 
 
 
Soledad Calle i Daniel Borrell
http://www.blocquantum.com/

LA SIMFONIA DE L'ALEGRIA

Avui és un dia per parlar de l'emoció de l'alegria. Celebrar la victòria d'un equip de fútbol en un fet històric sense precedents, manifestar-se al carrer per demanar el que una persona creu que necessita pel seu territori, sentir que hi ha un munt de persones que comparteixen les mateixes il·lusions i interessos són situacions que tenim molt present aquests dies. També hi ha altres situacions que poden despertar l'emoció de l'alegria com, per exemple, trobar una feina després de vuit mesos a l'atur, retrobar-te amb una persona estimada que feia quatre anys que no havies vist, rebre reconeixement positiu per part del director del teu departament de treball, aconseguir aprovar la selectivitat amb la nota que necessites, comprar un bitllet d'avió per poder veure la família que està en un altre país o conèixer una persona que et fa sentir pessigolles a l'estómac cada vegada que la veus són situacions que ens evoquen una emoció agradable: l'alegria. D'on sorgeix aquesta emoció? Què necessita una persona quan està alegre? Què espera dels altres? Què pot fer una persona per estar més en contacte amb aquesta emoció i fugir de l'apatia?

Quan una persona viu una situació de guany, experimenta l'emoció de l'alegria. Què pot guanyar una persona que ha trobat una feina després d'estar a l'atur? Pot guanyar tranquil·litat per la incertesa econòmica de no poder fer front a les despeses de la hipoteca, aprendre una nova tasca professional a realitzar i tenir la oportunitat de tenir nous companys/es de feina, entre d'altres. Sempre que una persona percep aquests guanys, valora tot allò que li dóna la situació viscuda. També és cert que començar a treballar implica tenir un horari d'entrada i sortida, un esforç físic i cognitiu per entendre la nova feina i estar obert a conèixer noves persones. Què vull dir amb aquesta diferència? Sentir alegria es pot convertir en una decisió personal, lluny de l'atzar ni la sort. L'alegria pot ser reactiva davant d'allò que una persona viu en el seu dia a dia (premi, retrobament, trobar un objecte valuós, reconeixement, etc); però, també pot estar relacionada amb una tendència vital d'una persona. Per tant, una persona pot ser alegre o tenir alegries. Què esculls? Ser o tenir? També és cert que cada persona viu les seves pròpies alegries. El novel·lista rus Dostoievski patia atacs epilèptics i deia el següent: "Les persones sanes no us podeu imaginar la felicitat que sentim els epilèptics durant els segons que precedeixen els atacs. No sé si aquesta felicitat dura segons, hores o mesos, però no els canviaria per totes les alegries que pugui proporcionar la vida".

Què necessita una persona quan experimenta alegria? Necessita explicar-ho, compartir-ho, comunicar-ho, treure-ho fora... per poder dir a la resta del món allò que li ha passat. Per això, quan una persona li explica una alegria a una altra, espera rebre comprensió, entusiasme i empatia. Quan un pare jutja si és important allò que li fa sentir alegria a la seva filla, la necessitat de compartir queda totalment invalidada. Quan una persona no se sent compresa, l'alegria es desinfla automàticament i perd valor. Per tant, és necessari distanciar-se del propi món per entendre la realitat de l'altra persona i poder saltar d'alegria.

Un bon exercici per contactar amb l'alegria és aturar-te a pensar tot allò que has guanyat al llarg del dia d'avui. No cal anar gaire lluny ja que cada dia guanyes quelcom de valuós. Hi ha moments vitals en els que és més fàcil detectar aquestes situacions que d'altres; però, això no significa que no existeixin. Senta't amb un paper i un bolígraf per contestar-te a la següent pregunta: què he guanyat avui?

Si hagués d'escollir una cançó que em fes connectar amb l'emoció de l'alegria, no podria evitar pensar en la Novena Simfonia en re menor que va composar Ludwig Van Beethoven després d'haver descobert el text "Oda a l'alegria" del poeta alemany Friedrich von Schiller (1785). Et deixo amb el fragment cinematogràfic de l'estrena de la sinfomia núm. 9 al Teatre de la Cort Imperial de Viena l'any 1824 que apareix a la pel·lícula Copying Beethoven (2006).



Què passa quan sents aquesta melodia? Et fa somriure la seva intensitat? Et fa vibrar la seva força? A on et porta? Sentir i expressar alegria és tot un art. Que tinguis un dia, una setmana, un mes, un any i, sobretot, una vida plena d'alegries!

Daniel  Borrell  Giró
Psicòleg col·legiat núm. 12.866

LA OPORTUNITAT DEL CONFLICTE

Hi havia una vegada sis savis que vivien en la mateixa ciutat. Els sis eren cecs. Un bon dia un elefant va aparèixer en la ciutat. Els sis savis volien saber com era un elefant. De manera que, cecs com eren, cadascú es va apropar a l'elefant i va començar a tocar-ho. El primer va tocar l'orella gran i plana de l'elefant. Va notar com es movia cap endavant i cap enrere. L'elefant és un ventall, va dir. El segon va tocar una de les potes de l'elefant. L'elefant és com un arbre, va dir. El tercer li va tocar la cua. Esteu ben equivocats, l'elefant és com una corda. El quart li va tocar la trompa. Esteu equivocats, l'elefant és com una serp. El cinquè va tocar un dels seus ullals. L'elefant és com una llança, va manifestar. No, no... va cridar el sisè. Esteu tots bojos! L'elefant és com una paret molt alta. Havia tocat l'elefant pel costat. Ventall!, Arbre!, Entenimentada!, Serp!, Llança!, Paret!... I mai es van posar d'acord en com era l'elefant.

Què s'entén per conflicte? Aquest conte posa de manifest el conflicte i un element molt important: la percepció. Hi ha diferents definicions de conflicte, però l'element comú és la confrontació d'interessos, percepcions o actituds entre dues o més parts. Els conflictes es presenten al llarg de tota la vida. És un fenòmen que afecta a totes les persones, amb independència de la seva edat, raça, ideologia.... i que estan presents en totes les relacions humanes, amb la parella, amb la família, amb els companys de treball, amb els nostres superiors, amb els veïns... fins a arribar als conflictes entre estats. Per tant, els conflictes no es poden evitar, formen part de nosaltres, és intrínsec al ser humà. Tal i com expressa la paraula conflicte en l'idioma xinès, té dos significats ben diferents: crisi i oportunitat.

En general, el conflicte ha tingut una connotació negativa en la majoria de les societats; en canvi, se li pot donar una altra perspectiva perquè serà la gestió del conflicte el que li farà veure-li com a negatiu o positiu. Des del punt de vista positiu, el conflicte es pot concebre com una oportunitat, com la possibilitat de fer un canvi en la nostra vida, en la nostra relació amb la parella, fills, companys de treball, amics, caps, etc. El conflicte ens dóna l'oportunitat d'avançar, de créixer... En tots els temps i en totes les societats hi ha i han existit formes per a resoldre els conflictes que es plantejaven. En la nostra societat algunes d'aquestes formes són: el sistema judicial, la negociació, la mediació... poden ser adversarials o no, però totes es caracteritzen per unir a les persones per a resoldre el conflicte.

És necessari no oblidar que, sense les persones no hi ha conflicte. Aquest és intrínsec a les persones, des del moment que hi ha dues persones apareix el conflicte. És important analitzar quantes persones hi ha en un conflicte, el seu nivell d'implicació, el seu poder per a resoldre'l.... Les parts s'han de sentir implicades en el procés, s'ha de millorar la comunicació i conèixer els interessos de les parts.

Espai de Psicoteràpia Quantum
Soledad Calle & Daniel Borrell

ESCOLTAR AMB EMPATIA

La Marta i la Mònica són dues companyes de feina que es retroben el dilluns després del pont de Sant Joan en el que les dues han tingut festa el divendres. La Marta ha passat el pont a Cadaqués amb un noi francès que va conèixer el cap de setmana passat i la Mònica s'ha hagut de quedar al seu poble perquè han operat a la seva àvia materna. La Marta li explica el que ha fet amb el Antoine, els llocs que han visitat, la revetlla de Sant Joan, el restaurant que van anar el divendres a la nit, els amics que es va trobar el dissabte a la platja... Quan ja han passat deu minuts, la Marta li diu que ha de marxar perquè té un munt de feina a la seva taula que ha d'enllestir abans del migdia. Abans de marxar, la Marta li pregunta a la Mònica: I tu.... estàs bé, oi? . La Mònica li contesta: He dormit força aquests dies, però... Segur que has pogut descansar i carregar piles per començar la setmana, oi? li respon la Marta. La Mònica contesta amb un somriure deixant de banda la seva necessitat de comunicar-li com se sent perquè possiblement la seva àvia no té un bon pronòstic.

Comunicar-se implica escoltar, entendre i comprendre. Una de les capacitats que afavoreixen la comunicació interpersonal és l'empatia. Prové del grec i vol dir "a l'interior del que pateix". He observat que, en moltes ocasions, es confon l'empatia amb la simpatia. Per tant, vull aprofitar aquest espai per aclariar aquests dos conceptes, així com el concepte d'antipatia i una paraula que he descobert recentment anomenada egopatia. L'empatia és la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre, deixant de banda si hi està d’acord o no. És la millor fórmula per escoltar activament perquè permet comprendre el nostre interlocutor sense jutjar-lo, sense haver de donar-li la raó. Recorda que l’objectiu d’escoltar és comprendre, no avaluar. Tenir empatia implica abandonar les teves creences, marc de referència, opinions, prejudicis... és un acte d'amor i generositat cap a l'altra persona en el que s'està completament disponible per l'altre.

Què vol dir tenir simpatia cap algú? Si una persona està d’acord amb algú i, a més, si estigués en el seu cas faria el mateix, es genera un procés d’aquest tipus. Es podria caure en l’error d’identificar-se tant amb l’altra part que podria arribar a perdre els seus propis objectius. Les persones que pertanyen a un equip de futbol o un grup polític s'anomen simpatitzants. En canvi, l'antipatia es refereix a la situació en que una persona no estigui d’acord amb l’altre i, a més, sigui incapaç d’entendre la seva posició, perquè es posa en aquesta situació o, simplement, no accepta el seu punt de partida. L’antipatia és una bona font de desacords per la càrrega emocional que comporta.

Què ha passat entre la Marta i la Mònica? Un altre fenòmen relacionat amb l'escolta s'anomena egopatia. Es refereix quan una persona està d’acord amb l’altre, però és incapaç de posar-se en el seu lloc. Aparentment, vostè té la sensació que està escoltant, però simplement s’escolta a si mateix. En la situació descrita en el principi, la Marta simplement projecta i interpreta les paraules de la Mònica segons la nostra realitat. L'egopatia és una gran trampa que ens priva d’escoltar i que provoca que l’altre deixi de transmetre informació. Alguns dels comportaments que afavoreixen l'empatia són parafrasejar els continguts, convidar a noves aportacions, projectar les conseqüències dels fets explicats, adoptar respostes no verbals d'escolta i reflectir els sentiments subjacents. Quan una persona se sent escoltada, se sent valorada, acceptada i estimada.

Només cal recordar aquesta dita popular: «Déu ens va fer amb dues orelles i una boca per escoltar el doble del que parlem».

Daniel Borrell Giró
Psicòleg col·legiat 12.866

SUPERAR ELS BLOQUEIGS PER AFRONTAR EXÀMENS I PROVES

La Sílvia s’està preparant oposicions i cada vegada que pensa en l’entrevista davant el tribunal, el seu estómac es queixa i una opressió li tanca la gola. Pensa que no podrà dir res, que l’avaluaran de forma negativa i aquest pensaments fan que eviti i postergui la preparació de l’entrevista. En Marc presentarà la seva tesi doctoral en uns mesos, però ara que s’aproxima el final de la tasca es troba paralitzat i no sap com continuar, s’entreté en tasques que no tenen a veure amb el seu objectiu i la sensació d’estrès s’incrementa sense tenir control sobre ella. La Roser estudia per examinar-se de les tres últimes assignatures i no pot concentrar-se, les hores passen i els continguts de les matèries semblen relliscar i diluir-se abans de ser capturats pels seus ulls.

Aquestes situacions exemplifiquen algunes respostes front a situacions de pressió, en les que es precisa d’un alt rendiment acadèmic per assolir l’èxit en la meta fixada: aprovar l’oposició, presentar la tesi, superar els exàmens finals.

A Quantum treballem amb un conjunt de tècniques i procediments enfocats a l’alt rendiment acadèmic, com ara l’EMDR, la visualització, la respiració conscient i connectada i la relaxació per tal d’acompanyar a les persones en el camí cap als seus objectius. Es tracta d’un procés curt, de 4 a 8 sessions de durada, en el que s’aconsegueix modificar els aspectes cognitius, emocionals i físics de com la persona està construint i anticipant la situació a la que ha d’enfrontar-se.

Soledad Calle Fernández

Psicòloga i Coach

ELS JARDINS SECRETS

Què vol dir tenir un jardí secret? Per què és necessari cuidar aquest espai? Quins avantatges té cultivar el jardí secret en una relació de parella? Quantum us recomana la lectura del llibre d'autoajuda Els jardins secrets. La necessitat de cultivar un espai propi per tenir unes relacions sanes (2010) del periodista, escriptor i coach Josep López & Georges Escribano, psicòleg i analista transaccional. Està publicat a l'Editorial Pòrtic fa només un mes. Des de l'antropologia, psicologia, anàlisis transaccional i biologia, exposa la necessitats dels éssers humans de tenir un jardí secret per preservar la salut en les relacions interpersonals. Una de les situacions que provoquen més crisis de parella és la falta d’espai vital propi. La justificació d’una ruptura sovint s’expressa en els termes següents: “m’ofegava”, “em faltava aire”, “no tenia un marge de llibertat”, etc. Hi ha un espai d’intimitat que és necessari respectar: és el nostre “jardí secret”, emocional i creatiu, que ens fa créixer com a persones, que ens permet refugiar-nos sense fugir, desitjar sense tenir por dels judicis i, si convé, reinventar-nos. Cada un de nosaltres ha de vetllar pel seu jardí secret, aquesta parcel·la de la vida que és la base de la nostra estabilitat emocional.

EL VALOR DE LA CONFIANÇA

A la nostra societat hi ha cada vegada més incerteses, la velocitat dels canvis s’accelera i la forma que adopten les organitzacions es transforma al ritme de conceptes com ara diversitat, globalització, relacions virtuals, descentralització, deslocalització.

El paradigma basat en la desconfiança cap a les persones, concebudes com a indolents, mandroses, sense iniciativa, sense responsabilitat i a les que li agrada ser dirigides i que els hi diguin què han de fer sembla poc adaptatiu per al moment actual.

La gestió per confiança no significa absència de mecanismes de control, sinó que implica un esforç per conèixer a l’altre i saber si és digne de confiança i ho pot continuar sent.

La confiança no és una qüestió abstracte, o de “buenisme”, es genera quan es compleixen les promeses i es diu la pròpia veritat sense mantenir una agenda oculta. Una promesa sempre comporta una incertesa, un risc. La confiança no es pot demanar ni exigir, és un valor que s’inspira o no.

La confiança és una condició per a que siguin possibles les relacions i les transaccions entre les persones, en les relacions personals i també en els nous escenaris als que s’afronten les organitzacions.

La confiança facilita la coordinació, la creativitat i la innovació atès que permet l’experimentació; en un context sense confiança la delegació és pràcticament inexistent, les pors pugen de nivell, impedint el pensament i adoptant actituds defensives que poden arribar a paralitzar l’organització.

En el Fòrum Econòmic Mundial de l’any 2006 es va presentar un estudi en el que s’avaluava el grau de confiança en 14 països. L’enquesta mostra que la confiança en les institucions (ONG, empreses grans locals, multinacionals, governs nacionals) ha disminuït de forma significativa des de gener de 2004.

La pregunta és inevitable, és possible confiar en un món cada vegada més desconfiat? Estem disposats a acceptar la vulnerabilitat que suposa el confiar? En les organitzacions, quin és el punt de partida?

En la societat del coneixement, el treball basat en coneixement és cada vegada més difícil de controlar, sense confiança no podem  transferir aquest saber.

En les organitzacions en les que es dona transferència de coneixement i aprenentatge organitzatiu, la confiança és el valor integrador. Francis Fukuyama considera a la confiança com el capital social més important, inclòs el capital financer.

En qualsevol intercanvi, entès com un procés en el que les persones i institucions tracten d’aconseguir el que necessiten i desitgen per al manteniment i desenvolupament de les seves vides, està present la confiança. Aquesta ha de ser consistent, constant, és molt fàcil que es volatilitzi tot el patrimoni de confiança.

La desconfiança és un instint bàsic de protecció de l’individu vers el que canvia o és incert en el seu entorn, sembla que necessitem desconfiar per sobreviure i d’altre banda, necessitem confiar per desenvolupar-nos. Segurament, com gaire bé sempre, serà una cosa i l’altre.

Quins factors estan associats a la confiança? El crèdit en confiança s’incrementa quan desenvolupem: competència, claredat, compromís, compliment, coherència, confidencialitat, complicitat, correspondència i consciència.

Soledad Calle Fernández
Psicòloga i Coach

Quantum a Ràdio Ribes

Des del mes de març del 2010, funciona un programa anomenat SOUL a Ràdio Ribes en el que Quantum hi col·labora. La novetat d'aquesta setmana és que pots escoltar tots els continguts del programa a través del seu bloc que s'acaba d'estrenar. Et recordem que a Soul es parla d'emocions, sexualitat, relacions interpersonals, psicoteràpia gestalt, anàlisi transaccional i molt més.

El bloc és http://soulradioribes.blogspot.com./

Soul vol donar respostes a aquells interrogants que se'ns plantegen moltes vegades sobre nosaltres mateixos: la vida, els obstacles, les pors. Però també preguntes entorn la part més íntima del que som. A Soul parlem d'emocions i parlem de sexualitat. I ho fem amb un bon equip de professionals que els dimecres de 21 a 22h (al 107.2 de la FM) obriran la porta de Soul per compartir plegats les nostres emocions i els nostres dubtes i nous horitzons entorn a la sexualitat.

Deixa't seduir per Soul!!